Els efectes del canvi climàtic i les plagues amenacen el cultiu de l’arròs al Delta de l’Ebre, en especial la salinitat dels camps causada per la intrusió del mar, el cargol poma i la fallada de l’arròs, una malaltia provocada pel fong Magnaporthe oryzae. Per garantir la viabilitat del cultiu de l’arròs en condicions de canvi climàtic, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) investiga per desenvolupar varietats més resistents a la salinitat i a les plagues i «que garanteixin la rendibilitat i la sostenibilitat de l’arròs i la demanda, tant del sector com dels consumidors, d’uns conreus segurs i saludables». Ho ha explicat aquest matí Mar Català, especialista en arròs de l’IRTA, als representants de diversos organismes i entitats de les Terres de l’Ebre que han assistit a una jornada institucional que ha organitzat l’Institut amb l’objectiu d’apropar la seva recerca als agents del territori.
La trobada ha tingut lloc, primer, al centre de l’IRTA a Amposta i, tot seguit, en un camp experimental a Deltebre en què l’IRTA ha sembrat diverses línies de varietats d’arròs, de les quals s’espera obtenir línies tolerants a la salinitat amb un comportament agronòmic òptim i un nivell productiu elevat.
La benvinguda ha estat a càrrec de José Miguel Campos, delegat de l’IRTA a les Terres de l’Ebre, que ha destacat la importància de trobades com aquesta, que «responen a la voluntat de l’IRTA de donar a conèixer a la societat la recerca que desenvolupa perquè el nostre Delta i el seu sector productiu siguin més resilients». Per part de l’IRTA, a més de Campos i Català, també hi han assistit el director general, Josep Usall, i la directora de Relacions institucionals i Transferència, Rosa Cubel.
Al camp experimental de l’IRTA a Deltebre, els assistents han pogut passejar per l’arrossar i han atès les explicacions de l’especialista en arròs Mar Català, que els ha explicat, a grans trets, en què consisteix l’experiment i quins objectius té. Aquest s’emmarca dins del projecte «Mejora de la resistencia a estreses bióticos y abióticos en variedades de arroz para hacer frente al cambio climático (RICRES)», de quatre anys de durada, executat conjuntament amb l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA) i finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació. L’objectiu del projecte és generar noves varietats d’arròs tolerants a la salinitat i resistents a malalties, un projecte que pretén concloure una activitat engegada en 2010.
Una solució senzilla i econòmica
A Espanya, el tipus d’arròs que es cultiva és el japonica, que està adaptat als climes temperats, i del qual hi ha varietats amb bones qualitats agronòmiques. Tot i això, el seu cultiu és objecte de malalties i factors climatològics adversos que el posen en risc, entre els quals hi ha la salinitat dels camps i les infeccions per fongs com la fallada de l’arròs. Les conseqüències del canvi climàtic al Mediterrani ja hi són evidents: hi ha més períodes de sequera i l’escassetat d’aigua dolça comporta un increment en la salinitat dels camps, i està previst que s’agreujarà amb la pujada del nivell del mar i el risc d’intrusió marina.
Des del 2009, els arrossars del Delta de l’Ebre han estat envaïts pel cargol poma, que hi provoca danys molt importants. L’assecat dels camps i de la llavor són algunes de les mesures més efectives per controlar la plaga, però, al mateix temps, agreugen el problema de la salinització, al qual costa fer front per la manca d’aigua dolça per rentar els camps. Pel que fa a la fallada de l’arròs, és una de les malalties que més arrasen els arrossars i controlar-la és complex a causa de l’elevada taxa de mutació del fong. Actualment, s’hi fa front de forma preventiva amb fungicides, però el seu ús està restringit tant a Espanya com a la Unió Europea. «És en aquest sentit que les varietats resistents són crucials», apunta Català, que afegeix que «es tracta, a més, de solucions senzilles i relativament econòmiques de controlar la malaltia per als arrossaires».
Els resultats que s’espera obtenir en aquest projecte són noves varietats d’arròs tolerants a la salinitat amb una resistència d’alt espectre al fong que provoca la fallada de l’arròs.
Llistat de les autoritats que han assistit a la trobada
Pel que fa als representants dels organismes i institucions de les Terres de l’Ebre, hi ha assistit: Josep Forasté, de la Diputació de Tarragona; Jesús Gómez, director dels Serveis territorials del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC); María Riesco, tècnica del Servei Provincial de Costes del Ministeri per a la Transició ecològica i el Repte demogràfic (MITECO); Francesc Vidal, director del Parc Natural del Delta de l’Ebre; Joan Guillén, membre del Comitè executiu i president de la Comissió d’ordenació del territori de la Cambra de Comerç de Tortosa; Marcel Matamoros, president de la Càmara Arrossera del Montsià; Miguel Angel Tomàs, en representació de la Comunitat General de Regants de la Dreta de l’Ebre; Joan Roig, alcalde d’Alcanar, i Carla Bonfill, regidora de Medi rural d’Amposta.
Redacció
