Situat en un turó als contraforts de la serra del Montsià i amb una vista privilegiada de l’entorn, el poblat ibèric de l’Antic, a Amposta, podria oferir una valuosa informació per explicar com era el delta de l’Ebre fa 2.300 anys. És un dels objectius de la recerca que s’han proposat els arqueòlegs de la URV des de l’inici de les excavacions. Han trobat ploms de xarxes de pesca i creuen que un antic braç de la desembocadura podia passar a prop. Després de tancar la quarta campanya, creuen que l’enclavament podria arribar a una superfície de 2.000 metres quadrats i que va viure sota una important influència cartaginesa abans que pels volts de l’any 200 abans de la nostra era, arran la segona guerra Púnica, passés a l’òrbita romana.
Creuen els arqueòlegs que l’Antic, molt possiblement, va jugar un paper destacat en l’estratègia militar de cartaginesos i romans en la gran batalla que haurien lliurat a la zona de la desembocadura de l’Ebre a finals del segle III abans de la nostra era, en el marc de la segona guerra Púnica. Un turó de difícil accés que dominava tot l’espai des del Montsianell al tram final de l’Ebre i la seva desembocadura. De nou, una situació estratègica que permetia el control visual de l’espai i resultava decisiva a l’hora d’exercir la influència política al territori.
Però més enllà del seu paper estratègic, militar i polític en el context del territori de la Ilercavònia del segle III abans de la nostra era, l’equip de la URV que excava des de fa quatre campanyes l’assentament veu allí un camp d’estudi i recerca per conèixer i explicar com era l’ecosistema que l’envoltava, el delta de l’Ebre, en aquell moment.
Segons ha explicat Marc Prades, un dels codirectors de les excavacions, s’utilitzaran metodologies que encara no s’havien assajat al territori amb dades que aportarà el propi jaciment. Creuen els arqueòlegs de la URV que la pesca era una base principal de l’alimentació dels seus habitants, a tenor dels ploms de xarxes trobats. Això indicaria quina era l’activitat econòmica principal del poblat, a partir també dels tipus de pesca.
A més, s’estudiaran mostres de sediments per trobar restes de pol·len que identifiquin algunes espècies vegetals que poblaven el Delta. També s’estudiaran les closques de mol·lusc que es trobin a l’enclavament. A més d’ajudar a conèixer com eren els hàbits alimentaris i, a partir de l’anàlisi química, saber si eren espècies d’aigua dolça o salada, els tipus de sediment de la formació. “La suma d’aquests indicis ens ajudaran a conèixer millor com era la desembocadura de l’Ebre en aquesta època”, ha subratllat.
Un mur defensiu al vessant nord
La campanya d’excavacions d’enguany, la quarta, ha permès resseguir 40 metres de tram emmurallat que tancava el poblat pel nord. Això, segons el codirector de les excavacions i professor de la URV, Samuel Sardà, permet intuir que el poblat havia arribat a ocupar una superfície de més de 2.000 metres quadrats, una mida “mitjana-gran” dins dels estàndards de la zona.
Els treballs també han ajudat a confirmar la “fluctuació d’influències” a l’espai, amb una influència púnica primer i, posteriorment, el domini romà a partir del segle II abans de la nostra era, principalment. D’una banda, s’han documentat pesos de plom ponderals, per a balances, equivalents a la unitat de mesura del sistema hispano-cartaginès -7,25 grams- però també una moneda romana encunyada l’any 208 abans de la nostra era. La caiguda de Sagunt marcaria, en bona mesura, l’inici del control romà dels territoris al sud de l’Ebre. “Això ho podrem rastrejar amb precisió a l’Antic”, ha remarcat Sardà.
Conèixer la història antiga de la ciutat
Per la seva banda, l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, s’ha compromès a mantenir l’aposta municipal de suport a les excavacions per deixar al descobert i difondre espais d’interès de diferents èpoques a la ciutat. Conscient que a curt termini el jaciment encara no es farà visitable al públic mentre es continuï estudiant, la idea és “crear un espai d’interès de la ciutat” progressivament. “És important que la ciutadania conegui no només la part més moderna de la història sinó també de l’antiga, d’èpoques cartagineses o romanes”, ha apuntat.
El consistori aporta anualment uns 12.000 euros per a la realització de les excavacions -40.000 en total fins aquest moments-. Tomàs ha anunciat la seva intenció d’incrementar la col·laboració en aquest àmbit amb la URV per fomentar l’estudi de l’arqueologia a la ciutat, on ha recordat que amb motiu dels treballs acudeixen nombrosos estudiants per participar-hi en pràctiques.
ACN
