Us heu preguntat mai quin és l’import dels PGE, és a dir dels “Presupuestos Generales del Estado”, per exemple del 2023, que són els darrers que es van aprovar?
Jo no m’ho havia preguntat mai, és més tampoc m’havia picat la curiositat per a saber-ho, fins fa ben poc en què vaig voler entendre que passava i quins podrien ser els motius pels quals no hi havia manera que els governants de l’actual Gobierno de España, no eren capaços de trobar 40 milions d’euros per a poder dotar el pla de xoc que s’havia presentat, per poder atendre els casos més urgents dels afectats d’Ela, mentre la Llei no acabés d’estar implementada.
Doncs vaig fer una senzilla recerca a Internet i em vaig quedar bocabadat en veure la xifra dels esmentats pressupostos del 2023, estem parlant de 386.000.000.000 euros, gairebé res no? He volgut posar la xifra amb tots els números perquè realment és impactant.
Doncs bé, els nostres estimats governants i els seus “experts” s’han passat pràcticament 7 mesos mirant on podrien trobar els 40 milions del Pla de Xoc. Devien estar molt ben amagadets, sota una col com en Patufet.
Estem parlant de només 40 milions davant de 386.000 milions d’un pressupost que, a més, és del 2023. És esgarrifant pensar que el que s’havia demanat per a poder evitar morts evitables, representava tan sols un 0’00010 % d’aquests pressupostos. Sembla que no pugui ser, però és.
Mentre els intrèpids buscadors d’aquest preuat percentatge continuaven amb la seva recerca, quina era i encara continua sent la realitat?, doncs que cada dia ens deixen 3 companys-es i molts d’ells no han pogut tenir l’opció d’escollir viure, perquè el nostre grup “d’experts” porten més de 6 mesos buscant en Patufet.
Deixeu-me fer una mica de broma amb tot plegat per no posar-me a plorar, perquè el que està passant té molts qualificatius i cap de bo, jo ho deixaré en molt trist perquè no soni molt fort i algú pugui escandalitzar-se.
Però és que n’hi ha per estar empipat i molt més, o no? Durant tot aquest temps de recerca han mort gairebé 620 persones, aviat està dit. Són moltes vides perdudes pel camí, tot i tenir una Llei aprovada que, de ben segur, hagués pogut evitar molt de patiment.
I per acabar-ho d’adobar avui dia 26-05-2025, data en què estic escrivint aquestes ratlles, surt publicada una gran i esperançadora notícia, el titular de la qual a mi la veritat és que m’ha deixat sense alè. Textualment diu: “Sanidad recurre a un remanente ante la falta de financiación para la ley Ela”. No dic res en contra del mitjà de comunicació que ho ha publicat, doncs segur que així l’han informat.
Què m’esteu dient?, un remanente?, és una broma o què? Ara resulta que s’han adonat que en Patufet ha sortit de sota la col i durant gairebé 7 mesos no han sabut veure que estava allí. Això és perquè, a més, ens ho venen com si res. Senyors, durant aquests darrers mesos hi ha hagut moltes morts que amb aquesta senzilla solució s’haguessin pogut evitar.
I què me’n diuen dels familiars de totes aquestes persones, entre els quals infants, adolescents, etc., què creuen que estaran pensant després de llegir aquest gran titular?, sens dubte que els governants ens han fallat, jo almenys ho tinc molt clar.
Malgrat tot celebro aquesta bona notícia, però amb una certa amargura i faig un sentit homenatge a tots els companys-es d’equip que ens han deixat i no podran veure aquest somni fet realitat.
Diu la notícia que en unes setmanes ho tindrem. Espero que així sigui i que no hagi de tornar a escriure d’incompliments.
UN REMANENT UN PÈL TARD.
Malgrat tot, “avui és el millor dia”.
Ilde Oliveras. Article escrit amb els ulls.
Enllaços relacionats