El guanyador de la 31a edició del Guardó de la Pesca catalana, corresponent a l’any 2020, ha estat el Col·lectiu de socis de la Confraria de Pescadors (mariners i marineres) de les Cases d’Alcanar, a qui ha correspost la Placa de la pesca catalana per la promoció i finançament de la construcció del port de les Cases, que s’inicià l’any 1972 i finalitzà l’any 1987. Precisament, Alcanar va acollir la celebració de la Nit de Pesca el 17 de desembre a la nit, que es va celebrar al Tancat de Codorniu, a partir de les 8 de la vesprada.
Amb la Nit de la Pesca i l’entrega de guardons, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya ret homenatge públicament a aquelles persones i entitats que en són mereixedores per la seua dedicació i contribució al foment de la pesca a Catalunya i a la millora del sector pesquer. A l’acte hi va haver parlaments de Teresa Jordà, consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural; Sergi Tudela, director general de Política Marítima i Pesca Sostenible; Joan Roig, alcalde d’Alcanar i Raül Ribot, secretari de la Confraria de Pescadors de les Cases d’Alcanar.
Enguany, l’entrega dels premis ha tornat a tenir un format presencial i ha estat doble: d’una banda, s’ha lliurat el guardó de la 31a edició, corresponent al 2020, any en què la pandèmia de la covid-19 va obligar a cancel·lar tots els actes presencials, i d’una altra, s’ha fet entrega del reconeixement corresponent a la 32a edició dels Guardons (2022).
Joan Roig, va donar la benvinguda a l’acte i, en primer lloc, va dedicar unes paraules afectuoses a José Miguel Escala Ribot, patró de l’embarcació Pepito Manchón que ens va deixar l’any passat. També va fer un recorregut a la història de la construcció del port, amb el pagament mensual de mil pessetes per parts dels pescadors i pescadores, “d’un poble mariner perquè la gent de les Cases ha volgut que siga mariner” i va destacar “l’amor incondicional de la faena que feu els pescadors, sou l’element identitari per construir el país que volem en un futur”.
Raul Ribot també va fer referència als pescadors: “Ens van demostrar que no hi ha res impossible, però sempre treballant junts com a sector. En estos temps complicats que estem vivint és un bon moment perquè les generacions a actuals confien que qualsevol cosa és possible amb coratge, força i molta determinació”.
La consellera Teresa Jordà, per cloure l’acte va destacar que “darrere del col·lectiu hi ha històries amb moments màgics i altres durs i avui hem fet un sentit homenatge a les històries d’unes famílies de les Cases d’Alcanar que ho han donat tot, pel mar, per la pesca i pel país”. El seu discurs també va tenir un to reivindicatiu: “Catalunya és un país marítim, i no es pot permetre ni una barca menys, tots els nostres conciutadans i conciutadanes ho han de saber. Cal defensar la pesca, per això reclamem a l’Estat que ature les polítiques pesqueres que no van en concordança amb allò que fem al sector de casa nostra”.
Guardó corresponent al 2020 al Col·lectiu de socis de la Confraria de Pescadors
Els inicis associatius de pescadors a les Cases d’Alcanar es remunten a l’any 1911 amb la constitució de la Sociedad de Marineros. Aquesta societat va ser la predecessora de la Confraria de Pescadors de les Cases d’Alcanar, que es va constituir com a tal el 1942.
En aquells moments, la totalitat de les embarcacions que feinejaven a les Cases era amb sistema de propulsió manual, totalment a rems i veles, i restaven varades a la platja, ja que no hi havia cap dàrsena pesquera. La modernització de la flota va comportar el canvi dels rems i les veles per “motors”; aquest fet no permetia que les barques poguessen restar a la platja i va ser del tot necessari buscar un punt d’amarratge a aigua. En un inici, les persones propietàries dels vaixells van començar a buscar amarradors en ports propers, la Ràpita i Vinaròs principalment. Primer només són els vaixells que es desplacen, però a la llarga les famílies també es van anar traslladant a les poblacions veïnes, pel que va començar a ser preocupant la viabilitat del municipi mateix de les Cases. La Confraria de Pescadors sol·licitava constantment la construcció d’un port pesquer al govern central de l’Estat, però la negativa va ser constant i no es va atendre mai la demanada al·ludint que es disposava de ports pesquers propers i no era necessari la construcció d’una nova dàrsena pesquera.
L’any 1972, davant aquesta crítica situació, l’alcalde i el patró major de la Confraria de Pescadors van desplaçar-se a Madrid per demanar tirar endavant un projecte de defensa i regeneració de la platja de les Cases, una fórmula que es va trobar per poder obtenir l’autorització per començar la construcció del que a la llarga derivaria en una dàrsena pesquera.
Aconseguit el permís d’obra, la problemàtica del seu finançament continuava. Decidits a la seua construcció, el patró major i el secretari de la Confraria van convocar la totalitat de pescadors i pescadores per trobar una solució conjunta, que va ser la d’avalar davant de l’entitat financera amb préstecs personals, que liquidava la Confraria mitjançant les quotes voluntàries mensuals que aportaven els seus mateixos membres, així com altres persones que s’hi van sumar.
Cal destacar també el paper de la dona en aquest sector, la seua implicació en la tasca diària de la pesca: cosien les xarxes, desenganxaven el peix en arribar a port, comercialitzaven el producte i administraven l’economia familiar; per tant, sense el seu suport no s’hagués aconseguit la fita desitjada.
Amb aquest guardó s’ha volgut reconèixer el mèrit de les persones que van fer front amb recursos propis i el seu patrimoni a la construcció del port pesquer de les Cases.
Guardó corresponent al 2022, Joan Baptista Company i Claret
El guardó de la pesca corresponent a la 32a edició ha estat pel doctor en Biologia, corresponsable del Departament de Recursos Marins Renovables de l’Institut de Ciències del Mar (ICM), i vocal de l’Institut Català de Recerca per la Governança del Mar (ICATMAR), Joan Baptista Company i Claret, que ha rebut la Medalla de la Pesca per la seua implicació amb el sector pesquer i per dur a terme una tasca molt didàctica del món científic amb l’empatia de qui des de l’experiència ha sabut com exposar els beneficis de l’aplicació de mesures en la gestió pesquera i l’oportunitat de la seua aplicació. Llicenciat en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona i posteriorment doctor en Biologia pel Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona 1993.
Redacció
