14.3 C
Amposta

Treballar amb dades de municipis o de barris afavoreix les polítiques de contenció de contagis

L’investigador del Departament d’Economia Josep-Maria Arauzo-Carod publica un estudi que analitza la distribució dels positius per coronavirus i com s’estenen pel territori

El més vist

La Regió Sanitària Terres de l’Ebre podria encapçalar el desconfinament a Catalunya

El ministeri de Sanitat nega que hagi acceptat la petició de la consellera de Salut, Alba Vergés, perquè Catalunya utilitzi les regions sanitàries i...

La recollida de cirera comença a la Ribera d’Ebre amb millors previsions que l’any passat

La recollida de la cirera, que obre la campanya de la fruita dolça a la Ribera d'Ebre, ha començat amb retard per les pluges...

La Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre és la menys afectada pel coronavirus de tot Catalunya

Les Terres de l'Ebre són la regió menys afectada pel coronavirus de tot Catalunya. La baixa densitat de població ha beneficiat el territori ebrenc...

L’ICS Terres de l’Ebre crea una Unitat domiciliària per recollir mostres per a PCR

La Gerència Territorial de l’ICS a les Terres de l’Ebre, arran de la COVID-19, ha constituït la Unitat de Recollida de Mostres, integrada per...
- Advertisement -
- Advertisement -

Posar la lupa en les dades de positius en covid-19 per prendre decisions en l’àmbit de districtes o, fins i tot, de barris. Aquesta seria una de les claus per controlar millor l’expansió de la pandèmia, ja que permetria aplicar polítiques de salut pública més acurades que n’afavorissin la contenció. És la principal conclusió que es desprèn d’un estudi que ha analitzat les dades relatives al nombre de positius diaris registrats entre el 25 de febrer i el 19 de juliol. La recerca ha estat encapçalada per Josep-Maria Arauzo-Carod, director del Centre de Recerca en Economia i Sostenibilitat (ECO-SOS) i investigador del Departament d’Economia de la URV, que ha observat com s’ha produït la distribució territorial dels casos positius durant aquest període.

El treball, publicat a la revista Journal of Public Health, ha analitzat fins a quin punt la incidència relativa de casos positius en un municipi està relacionada amb la incidència de casos positius a les localitats veïnes. “Hem utilitzat un estadístic d’autocorrelació espacial local (LISA), que permet mapar aquestes relacions i identificar aquells grups de municipis que mostren una dependència espacial estreta perquè comparteixen bé valors elevats o bé valors baixos”, explica Arauzo-Carod, el qual considera que aquest mapatge és de “vital importància”, perquè permet identificar aquelles zones potencialment problemàtiques en què els positius s’estenen en forma de taca d’oli d’un municipi a un altre i fan empitjorar la situació epidemiològica d’una àrea cada cop més extensa. “Amb l’ús de l’estadístic d’autocorrelació espacial local obtenim una foto fixa en un determinat moment o, tal com hem fet en aquest treball, una seqüència durant un període de temps més llarg”, comenta Arauzo-Carod. Així, l’anàlisi per setmanes permet veure com la pandèmia evoluciona de forma molt heterogènia al conjunt del país (amb fortes diferències entre territoris), de manera que apareixen clústers que en un moment van portar a actuacions de salut pública més estrictes per aturar l’expansió de la pandèmia (com ara a la Conca d’Òdena o al Baix Segrià, per exemple). Però també d’altres “que al seu moment van passar desapercebuts als mitjans de comunicació (com ara la Segarra, el Bages o el Barcelonès Nord) i que de ben segur que també haurien requerit una intervenció pública més ferma per d’aturar els processos de contagi”, segons l’investigador.

Estadístic d’autocorrelació espacial local per a les setmanes del 18 de maig al 13 de juliol en què s’observa l’evolució de diversos clústers de positius per covid-19 (en vermell al mapa), sobretot a la zona del Baix Segrià.
Implicacions dels resultats en termes de salut pública

Aquest treball mostra que hi ha unes dinàmiques espacials molt clares pel que fa a l’expansió de la malaltia, les quals operen en uns àmbits territorials molt reduïts. Per aquest motiu, segons la recerca, les mesures de salut pública han de ser el màxim de desagregades possible (des d’un punt de vista espacial) a fi d’actuar amb precisió als indrets on es produeixen els contagis. “Mesures com les anunciades a l’inici de la pandèmia, en què les províncies s’utilitzaven com a unitats administratives de referència, no únicament no són eficaces sinó que poden arribar a ser molt contraproduents perquè no existeix una correspondència entre els territoris ‘problemàtics’ i els territoris on s’apliquen mesures de prevenció”, adverteix Arauzo-Carod. L’investigador considera que “les polítiques de salut pública no només han de tenir en compte aquesta mena d’estratègies en territoris molt delimitats (no necessàriament municipis sinó també districtes o barris) sinó que han de disposar de dades de prou qualitat per poder prendre aquestes decisions de forma àgil, atesa la velocitat amb què s’estén la covid-19.”

Josep-Maria Arauzo-Carod també recomana que aquestes dades estiguin en format obert, siguin el més desagregades possible des d’un punt de vista espacial i estiguin totalment a disposició de la comunitat científica, amb l’objectiu que els científics puguin contribuir a identificar pautes d’expansió de la pandèmia i investigar estratègies potencials per combatre-la.

Referència bibliogràfica: Josep-Maria Arauzo-Carod (2020): “A first insight about spatial dimension of COVID-19: analysis at municipality level”, Journal of Public Health, forthcoming, DOI: /10.1093/pubmed/fdaa140/5893469.

Redacció – J. V. G.

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

Salut destina fins a 236 milions d’euros per a recuperar l’activitat ajornada per la COVID-19

El Departament de Salut ha aprovat un conjunt de programes amb una partida de 236 milions d’euros per a recuperar l’activitat ajornada que es...

Fer exercici: el millor per adaptar-se al canvi d’hora

La rutina del canvi a l'horari d'hivern torna la matinada de dissabte a diumenge. Els rellotges aniran enrere una hora i partir d'aquell moment estarem...

Mor Joan Beltran, lingüista tortosí membre de l’IEC

El lingüista tortosí Joan S. Beltran i Cavaller ha mort aquest divendres a l'edat de 87 anys. Beltran era es de 2016 membre de...

Oberta la convocatòria dels ajuts Leader 2020 fins al 30 de novembre

La Generalitat ha obert la convocatòria Leader 2020, uns ajuts que estan destinats al desenvolupament de les àrees rurals i que són finançats pel...

L’Ajuntament de Godall tramita la cita prèvia al metge

A causa de la pandèmia de la covid-19, l’atenció mèdica ha sofert canvis importants que poden dificultar l’accés als serveis sanitaris dels Caps i...
- Anunci -
- Anunci -