L’antic itinerari de València a Barcelona per Amposta apareix des del s. XVI en endavant com una alternativa al que passava a Tortosa; cap dels dos, però, es podia considerar un bon camí.
Fou el 1801 quan es va decidir fer passar per Amposta la carretera Reial de Barcelona a València, i s’estableix com la ruta directa del correu i diligència, tot i la dificultat de travessar l’Ebre.
El 1815 es va establir el primer servei de diligència entre Barcelona i Reus. El 1819 la Reial Diligència, que feia a la vegada de correu entre Barcelona i València, passava per Amposta on tenia parada i fonda. Sembla que es va mantenir fins al gener de 1855, a partir de quan es va desviar per l’interior per passar l’Ebre pel pont de barques de Tortosa. En el viatge de Barcelona a València hi havia parades a Vilafranca, Tarragona, Amposta, Vinaròs i Castelló, i durava al voltant de dos dies. No només els camins eren dolents sinó que els viatgers estaven exposats als freqüents robatoris dels saltejadors.
Just en aquest període, l’americà Alexander Slidell va decidir fer, a l’estil dels viatges romàntics estrangers, un recorregut per Espanya. Després de desembarcar a Perpinyà va recórrer tot el litoral i després de passar la nit a la fonda d’Amposta, en sortir de matinada cap a València la diligència va ser assaltada i en l’incident van morir el conductor i l’ajudant de la diligència. Els fets estan recollits en el seu llibre (a partir del qual Agustí Bel va escriure un article amb tots els detalls, titulat: “En realitat, els lladres no eren ampostins. Un ianqui a la diligència d’Amposta a la Ràpita”). També el viatger anglès Richard Ford en el seu llibre “The book for travellers in Spain“, publicat l’any 1847, en feu referència: “El camí perillós d’Amposta és famós en la història dels lladres. El viatger passarà per dues creus de pedra, bastes i grolleres, que recorden l’assassinat que es va produir el dia 30 d’octubre de 1826, i que va explicar de manera autèntica i estremidora el senyor Slidell al llibre Young American. El pobre noi es deia Ventura Ferran i va morir de 28 punyalades “cadascuna mortal”!. “El major Carlos Nava tenia el cervell colpejat amb una pedra, i els culpables van ser tres vils rateros o lladregots”.
Les creus van restar abandonades a la vora de la carretera que en el temps esdevindria la N 340 i, l’any 1988 quan es van fer obres a la carretera, Joan Salvador Galdiri va tornar a plantar l’única que llavors quedava.
Ara, l’Ajuntament d’Amposta i el Museu de les Terres de l’Ebre han estat autoritzats, per part de la Unitat de Carreteres de Tarragona del MITMA, per retirar la creu i traslladar-la al Museu. La creu a partir de la setmana vinent es podrà veure a l’exposició “La revolució dels transports a l’Amposta de principi del s. XX”. En acabar l’exposició s’incorporarà la creu al fons permanent del Museu com testimoni d’un temps en què els transports al territori estaven sotmesos a unes condicions força insegures i precàries.
Redacció- X. Ll
