Un total de 27.530 alumnes dels cicles d’infantil, primària, secundària i FP bàsica han iniciat aquest matí el nou curs escolar a les Terres de l’Ebre. Aquesta dada representa uns 298 alumnes més respecte a les dades de l’inici del curs 2023-2024. Aquestes, però són les previsions que en fa el Departament d’Educació a partir de les dades recollides a finals de juliol. La matrícula es manté viva i, per tant, la xifra final podria variar en les pròximes setmanes amb la incorporació dels nous estudiants que vagin arribant a les escoles i instituts.
Així, el curs 2024-25 a les Terres de l’Ebre s’assoleix la xifra de 2.724 dotacions en la plantilla docent, fet que suposa també un increment respecte del curs anterior.
Pel que fa al primer cicle d’infantil, s’implanta de nou la gratuïtat de l’infantil 2 per tal de beneficiar els infants i les seves famílies, i per augmentar l’escolarització a les edats més primerenques. S’incrementen les aules d’acollida i, pel que fa a l’educació inclusiva, es reforça l’atenció a l’alumnat amb la contractació per primera vegada de personal laboral de logopèdia (fins ara una tasca que duien a terme els mestres d’audició i llenguatge o els mestres amb formació de logopedes). També s’internalitzen els intèrprets de llengua de signes.
Pel que fa a l’educació postobligatòria, el curs s’inicia dijous, 12 de setembre, i a les Terres de l’Ebre destaca de nou l’augment de l’oferta d’estudis. Hi haurà quatre nous cicles formatius: dos de Grau Superior, d’Administració de Sistemes Informàtics en Xarxa (Institut Julio Antonio de Móra d’Ebre) i de Sistemes Electrotècnics i Automatitzats (Institut Montsià d’Amposta), un de Grau Mitjà, d’Elaboració de Productes Alimentaris (Institut Montsià d’Amposta) i un de Grau Bàsic, de Serveis Comercials (Institut Cristòfol Despuig de Tortosa). Un curs amb tots els cicles formatius que presenten nous currículums en aplicació de la llei d’FP de 2022. Per aquest mateix motiu, tota la formació professional serà en modalitat dual. L’alumnat farà formació a les empreses en alguna de les dues modalitats previstes (FP general i FP intensiva).
Nou curs, nou govern i nova consellera
L’inici de curs coincideix amb l’estrena d’Esther Niubó al capdavant del Departament d’Educació. Niubó va prendre possessió del càrrec el 12 d’agost i, com ella va explicar en roda de premsa divendres, la seva tasca fins ara s’ha centrat majoritàriament en garantir un bon inici de curs. La consellera ha fixat la millora dels resultats educatius com una de les principals prioritats de cara al nou curs i la nova legislatura, així com atendre l’alumnat amb més dificultats.
Aquest setembre per això, entren en vigor per a tots els centres les instruccions per a l’ús dels telèfons mòbils que deixen fora aquest dispositiu de les aules a primària i ESO, amb l’objectiu de potenciar la convivència als centres i minimitzar els aspectes disruptius d’aquests dispositius.
El departament d’Educació i Formació Professional ha informat que aquest curs es posarà en marxa un Pla de desburocratització per tal de reduir la càrrega burocràtica del sistema educatiu, en què s’ofereix suport i acompanyament a les direccions de centres pel curs 2024-25. El pla preveu 10 mesures específiques: aplicacions de gestió de centres; calendari de processos i procediments; dades anuals; horaris; contractació; contractació dels centres educatius; interfície organitzada per àmbit; suport documental; nova aplicació de gestió de personal docent i píndoles autoformatives.
El fet que sigui una nova consellera i un nou equip els que capitanegin Educació ha fet també que moltes de les peticions de la comunitat educativa en aquest inici de curs vagin una mica més enllà i reclamin també canvis més generals pel que fa a la política educativa del país.
En aquest sentit, la portaveu d’USTEC, Iolanda Segura, ha demanat “redreçar l’educació del país” i ha situat la millora del finançament com una de les primeres prioritats a abordar. I és que Segura ha lamentat que fa anys que el sistema està infrafinançat i això fa que els centres no tinguin els recursos suficients per encarar el curs cobrint les necessitats que tindran, especialment pel que fa a l’escola inclusiva. Segura ha reclamat també una dignificació de la professió docent i del personal d’atenció educativa, recuperar el poder adquisitiu perdut -que el sindicat xifra en un 20% en 10 anys-, recuperar la “democràcia” als centres i defensar la vehicularitat del català, entre d’altres. A més, ha demanat que la inclusió de la Formació Professional en el nom de la conselleria es tradueixi en mesures concretes que permetin incrementar la demanda.
Des de CCOO, la secretària general d’Educació, Teresa Esperabé, ha considerat que el nou curs necessita “escolta i negociació” per part del nou equip per posar fi a anys “molt convulsos” en el sector. Més enllà d’això, i coincidint amb USTEC, ha demanat incrementar els recursos fins arribar al 6% del PIB però també impulsar diverses mesures per millorar els resultats educatius. En aquest sentit, veu prioritari reduir les ràtios a l’ESO, fer efectiva l’escola inclusiva i posar fi a la segregació. “Si no posem recursos, no acabem amb la segregació i no baixem les ràtios serà molt difícil que només amb manuals i programes ho podem revertir“, ha declarat.
En l’àmbit de secundària, el secretari general del sindicat Professors de Secundària, Xavier Massó, ha demanat també un “canvi de rumb” tant a escala educativa com de gestió. En el primer àmbit ha defensat tornar a la “instrucció directa” perquè el model competencial s’està demostrant un “fracàs“. Pel que fa a la gestió, ha criticat el “desastre monumental” de les destinacions docents d’estiu i ha demanat també derogar el decret de plantilles per posar fi a l'”arbitrarietat” en les designacions docents.
Per la seva banda, les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC) ha reclamat que el curs i la legislatura comenci amb una aposta clara per l’educació pública. La seva directora, Lidón Gasull, ha defensat que això passa per anar reduint les places concertades però també ha lamentat que una “mala gestió dels resultat educatius” ha provocat que es culpi només la publica d’aquesta situació i, de retruc, això hagi influït en la reducció de la demanda de places públiques per aquest curs. A més, ha reclamat posar solució a l’endarreriment en la construcció de nous centres escolars, desplegar veritablement el decret de l’escola inclusiva, revisar el pla de digitalització per garantir la privacitat de les dades i caminar cap a un veritable sistema educatiu públic gratuït. En aquest sentit, ha lamentat que la despesa no para de créixer i ha asseverat que polítiques com la del val escolar no són la solució.
Finalment, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat aquest dilluns que el Govern proposarà un acord de cooperació amb l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), que organitza les proves PISA, per “comptar amb els millors experts” i aconseguir millorar els resultats educatius. Durant una visita a l’escola Salvador Dalí de Figueres amb motiu de l’inici de curs, Illa ha dit que, per fer-ho, comptaran amb la comunitat educativa i que l’objectiu és assolir “l’excel·lència” i una educació “equitativa“. El president ha admès que no serà un procés “immeditat” i que no es podrà fer ni “en un mes o un any“; però ha assegurat que no té “cap dubte” que “comptant amb tothom” s’aconseguirà en “un futur proper”.
Redacció L.P.
