L’agricultura industrial convencional tant extensiva com intensiva porten a una degradació del sol que deteriora la seva concentració de matèria orgànica i a llarg termini minva la capacitat productiva de les terres de conreu sent molt negatives per l’economia amb una sèrie de perjudicis pel medi ambient, la contaminació de l’aigua i del sol amb pesticides, fertilitzants o productes químics, la pèrdua del sol per retenir l’aigua, la degradació de la capa superior terrestre que és la vida de moltes espècies animals i vegetals que són la clau del bon funcionament dels ecosistemes.
La innovació en aquest sector és l’agricultura regenerativa, una proposta d’agricultura sostenible que busca harmonitzar les activitats agràries de les persones dins els cicles naturals del Medi Ambient, els ecosistemes, la terra i els éssers vius. El que pretén aquesta agricultura de les feines al camp és l’augment de la quantitat de matèria orgànica en el sol i la diversificació dels cultius. Els beneficis d’aquest model són la capacitat de fixar CO₂ de l’atmosfera, mesura beneficiosa en la lluita pel canvi climàtic, protegeix el sol de l’erosió, fa un ús eficient de l’aigua, contribueix a la remineralització, augmentant el contingut en carbó orgànic i nutrients, millora la terra afavorint els microorganismes i una major biodiversitat per últim redueix les emissions de CO₂ i de gasos efecte hivernacle relacionades amb activitats agrícoles amb l’adopció de tècniques de cultiu no intensives.
La paraula regenerativa ve del Llatí regeneraré, que significa donar una vida nova a quelcom que ja no serveixi per al que podem dir que és una agricultura que neix del caràcter sistèmic de la vida i la necessitat de regenerar el sol. Es tracta d’aparcar els agrotòxics i pesticides que és un pas important, però insuficient, no és fer el canvi de productes químics a orgànics simplement, es tracta de reformular tot el sistema, la gestió, la manera de fer i decidir el que ens permetrà potenciar els processos naturals per regenerar el sol dedicat a l’agricultura sent aquesta manera de treballar el que restaura el potencial de serveis ecosistèmics, redueix dràsticament els costos i incrementa els rendiments creant molts llocs de treball aglutinant a moltes persones entorn aquesta visió de l’agricultura sostenible que és ecològicament sostenible, econòmicament rendible i socialment una eina de cohesió territorial.
L’agricultura industrial, la intensiva i extensiva, s’ha mostrat al llarg del temps incapaç de solucionar el problema de la fam al món, ha fet més pobres els països que ja ho eren i han perpetuat la precarietat de les petites explotacions que són les que realment alimenten al planeta enriquint i cuidant la salut del sol i millorant la qualitat dels aliments que consumim. A més en el camp de l’agricultura durant els últims anys s’ha fet una bona innovació deixant enrere les velles pràctiques fent servir l’alternativa, l’agricultura del canvi climàtic o regenerativa, que busca reduir emissions de carbó a l’atmosfera perquè es quedi atrapat en el sol. S’ha de deixar enrere els impactes de l’agricultura industrial perquè espatllant tots els sols. A Catalunya hi ha dues proves pilot d’agricultura regenerativa, una està a Osona en el poble de Tavertet i és una empresa Volterra Ecosystems i el projecte el tenen al mas Rajols, l’altre prova pilot és al nord de Catalunya, a Planeses i el fa un agricultor fent agricultura ecològica i regenerativa. Ambdós projectes han arrencat amb força després d’una petita aturada per la pandèmia si els resultats encara són positius s’estendran per tot el país. Perquè un projecte agrícola no industrial, ecològic o regeneratiu, tiri endavant ha de ser competitiu i especialitzat amb productes que puguin competir directament amb la producció industrial.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
