Una de les coses que darrerament m’he donat compte, és que la humanitat viu del relat. Un relat fictici, de vegades utòpic i altres catastròfic. Una relat creat de narracions que intenten acomodar els pensaments d’uns quants per tal de manipular a la massa , a la ciutadania , al poble. Un cop creat, elaborat i escrit, llavors s’ha de vendre a l’imaginari col·lectiu. La cosa aquí no es tan fàcil, però mitjançant mecanismes i instruments poc a poc la població ho pren com a cert.
El fet és, que avui en dia, amb els canals de comunicacions i xarxes socials, aquella dificultat d’abans per implantar un relat a la majoria de la població, ha millorat bastant i en un interval de temps molt curt pot arribar a molta gent. L’exemple de relats que avui en dia podem observar, si no estàs abduït o encara et creus que penses per tu mateix, els podem observar amb el judici contra els polítics catalans empresonats per voler instaurar la República Catalana.
Mentre, la part de la banqueta dels acusats defensa el relat d’una Catalunya oprimida i arruïnada, l’altra s’aferra afirmar la d’un cop d’estat i d’una inseguretat ciutadana. El cert, vist des de molt lluny, uns i altres conten el seu relat fictici, imaginari, fals i desvirtuat de la realitat del dia a dia. Davant de tot això, només cal pensar que ens queden anys de conflicte i divisió social, i davant de tot això, començo a cantar aquella melodia de Michel Jackson anomenada “Thirller”. La cosa comença a fer por de veure, per la incapacitat de dialogar dels nostres líders polítics aferrats als seus relats imaginaris.
Batiste Forcadell
Des de la República dels Alfacs
