14.3 C
Amposta

S’inicia una prova pilot per fer un drenatge més eficient el cultiu dels camps d’arròs del delta de l’Ebre [ÀUDIO]

Aquests arrossars tenen problemes de salinització, i a llarg termini es preveu que incrementi el nivell del mar, per tant, aquesta aigua anirà penetrant en els arrossars, i aquest problema de salinitat es converteix en un problema actual

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

El dimarts 16 d’abril la directora d’Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes, acompanyada pel director dels Serveis Territorials del departament a les Terres de l’Ebre, Jesús Gómez van visitar els camps d’arròs del Delta de l’Ebre per presentar el projecte pilot que s’està iniciant.

Guillaumes va explicar que aquest projecte s’emmarca dins de l’Estratègia Delta, una estratègia que marca el camí de com adaptar-nos al canvi climàtic per tal que no desaparegui el Delta. Per tant, en aquesta estratègia de protecció apareixen diferents mesures que s’han d’aplicar, com és la protecció també dels arrossars.

Aquests arrossars tenen problemes de salinització, i a llarg termini es preveu que incrementi el nivell del mar, per tant, aquesta aigua anirà penetrant en els arrossars, i aquest problema de salinitat es converteix en un problema actual.

Per això, s’ha implementat aquest projecte que inclou la instal·lació d’uns drenatges que fan més eficients tot el cultiu. Aquest projecte presenta la instal·lació d’una sèrie de tubs de drenatge que se situaran entre 1,3 i 1,5 metres de profunditat per tal de millorar la viabilitat del cultiu de l’arròs en totes les seves afectacions com són el canvi climàtic, la salinització, les males herbes o el caragol poma.

Aquests tubs es comunicaran amb un col·lector que, alhora, està connectat a un pou de bombament, que podrà funcionar les 24 hores del dia i des d’on s’extraurà l’aigua que va al desguàs.

L’objectiu d’aquest projecte com ha explicat Guillaumes és baixar la capa freàtica que té una salinitat elevada i cultivar l’arròs amb un mètode viable i productiva. Una prova pilot que abasta 60 hectàrees d’arrossars de l’hemidelta esquerre, a prop de la zona de la urbanització de Riumar, a Deltebre.

Elisenda Guillaumes, directora d’Agricultura i Ramaderia

Les obres del drenatge també serviran per al control del cargol poma al marge esquerra de l’Ebre. La finalitat és poder eixugar ràpidament el sòl quan calgui, per exemple després d’un tractament d’aigua salada, durant l’hivern, en la sembra en sec, disminuir el calat de l’aigua dins els desguassos, controlar l’aigua en l’aplicació correcta de saponines (substància per tractar el cargol), etc. Afavorir un control més exhaustiu del maneig de l’aigua dins la parcel·la i desguassos reduirà el focus i la propagació de la plaga.

A més d’aquesta mesura, durant el període 2024-2026, el Departament d’Acció Climàtica té previst destinar 1,3 M€ anuals al control i l’erradicació de la plaga: 81.820 € a neteja de maquinària, 190.000 euros a tractaments d’aigua de mar després de la collita (125.000 al marge dret del delta i 75.000 a l’esquerre) i 400.000 € a la retirada manual del cargol poma en desguassos i assessorament sobre tractaments de saponines (270.000 € al marge dret i 130.000 € a l’esquerre). També cal sumar-hi 450.000 € en subvencions als agricultors per a la compra de saponines i 165.000 € a la recerca aplicada de l’IRTA, concretament per dur a terme un estudi de seguiment de l’aplicació de saponines en desguassos i aconseguir el registre com a substància bàsica davant de la Comissió Europea.

Dades d’interès

A finals de 2023, hi havia 639 hectàrees corresponents a 144 camps d’arròs infestades. D’aquestes hectàrees, a començaments de l’any 2024, s’han començat a tractar 597 hectàrees corresponents a 93 camps d’arròs. A més, hi ha 184 hectàrees lliures de cargol poma, 47 més que l’any 2023.

En relació amb els darrers tres anys, durant els quals no s’ha pogut aplicar tractament d’aigua de mar després de la collita a causa de l’encadenament d’obres en drenatges i la manca d’aigua per la sequera, el nombre d’hectàrees infestades s’ha multiplicat per 5: ha passat de 120 hectàrees l’any 2022 a 600 l’any 2024. Les noves deteccions s’han produït en plantacions molt grans.

El delta de l’Ebre és un espai natural de gran importància mediambiental, on el cultiu de l’arròs ocupa unes 20.000 ha. Aquest cultiu està afectat greument des de l’any 2010 pel cargol poma (Pomacea sp.), plaga de quarantena a Europa i espècie exòtica invasora.

Per lluitar contra el cargol poma, el Departament d’Acció Climàtica treballa conjuntament amb tot el sector arrossaire i les entitats mediambientals del delta de l’Ebre dins de la Comissió Tècnica de Seguiment del Cargol Poma al delta de l’Ebre. Fins a l’any 2022, aquest treball es va fer dins el marc d’un Grup Adhoc cofinançat per la UE, amb representants també del sector, que va suposar 5M€ durant 5 anys.

Redacció L.P.

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -