La garrofa, un llegum que prové del garrofer havent-hi moltes classes, es caracteritza pel seu gran contingut amb sucres naturals, proteïnes, minerals (calci, silici, ferro i fòsfor), les seves llavors son processades per fer goma de garrofí que s’utilitza com agent espessant. Ha estat molts anys considerada menjar per animals, en canvi, avui viu una nova aposta en valor que es fa servir en l’alimentació com a cacau en pols, xocolata, o les farmacèutiques.
Un fruit de collita fàcil que no es fa malbé si s’emmagatzema i que aquest any serà un gran complement pels pagesos a causa de la manca generalitzada d’olives, però en compte de ser una gran notícia per la pagesia és a hores d’ara un gran maldecap que han dut al col·lectiu del territori a fer pinya per lluitar contra els furts continuats d’aquests fruits. El preu que no para de pujar, l’any passat es va pagar a 2,20 euros i aquest any estem a 1,80, però, tot i això, si es mantenen o apugen els preus serà molt difícil parar. Legalment, aquests furts de l’or de Catalunya com anomenen alguns a la garrofa, ho veig mica exagerat el de l’or. Els responsables d’UP, Unió de Pagesos han manifestat que hi ha un circuit que compra garrofes robades, verdes o madures per sota del preu, evidentment, que paguen en efectiu per no deixar cap pista policial i es ven en llocs no habituals, al territori o fora sent una bona pista per treballar en l’àmbit policial.
Tant Interior com Acció Climàtica, Alimentació i Agenda rural de la Generalitat han consensuat nous protocols d’intervenció, a causa de la pressió d’aquest sector, l’última concentració de protesta es va fer a Santa Bàrbara, que vol resultats sabent que no és un problema menor i estan molt emprenyats i frustrats tal com fins ara s’ha dut el tema tant políticament com policial, dins aquestes mesures hi ha la identificació i legalització de tots els magatzems compradors de garrofes, es faran seguiments per evitar la venda en punts no autoritzats tal com van plantejar UP, també es faran seguiments de totes les explotacions per saber les quantitats que tenen cada una i saber l’origen i de quina finca provenen les garrofes per la seva identificació quan aturen algun lladre, seria una prova molt vàlida, estem parlant del DNI de la garrofa. Els pagesos consideren que totes les mesures ajuden, però si no s’acompanyen de més vigilància als camps o la immobilització dels cotxes serà molt difícil aturar aquesta sagnia entre altres mesures; no obstant això, aquestes eren les més comentades a la manifestació de Santa Bàrbara.
Segons fonts dels mossos els que roben son particulars que estan a l’atur, se suposa que cobren la prestació, i es dediquen a endur-se tot el que troben, amb la temporada de la garrofa aprofiten per fer-se un sobre sou, si tots els que cobren la prestació fessin el mateix que aquests xoriços estaríem arreglats tots els ciutadans. Declaracions per a mi molt desencertades fa la impressió que volen rebaixar el delicte amb la compassió cap als lladres i res a dir sobre l’economia dels pagesos que son els veritables perjudicats d’aquests furts. Cal fer memòria que els furts no son només d’aquesta temporada, venen de lluny i s’han accentuat a mesura que els preus han anat pujant i ara es comencen a moure, molt tard, a través de la pressió del col·lectiu, un problema que podia està arreglat, aquestes mateixes autoritats diuen en veu baixa que depenent del cotxe on les carreguen, les garrofes, és més complicat aturar aquests robatoris. No cal refiar-se al cent per cent de les manifestacions polítiques triomfalistes que donen falses expectatives al col·lectiu, inclús s’ha arribat a dir que no hi ha legislació per fer front a la qüestió.
El Congrés dels Diputats ha modificat l’article 234.2 del Codi Penal per donar una resposta adequada als delictes lleus com els furts. Abans de la reforma furts fins a 400 euros eren castigats amb una sanció només, ara quan s’atura un lladre que ha comes un furt s’ha d’identificar i pesar la mercaderia robada, quan aquest procés es fa a la mateixa persona tres vegades, multireincident, l’article que ha entrat en vigor el 29 d’agost del 22 el pot dur a la presó. És una via de treball per la policia que hauria de fer servir per fer sentir por als lladres i que deixin d’agafar el que no és seu.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
