Vols que s’acabin les males olors, aquest era l’enunciat de la reunió informativa convocada per Aldacil, amb un acabem amb les males olors al municipi, i era per informar als veïns sobre l’impacte odorific de la planta de compostatge, molt molesta, que està tipificada com a greu en diverses legislacions, com la Catalana, Europea o Espanyola, i afecta directament la salut i el benestar dels ciutadans per la mala gestió que fa l’empresa en la valorització dels residus. Cal que els ciutadans tinguin en compte que si han d’anar al metge per fer-se una visita sobre els efectes o símptomes de les olors, quan el doctor li faci el diagnòstic que ho faci constar per escrit, si no es fa així no queda registrat a Sanitat i llavors el problema odorific no existeix; cal insistir perquè normalment no ho fan i Sanitat diu que haurien de fer-ho. Informació necessària pels veïns que hi varen assistir a l’hora de fer un registre i tenir constància de males olors i poder-les corregir, tot a través d’una aplicació de mòbil anomenada NasApp que els veïns hauran d’utilitzar per complimentar aquest mapa odorific del municipi. Com sempre va ser un plaer assistir-hi amb companys activistes mediambientals d’Amevesaba per constatar el que ja es diu en veu alta a tota Europa, la ciutadania es mobilitza contra l’afebliment de les normes ambientals europees que ens afecten a tots els ciutadans europeus.
Aquesta preocupació torna al centre del debat, no tan sols a Camarles sinó a tot el territori, davant un escenari que ens amenaça anant enrere en avenços legislatius existents sobre la protecció del medi ambient i la salut ciutadana, guanyada fa molt temps i que ara a causa de polítiques errònies neoliberals i negacionistes es volen escapçar. Aquesta ofensiva legislativa obre un debat fins ara tancat de fins a quin punt l’economia pot avençar sacrificant la biodiversitat, la salut o els drets ambientals bàsics. La coalició Hands Off Nature (formada per moltes agrupacions ambientalistes) ens fa un toc d’atenció sobre les propostes de la UE per afeblir les regulacions ambientals, un exemple és el paquet òmnibus de la Comissió Europea, que impulsa la competitivitat, reduint els requisits ambientals, afavorint les grans empreses, l’acceleració de permisos, i limitant les obligacions d’informar a la ciutadania sobre substàncies tòxiques i perilloses, Llei que a casa nostra ja s’ha posat a la pràctica pel govern de la Generalitat, tot un despropòsit. Aquesta legislació òmnibus el que fa és accelerar les avaluacions ambientals, que suposa autoritzar projectes amb impactes negatius molt greus sense cap garantia, modifica la directiva sobre emissions industrials i ramaderes eliminant l’exigència d’un inventari de productes químics i els inventaris de plans de transformació, s’elimina la informació de substàncies perilloses que recull la directiva Marc de Residus, exonerant a totes les empreses de la seva responsabilitat, canvis gravíssims que afecten directament la protecció d’hàbitats aquàtics amb impactes a les zones humides i la biodiversitat així com la protecció de l’aigua i, de retruc, a les comunitats ciutadanes que en depenen. La deslegalització de la directiva Marc de l’Aigua posa en risc la salut de les persones i obre les portes a reduccions de controls, obligacions que han estat essencials per la millora de la qualitat i quantitat de l’aigua i també del seu consum; afeblir aquestes directives és un retrocés en la protecció de rius, zones humides i tots els ecosistemes amb les seves biodiversitats. Per aturar tot aquest desgavell la unanimitat en totes les organitzacions ambientalistes és total en dir que és la mobilització ciutadana un gran fre i potser l’únic per aturar aquestes polítiques negacionistes que s’estan duent a terme a la UE. És per aquest motiu que la participació ciutadana informada és essencial, reunions com la de Camarles, on la ciutadania és informada i pugui actuar amb un alt grau de responsabilitat i coneixement sobre l’impacte que els afecta, és la base principal d’aquesta resistència de tot el que s’està fent malament i no oblidem que la ciutadania és la que rep tots els danys dels impactes odorifics, atmosfèrics, de sorolls, paisatgístics, d’empreses potencialment perilloses i que afecten el seu benestar i la seva salut.
Reflexionem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental