A causa de la pandèmia, aquests programes ja s’han potenciat durant els últms anys. Per això, Salut seguirà reforçant aquest any la col·laboració amb els centres de salut mental i l’atenció primària per ajudar a detectar de manera precoç els casos de trastorn depressiu i d’ansietat.
A banda de tot axò, s’ha augmentat la presència de psiquiatres, psicòlegs i infermeres a l’atenció primària, i també la realització de visites conjuntes entres professionals d’atenció primària i de salut mental. També s’han activat grups psicoeducatius a l’atenció primària per ajudar el pacient a identificar el seu malestar i ajudar-lo a fer-li front adaptant-lo a les circumstàncies adverses.
Els factors possibles desencadenants de la depressió són molt diversos. Solen ser resultat d’interaccions entre factors socials, psicològics i biològics, tot i, que de vegades, apareixen sense causa aparent, i els seus símptomes poden variar segons l’edat. Els episodis depressius poden classificar-se en lleus, moderats o greus, en funció del nombre, tipus i intensitat dels símptomes, així com de les repercussions que puguin tenir.
Un de cada 4 casos dels centres de salut mental són depressions
L’impacte de la pandèmia de la COVID-19 en la salut mental és un dels indicadors de salut més rellevants. Segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) de 2020, el 13,7% de les dones de més de 15 anys pateixen una depressió greu, davant del 9,6% de l’any 2019.
A més, un 10,6% dels infants de 4 a 14 anys té probabilitats de patir un problema de salut mental, (xifra que l’any 2019 era del 7,5%). En aquesta franja d’edat, el percentatge s’eleva fins al 13,5% en infants de classe social més desafavorides, mentre que disminueix fins a un 6% entre els infants de classe social més afavorida.
L’any 2020, una de cada quatre persones ateses als Centres de Salut Mental d’Adults a Catalunya va ser per depressió. En total, es van atendre 45.148 persones amb aquest diagnòstic. D’aquestes, 32.009 (el 70,9%), eren dones. Pel que fa a les primeres visites, el nombre de persones a qui es va diagnosticar depressió per primera vegada va ser de 8.395, un 18,6% del total de casos nous atesos durant el 2020.
Pel que fa als Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ), l’any 2020 van atendre un total de 68.370 visites. D’aquestes, el 4,1% (2.769) van ser persones amb diagnòstic de depressió. En el cas de les noies, el diagnòstic de depressió representa el 7,3% dels casos atesos, mentre que el 2,2% dels nois són atesos per depressió.
L’atenció a la salut mental, prioritat per al Departament de Salut
El Departament de Salut s’ha marcat com a objectiu prioritari aquesta legislatura potenciar estratègies que permetin un abordatge preventiu de la salut mental, més accessible i proactiu, enfocat a la comunitat i orientat a la recuperació de les persones que pateixen aquestes malalties.
Algunes de les accions implementades posen el focus en la salut mental d’adolescents i joves. En aquest sentit, el Departament ha iniciat l’atenció domiciliaria amb equips d’atenció intensiva en salut mental per a casos amb més complexitat. Aquesta actuació va dirigida a adolescents i joves amb trastorns de salut mental i addicions amb conducta disruptiva i impacte social.
Redacció
