En tecnologia la paraula “no” està fora de context i del discurs, en la innovació tot és possible, la ciència està avançant molt de pressa devorant el temps per solucionar qüestions que en altres èpoques eren impossibles. Ara amb l’agenda de la neutralització dels combustibles fòssils, termini 2050, s’estan implantant tota mena d’energies renovables, unes millors que altres, però cap al cent per cent, cada una d’elles té coses positives i negatives i el que cal que les negatives siguin pràcticament nul·les.
Tenim ara mateix aquestes renovables que provoquen moltes molèsties a la ciutadania amb les contaminacions olorífiques, les plantes de biogàs, plantes de residus o compostatge i cal esmentar que totes són molt agressives si no se’n fa una bona gestió, al Maresme han introduït una solució innovadora per reduir l’impacta odorific i sembla que els va prou bé, estan introduint òxids de ferro naturals, aquest compost de ferro prové de les mines de Terol que reacciona amb l’àcid Sulfhídric i el neutralitza als digestors dels dipòsits de biometanització que permeten disminuir l’àcid Sulfhídric (H2S) el que causa més males olors de la matèria orgànica en descomposició d’aquesta manera s’aconsegueix una reducció del 80% de concentració d’àcid sulfhídric que s’incorpora als òxids de ferro passant dels 2000-3000 ppm als 400-500 ppm (partícules per milió) que s’han registrat ara, provat a la planta de tractaments de residus de Mataró, a més fan una aplicació de desorització a la planta de biometà gas per reduir-ne la contaminació difusa que contamina directament als treballadors de la planta.
La contaminació Odorifica que surt de les plantes de biogàs s’origina pel tractament dels residus fracció resta orgànica, vegetal o Edgar quan en el procés de la digestió anaeròbia les transforma en biogàs i és quan aquests COVs generen l’àcid Sulfídric, un gas incolor molt inflamable amb una olor d’ous podrits molt molesta que baixa la qualitat de vida dels ciutadans i els perjudica la salut.
Les plantes de compostatge també estan en el centre del debat per la contaminació Odorifica i atmosfèrica, els residus d’alta fermentabilitat RAF són un tipus de matèria orgànica susceptible de ser bio degradada amb facilitat, tenen elevats nivells d’humitat i continguts alts de nitrogen. Els principals focus d’emissions d’olors depenen de la característica dels residus a tractar, el sistema tecnològic que es fa servir, l’eficàcia del sistema d’aeració i si les instal·lacions estan obertes o tancades. Normalment en sistemes oberts totes les fases del procés son focus emissors potencials d’olors en especial en la fase de descomposició amb diferents riscos d’impactes d’olors que van de més a menys. En sistemes tancats són les emissions fugitives de les naus, les olors residuals de sistemes de tractament de gasos, l’emmagatzematge del compost o quan es mouen les piles de residus.
Els principals contaminants emesos per les plantes de compostatge són, els Sulfurosos, els Nitrogenats, Àcids, Aldehids, Cetones i Terpens. Catalunya és molt diversa i limitada en recursos i cal que es vagi a models econòmics basats en l’eficiència ambiental, sense aquesta eficiència el creixement econòmic que es pugui assolir estarà viciat d’entrada pel que és convenient proposar nous models d’empreses i empresaris, model d’utilització del territori important per redistribuir aquestes empreses que són del tot necessàries, la quantitat de residus que generem s’han de poder valorar per ser sostenibles i curosos amb el medi ambient, vivim en un món globalitzat, de deslocalitzacions, migracions, de turisme de masses i habitem espais transitoris en recursos i energia, per tant, podem actuar globalment, però hem de pensar localment. El capital natural i els serveis ecosistèmics són claus per l’economia i l’eficiència econòmica depèn de com utilitzem la natura i el territori, hem d’entendre que el natural són els ecosistemes, territori i l’artificial, plantes de biogàs, compostatge o abocadors, són interdependents i cal gestionar localment el territori a favor de les dinàmiques naturals i de la convivència d’aquestes empreses amb la ciutadania.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental