L’Ajuntament de Tortosa ha renovat aquest dimarts les plaques del carrer Manuel Vilà, al centre de la ciutat, tot explicitant que es tracta del Doctor Vilà, «que és com molta gent encara l’anomena, ja que este era el seu nom original, als anys seixanta». Expliquen des del consistori.
La renovació de les plaques s’ha dut a terme amb la presència d’alguns nets i besnets de Vilà, acompanyats per l’alcaldessa de Tortosa, Mar Lleixà, el primer tinent d’alcaldia d’Urbanisme, Jordi Jordan, i la regidora de Serveis, Marga Abelló. «Hem fet la renovació de le plaques a petició dels descendents del Doctor Vilà, sense que això implique un canvi en la nomenclatura del carrer, que continua sent la mateixa», ha explicat l’alcaldessa. A més, també s’ha reposat la placa de la cruïlla del mateix carrer amb l’avinguda de la Generalitat, desapareguda fa uns 15 anys amb motiu de les obres d’un comerç.
Sobre Manuel Vilà Olesa:
El doctor Manuel Vilà Olesa va nàixer a Tortosa el 1881. Era fill del metge Felip Santiago Vilà Oliva i de Concepció Olesa Fonollosa. Va estudiar medicina a la Facultat de Medicina de València, on va llicenciar-se el 1902. L’any següent ja dirigia el Laboratori Municipal de Tortosa, fins que el 1906, amb la mort del seu pare, assumeix els seus pacients i esdevé metge de capçalera. Al mateix temps, també va heretar-ne la presidència de Creu Roja a Tortosa. Però sobretot, va destacar com a investigador del paludisme al delta de l’Ebre i com a descobridor del Kala-Azar infantil, una malaltia que va centrar la seua tesi doctoral amb un tribunal presidit per Santiago Ramón y Cajal.
Per la seua tasca, molts anomenaven Vilà “el metge dels pobres”, ja que de vegades deixava diners sota el coixí dels pacients, si no podien pagar-se els medicaments. Durant la gran riuada del 1907 va assistir la gent que el necessitava, fins i tot movent-se en barca, i l’any següent va haver d’afrontar la greu epidèmia de grip del 1908. També va ser molt actiu en periodisme i política, emmarcat en els sectors catòlics i tradicionalistes de la ciutat. Des del 1923 va tenir problemes de salut mental, i en esclatar la Guerra Civil va ser hospitalitzat a l’Institut Pere Mata de Reus, on va estar ingressat fins a la seua mort, el 1963. L’any següent, l’Ajuntament va dedicar-li el carrer que porta el seu nom.
Redacció