El dia 16 de setembre de l’any 2013 vaig començar la meua singladura al capdavant de la direcció territorial de cultura de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l’Ebre. Era dilluns i arribava a una casa que no m’era desconeguda del tot, ja que la meua vinculació amb la cultura de les meues comarques i del meu país en general venia de lluny. Sempre m’hi he sentit lligat. Abans i també ho continuarà sent després. I en arribar a aquesta casa del Palau Oliver de Boteller vaig trobar un grup de professionals i humà que em van facilitar l’aterratge i els primers passos. D’entrada, jo sabia que no els havia d’ensenyar gran cosa, i que més aviat al contrari, eren ells qui m’ensenyarien molt a mi. I així va ser. Des dels àmbits de l’acció cultural, de la política lingüística, de les biblioteques o del patrimoni cultural, la feina que s’estava fent era de qualitat, d’ordre i sempre d’acord amb els estàndards que se li ha de suposar a qualsevol administració que depengui del Govern de Catalunya.
Des de bon començament, com una continuïtat a la meua tasca de professor d’institut, de regidor d’ajuntament petit o d’alcalde del meu poble, com havia estat amb anterioritat o era en aquell mateix moment, vaig assumir que jo estava al servei de les persones i que, per tant, cada vegada que es reclamés la meua presència en algun lloc on la cultura es manifestava públicament, hi havia de ser. No he tingut horaris, és a dir, més enllà de la meua presència diària a l’edifici dels serveis territorials, les tardes de dijous, divendres, els dissabtes i els diumenges especialment, he estat acompanyant la gent del sector de la cultura en una infinitat de representacions públiques, actes concrets i moments importants per a les entitats i les administracions locals. Dic aquests dies en especial perquè les activitats culturals tenen uns dies de la setmana en què hi ha més tradició de presentar un llibre, de fer un concert de música de diversa índole, d’inaugurar exposicions, de ser presents en l’obertura d’un certamen literari, de dansa, del món audiovisual i de les arts escèniques, etc. Això només vol dir que a les Terres de l’Ebre, i es pot dir sense complexos, l’activitat cultural és viva, plural, de nivell i per a tots els públics. Sovint he tingut alguna dificultat perquè coincidien actes i havia de fer giragonses molt particulars amb els horaris i la meua presència en els diferents llocs. He fet molts quilòmetres, molts, i cada vegada que els responsables de l’acte m’ho recordaven els contestava que jo era allí per responsabilitat i per vocació. I que era un privilegiat de poder-los acompanyar. I ho continuo pensant.
La Cultura –amb majúscules- a l’Ebre té un gran potencial i té molt camí per recórrer. Això és bo, perquè vol dir que encara no hem fet cim i ens permet no instal·lar-nos en una falsa autocomplaença. Tenim una gent excepcional. No vull dir noms perquè en realitat n’hi ha molts. Tenim gent que va un pas per endavant, perquè és gent que ha voltat món i ha après. Hi ha gent que volta món i no aprèn res. Els nostres són una garantia de qualitat i de futur. Som petits, en gent i en diners. Però no som acomplexats, i és un comentari que he pogut fer amb molts d’ells. Sento un immens agraïment per haver-los conegut. De fet, abans de conèixer aquesta gent jo era un i crec que ara soc un altre. I millor.
Les últimes paraules que vull adreçar-vos a tots són de gratitud. Per la comprensió que sempre heu demostrat en aquesta relació entre els serveis territorials i el vostre (el nostre!) sector de la cultura de cada poble i ciutat de l’Ebre. Si no ho he fet millor és perquè no en dec saber més. M’ho he passat molt bé cada cop que celebràvem una activitat a casa vostra. M’he sentit molt ben tractat. Algun alcalde, en to de broma (i li ho agraeixo) m’ha dit que em posaria un pis al seu poble de tantes vegades com hi he anat. Crec que hem tingut un tracte molt sincer, que per a mi vol dir molt honest. És l’únic que espero de la vida. Gràcies!
Ferran Bladé Pujol, director dels Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre del Departament de Cultura
