Una de les primeres víctimes del canvi climàtic és el Delta de l’Ebre amb tancaments de negocis, reducció de la biodiversitat i expropiacions. En el document de treball del Ministeri per fer front als danys del temporal Gloria, crear una alternativa i no pugui succeir mai més, perquè sigui així és necessari tenir en compte les previsions climàtiques i fer front a les pujades del nivell mitjà del mar en els pròxims anys. La proposta del Ministeri entre altres és tirar més endins la línia de domini públic incloent terrenys que no estaven afectats per crear una franja de protecció que permeti el lliure moviment de la costa i l’amortiment controlat dels envits del mar que fan molt de mal com hem tingut ocasió de veure amb el temporal Gloria.
Els diferents motius per arribar a la situació actual al Delta de l’Ebre són una combinació de factors com la pujada progressiva del mar, la gran erosió de la costa, l’aigua i la gran reducció de sediments que han fet el Delta tal com el coneixem avui. El pla dissenyat pel govern amb propostes que permetin frenar la degradació del Delta molt perjudicat pels danys que va causar el Gloria que no s’havien vist mai al territori vol ser la protecció perquè aquests fets no passin mai més. Amb tot hi ha una gran preocupació per com s’està duent el pla i més quan s’ha inclòs el tema de les expropiacions per qüestió del domini públic, en principi perquè mai una expropiació ha complert l’expectativa de l’expropiat produint-se una batalla legal entre administració i administrat que sempre és llarga. Contràriament al que va manifesta el senador del PSOE Sr. de la Vega, que no es faria res sense parlar i estar d’acord amb els afectats, Madrid ja estava prepararan la gestió de les expropiacions d’indústries arrosseres, urbanitzacions (Riumar) i moltes hectàrees de camps d’arròs d’agricultors que perdran el seu tros.
Una expropiació és un acte administratiu que per utilitat pública o interès social pren a una persona part del seu patrimoni compensant –amb un preu just segons l’article 33 de la constitució del 78, l’explicació de l’expropiació que crec més justa i clara és que s’agafen terres, negocis o habitatges sense el consentiment del propietari. La indemnització haurà de ser equivalent al valor comercial de la cosa expropiada que no pot ser inferior, en tot cas igual, que el valor fiscal que figura en les oficines del cadastre o recaptació. En el preu just s’hi ha d’afegir el valor sentimental de la cosa expropiada un 5%, l’administració no deixa res a l’atzar, traient tots els esculls que puguin entorpí la via jurídica, aquestes són segons els informes del ministeri essencials per fer front al canvi climàtic i poder salvar el Delta. La gran majoria d’organitzacions mediambientals i gent del territori estan d’acord en actuar i ràpid, però es discrepa en la forma. Una de les qüestions que s’han posat a sobre la taula de treball són els sediments que el ministeri ha deixat de banda per centrar-se en la que ells varen presentar, el pes de les oligarquies que controlen al llarg del riu les presses que aturen els sediments són un gran impediment perquè els sediments siguin inclosos pel ministeri en el pla.
Sembla que si s’hagués prioritzat la proposta de la baixada pel riu de més sediments i aigua probablement s’adreçaria la situació i no caldria fer tot aquest enrenou. Des del Ministeri ho han tingut clar des del primer moment que la seva proposta seria la definitiva fent que la feina que s’ha fet i les alternatives que s’han presentat des de la taula per la recuperació s’hagin quedat en no res, tenim clar que s’ha de fer una actuació al Delta Si però No a qualsevol preu. Pensem-hi.
Joan Cunill, enginyer mediambiental
