El que passa amb Rodalies Renfe a Catalunya no és una incidència, ni una mala ratxa, ni un problema tècnic puntual. És un mal funcionament estructural, conegut, cronificat i assumit amb una passivitat insultant per part dels responsables polítics. Cada dia, milers de persones veuen com el seu temps, la seva feina i la seva vida personal queden segrestades per un servei ferroviari que no compleix ni els mínims exigibles.
Trens que no passen, que arriben tard o que simplement desapareixen dels panells informatius. Estacions col·lapsades, informació deficient o inexistent i usuaris tractats com si el problema fos seu per dependre del transport públic. Aquesta és la realitat quotidiana de Rodalies. I el més greu no és el caos en si, sinó la seva normalització.
Quan Rodalies falla —és a dir, sovint— el problema no desapareix: es desplaça. Ferrocarrils de la Generalitat absorbeixen com poden una allau d’usuaris que no els correspondria assumir. Les línies d’FGC, eficients i ben gestionades, es veuen forçades a operar al límit perquè un altre operador no fa la seva feina. És una injustícia operativa i una irresponsabilitat institucional.
La resta de ciutadans, farts de no arribar a l’hora o de no saber si arribaran, acaben agafant el cotxe. El resultat és devastador: carreteres saturades, cues interminables, més contaminació, més accidents i més hores de vida perdudes. El col·lapse ferroviari alimenta directament el col·lapse viari. I després encara es parla de mobilitat sostenible amb un cinisme difícil d’empassar.
Tot això té conseqüències molt reals: treballadors advertits o sancionats per retards, estudiants que arriben tard a exàmens, visites mèdiques perdudes, conciliació familiar impossible. El dret a la mobilitat es converteix en un privilegi, especialment per a qui viu fora de l’àrea més ben connectada. No és casualitat: és una decisió política sostinguda en el temps.
Ja n’hi ha prou d’excuses, de promeses i de plans eternament ajornats. Rodalies
necessita inversions immediates, gestió eficient i responsables que donin la cara. Cada
dia sense solucions és un dia més de menyspreu a la ciutadania. No demanem miracles.
Demanem un servei públic que funcioni. I això, avui, està molt lluny de passar.
Iván Zabal Thomas. Tècnic en consum.