Els ebrencs conviuen amb la problemàtica de la mosca negra des de fa tretze anys. Enguany no ha estat el primer estiu en què la plaga s’ha convertit en un problema de salut pública però els retards amb què van començar els tractaments, conseqüència d’entrebancs administratius, ha complicat reduir la població adulta de l’insecte. La reivindicació dels tècnics passa per una millor planificació dels tractaments, més enllà d’augmentar els recursos econòmics que també ajudaria perquè són molt costosos. Fet aquest dimecres el cinquè i últim tractament al riu Ebre amb el larvicida biològic BTI, els tècnics del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE) seguiran fent mostrejos fins ben entrada la tardor.
La mosca negra té habitualment un pic de població adulta durant el mes de juliol, i els temps d’aplicació dels larvicides biològics són clau per rebaixar l’afectació i les molèsties que generen a la població. Si als retards s’hi sumen hiverns i primaveres amb poques pluges i amb poques avingudes d’aigua al riu Ebre, com ha estat el cas d’aquest any, la situació, arribat l’estiu, es complica molt perquè es facilita “molta renovació de la població adulta de la mosca”.
Els tècnics dels COPATE insisteixen a blindar una planificació del control davant factors hidrològics, geomorfològics i climàtics que influeixen en el desenvolupament de la paga. “Si a sobre comencem a treballar una mica tard, tot es complica”, ha remarcat Raül Escosa, responsable tècnic del COPATE. Escosa anima les institucions i estaments a fer una reflexió sobre aquest aspecte conjuntament amb els responsables tècnics. “Totes les plagues necessiten planificació i no podem estar pendents de temes administratius que condicionen el treball”, ha demanat.
Redacció – X. S.
