El Memorimage, el Festival Internacional de Cinema de Reus especialitzat en imatges d’arxiu, ha estrenat el documental ‘Naufragis, bussos i homes «rana»’ de Josep Maria Castellví. L’historiador i documentalista ha recuperat les històries que hi ha darrere el desmantellament de vaixells naufragats davant la costa de l’Ebre durant la postguerra. Castellví explica a l’ACN que davant “l’escassetat” de ferralla a l’estat espanyol als anys 50 i 60, diversos busos es llancen al mar per “guanyar-se la vida”. El documental és una de les peces projectades a la 20a edició del Memorimage que enguany compta amb un nou director artístic, Agustí Argelich. El programador destaca “l’augment” de l’ús d’imatges d’arxiu a les produccions audiovisuals.
El lleidatà Josep Maria Castellví ha baixat a l’Ebre a bussejar des de fa una trentena d’anys. Comenta que, a poc a poc, ha anat descobrint les històries de persones que havien estat bussejadors als anys 50 i 60 i que li explicaven “aventures”. «S’havien dedicat a desmantellar tots els naufragis que hi ha a la costa catalana, no només la de Tarragona, en els anys de la postguerra, per guanyar-se la vida i poder tirar endavant les seves famílies», diu. «No eren aventurers, sinó treballadors del fons del mar que es guanyaven la vida com podien», insisteix.
Des de fa trenta anys que recull testimonis relacionats amb aquest afer i ara els ha recollit tots en un documental que s’ha estrenat dimecres a la tarda al Teatre Bartrina de Reus en el marc del Memorimage. “Les seues històries són apassionants”, assegura qui també va ser càmera del programa ‘al filo de lo imposible’ durant catorze anys.
«L’explotació dels vaixells afonats és una història que sorgeix a partir de l’autarquia del franquisme. Hi ha una escassetat de ferralla i no es pot fer acer, llavors el país necessita metall», detalla Castellví. A partir d’aquí, l’historiador ha anat documentant-ho tot fins a produir el documental.
A partir dels anys 60, el preu del metall “cau en picat”. «A partir de llavors, tota aquesta gent també entra en una etapa en què se’ls acaba el seu recurs i acaben dedicant-se a treure àmfores, a treure corall vermell de la Costa Brava, amb una miqueta de guanyar-se la vida en el que podien», assenyala Castellví.
La recerca ha estat “complicada”, reconeix l’autor del documental. «Als anys 50 i 60 no hi havia una tradició de fer cinema sota el mar». Sí que ha trobat recursos al Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de Girona. Són unes imatges “extraordinàries” del càmera del NO-DO, Miquel Sanz, que va gravar els bussejadors de qui parla la pel·lícula extraient les àmfores. «És fantàstic poder tenir els busos en viu i en aquestes imatges d’arxiu», valora.
Castellví remarca que no es tracta d’un “homenatge”, sinó de resseguir una “història del mar, de les tradicions”. «És part de la nostra història també, encara que sigui minoritària i que només hi tenien accés poca gent», comenta. «Si un vaixell té més de 200 anys el considerem un jaciment arqueològic, però aquests vaixells van convertir-se en font de riquesa i de supervivència per a unes famílies», continua.
‘Naufragis, bussos i homes «rana»’ forma part de la secció MemoriReus. Dijous a les 17 hores també es projectarà un altre film en clau ebrenca. ‘Renàixer’, de Mario Pons, és un retrat del paisatge a través de la música en defensa del Delta i les Terres de l’Ebre.
20 anys del Memorimage:
Fins divendres 7 de novembre, el Memorimage celebra la seva vintena edició i ho fa amb nou director artístic al capdavant. En declaracions a l’ACN, Agustí Argelich diu que el festival és un “referent”. Enguany l’edició es fixa en les pel·lícules biogràfiques. Considera que tenen un “tractament visual diferent” i que “gràcies a les imatges d’arxiu dels protagonistes coneixem una altra cara més humana”, dels mateixos personatges i de “l’entorn”.
Gairebé totes les projeccions es complementen amb un diàleg posterior amb els directors o els productors dels films. «Totes les pel·lícules tenen dues històries, la història que veus a la pantalla i la història que hi ha al darrere, que és sempre molt desconeguda», explica Argelich. El productor apunta que un dels segells propis que ha volgut implementar aquesta edició són els curtmetratges.
De fet, el festival abaixarà el teló el 7 de novembre amb l’estrena del curt a l’estat espanyol de ‘Quelques siècles de plus’, de Raphaël Martin-Dumazer, que recorre cada pas de la fascinant restauració d’una pel·lícula de la dècada del 1920, des de la preservació fins al treball digital.
Tendència a usar imatges d’arxiu:
El director del certamen celebra la bona salut dels documentals amb imatges d’arxiu. Creu que hi ha una “tendència”, sobretot a l’hora d’explicar “experiències pròpies”. «Estem en un moment d’augment d’utilització d’imatges d’arxiu a tota mena de continguts. En els documentals, és evident, però també en sèries de ficció, inclús sèries d’animació, que utilitzen la imatge històrica o d’arxiu per complementar altres històries», argumenta.
ACN