Cambrils (Baix Camp) és el municipi del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre amb un preu de compravenda d’habitatges més elevat, seguit de Salou, Torredembarra, Tarragona i l’Ametlla de Mar. Ho apunta un estudi de la càtedra Innovació Empresa de la URV que situa a la cua Ulldecona, Santa Coloma de Queralt, la Sènia, Móra d’Ebre i Tortosa, que són els pobles amb un preu més baix. La investigació també calcula que en 15 anys hi haurà un augment de 106.197 llars a la demarcació i aposta per “revaloritzar el parc local dels habitatges buits o infrautilitzats” posant a la venda el 2,2% de les segones residències cada any. A més, l’estudi demana una estratègia urbanística a escala territorial.
L’anàlisi de l’economia del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre encarregat per les cambres de comerç a la URV ha fet un monogràfic sobre l’estat de l’habitatge al territori. L’informe recull dades de la plataforma immobiliària Idealista, del desembre de 2024, i situa Cambrils com el municipi amb un preu de compravenda d’habitatge més car de la província arribant als 2.409 €/m2 el cost mitjà. El segueixen Salou (2.295 €/m2), Torredembarra (2.081 €/m2), Tarragona (2.036 €/m2) i l’Ametlla de Mar (1.944 €/m2).
Totes aquestes poblacions estan situades en preus semblants al que hi havia durant la bombolla immobiliària de 2008. El preu mitjà actual a la demarcació és de 1.623€/m2).
Al capdavall de la taula hi ha els municipis amb preus més assequibles. Tots són pobles de les Terres de l’Ebre, excepte Constantí (Tarragonès) i Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà). Hi ha Ulldecona (441 €/m2), Santa Coloma de Queralt (480 €/m2), la Sènia (545 €/m2), Móra d’Ebre (696 €/m2) i Tortosa (857 €/m2).
Més de 100.000 noves llars:
La investigació de la URV és una recopilació de diversos estudis. Destaca una simulació de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) que preveient el creixement demogràfic, la demarcació passarà de 342.975 a 449.172 llars d’aquí a 15 anys, és a dir, es necessitaran 106.197 habitacles. Cada any hi haurà 7.080 llars més; es tracta del ritme més alt de tot Catalunya, augmentant un 30,9% entre 2024 i 2039.
Segons el cens de 2021, a les 10 comarques del sud de Catalunya hi havia 231.735 residències secundàries (segones residències, habitatges buits sense ús, edificis degradats o en mal estat, habitatges pendents de ser llogats, etc.).
Des de la URV proposen posar aquests habitatge secundaris a disposició del mercat immobiliari. Concretament, xifren en un 2,2% els immobles que es podrien transformar en oferta activa anualment, de manera que s’incorporarien 5.098 habitatges per vendre o per llogar.
ACN