Pepet i Marieta estrenen ‘Ses platges seran sempre nostres’, una jota que qüestiona el model turístic de Mallorca

La cançó, amb la col·laboració d'Abril Bordes i Maria Antònia Gost, posa paraules a la preocupació per la gentrificació i la pèrdua d'arrelament al territori

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -
- Advertisement -

El grup Pepet i Marieta han presentat ‘Ses platges seran sempre nostres‘, un nou tema d’arrel mediterrània centrat en els efectes de la massificació turística a Mallorca i en la gentrificació que pateixen barris i pobles arreu del territori. L’estrena arriba en ple debat social sobre el model turístic de l’illa, just quan aquest diumenge Palma acull la manifestació ‘Mallorca al límit!‘, convocada per denunciar la saturació turística.

Portada Ses platges seran sermpre nostres de Pepet i Marieta amb Abril Bordes i Riangost

La lletra construeix el seu discurs a partir d’escenes properes i reconeixibles: la impossibilitat de trobar habitatge assequible, barris que canvien de cara, espais naturals cada cop més pressionats i la sensació, compartida per molta gent, que certs racons ja no són dels qui hi han viscut tota la vida. Al darrere hi ha una pregunta de fons que travessa tota la cançó: com fer compatible créixer econòmicament amb mantenir el territori, la cultura i la qualitat de vida de qui hi resideix.

El grup ha volgut allunyar la cançó de qualsevol etiqueta política concreta. Es tracta, més aviat, d’un exercici de mirada afectiva cap al territori, pensat per generar conversa col·lectiva sobre cap on ha d’anar Mallorca i, per extensió, la resta de la Mediterrània catalanoparlant. Tota aquesta idea es condensa en un vers central del tema: ‘La terra és el nostre tresor‘.

Dues veus mallorquines s’hi sumen com a col·laboradores: Abril Bordes i Maria Antònia Gost, integrants del projecte Riangost, que posen la seva veu a una peça construïda sobre la base de la jota, ball i cant que Mallorca comparteix amb Catalunya i les Terres de l’Ebre. El fet que Abril Bordes sigui filla del cantant del grup afegeix un valor afegit al tema: una generació que hereta la tradició musical, però també la lluita per continuar sentint-se part del paisatge que l’envolta.

Pel que fa a la producció, el tema barreja arrels folk amb sonoritats actuals, buscant un resultat que sigui alhora popular, festiu i pensat per fer reflexionar. No és, doncs, una simple cançó de protesta, sinó una defensa de l’arrelament i de la memòria compartida d’un poble, i de tot allò que fa que cada territori conservi la seva identitat pròpia.

Redacció Andrea Maqueda

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -