14.3 C
Amposta

Peix més sostenible i competitiu, l’estratègia per rellançar la piscicultura al Mediterrani

El sector vol augmentar la seva presència al mercat del peix adaptant-se millor a les preferències del consumidor i revertint la baixa percepció pública de l’aqüicultura

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

El mercat de peix al Mediterrani està sotmès a la tensió entre una demanda creixent per l’augment del consum per càpita i total, i uns recursos pesquers finits i sovint sobreexplotats. En aquest atzucac, l’aqüicultura es presenta com una alternativa productiva clau per reequilibrar l’oferta i la demanda i garantir un subministrament sostenible de proteïna de qualitat. Però a Europa aquesta transició marina s’ha empantanegat. Els piscicultors de la UE veuen com el sector en països com Noruega, Tunis o Egipte segueix una tendència a l’alça, mentre que els indicadors propis descriuen des de fa dècades un estancament. És una conjuntura condicionada per molts factors. Per una banda, l’aqüicultura acusa llasts tècnics com el baix rendiment biològic i les carències en la gestió sanitària a les piscifactories. Per altra banda, l’ encara baixa  acceptació social la fan una opció minoritària a les peixateries. La volatilitat econòmica, la incertesa climàtica o la disparitat en el marc legal i de governança arreu de la conca mediterrània dibuixen un context encara més intricat per al sector.

Per potenciar el futur del sector, el 2017 es va posar en marxa el Mediterranean Aquaculture Integrated Development (MedAID). Aquest projecte quadriennal, coordinat per l’Institut Agronòmic Mediterrani de Saragossa (IAMZ-CIHEAM) i  l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i integrat per centres de recerca, empreses i altres actors implicats de 13 països europeus i mediterranis, s’ha proposat rellançar l’aqüicultura mediterrània a majors nivells de sostenibilitat i competitivitat. L’abast de la investigació és ben ampli: s’hi han estudiat els obstacles productius, ambientals, econòmics i socials al llarg de tota la cadena de valor de l’aqüicultura, i s’ha centra en el llobarro i l’orada, les dues espècies més produïdes. «Hem volgut abordar el problema des d’una perspectiva multidisciplinària i holística; vam començar fent una valoració global per identificar les ineficiències i buscar-hi solucions innovadores comunes», resumeix Dolors Furones, investigadora del programa d’Aqüicultura de l’IRTA i coordinadora científica del projecte. El passat octubre, MedAID es va tancar amb un acte a Madeira, on es va presentar la toolbox, un repositori digital de tot el nou coneixement obtingut, adreçada científics, productors i interessats.

Un dels grans reptes per a la piscicultura mediterrània és optimitzar la gestió de recursos per tal de reduir costos i, en paral·lel, mitigar la càrrega ambiental de la seva activitat. «MedAID ha estudiat quins ajustos ha de fer la indústria per millorar la seva petjada de carboni, sobretot en termes de logística o de consum de pinso», explica Furones. Precisament, les millores zootècniques en el cicle d’alimentació i cria de llobarros i orades ha centrat bona part dels esforços investigadors. S’han assajat distintes condicions de cria larvària així com dietes més sostenibles i amb elements funcionals per a un major rendiment i resiliència dels peixos front a reptes patològics i ambientals. A més, una de les vies amb més potencial és la millora genètica. MedAID, conjuntament amb el projecte Performfish, ha desenvolupat un xip per a l’anàlisi genòmica d’orades i llobarros  (MedFish SNP), amb aplicacions com la caracterització genètica de les poblacions de cultiu i salvatges, una informació molt útil per establir programes de gestió de reproducció. La tecnologia també ha permès estudiar l’heretabilitat d’alguns trets rellevants per la qualitat del peix com la proporció de lípids als músculs.

La sanitat animal és l’altra variable biològica cabdal en la productivitat de les piscifactories. Aquestes han tendit a pivotar cap a sistemes més intensius i, per tant, més susceptibles a malalties infeccioses. Per això, MedAID va efectuar una avaluació de riscos front als patògens més importants al Mediterrani, com el VNN (virus de la necrosi nerviosa), per al qual s’ha testat una nova vacuna amb resultats molt encoratjadors. També s’ha avançat cap a una gestió més coordinada del coneixement i les estratègies epidemiològiques i una avaluació més sistemàtica de les mesures de bioseguretat.

Sensibilitzar i atreure el consumidor

«L’aqüicultura té problemes més enllà del camp tècnic, no és només si els peixos creixen més o menys, sinó també la percepció sobre el producte i la producció», afirma Dolors Furones. La investigadora de l’IRTA assenyala el desconeixement públic sobre el valor afegit de la piscicultura, una pràctica sotmesa a estrictes regulacions europees i, per tant, amb garanties de seguretat sanitària i ambiental. «Té una fama que no és real, per com s’ha comunicat i per com s’han instal·lat les infraestructures a les costes», afegeix. Davant tals prejudicis, MedAID ha elaborat una sèrie de guies pràctiques i metodologies per rebatre la desinformació i apropar els consumidors a les granges, tot reforçant el diàleg del sector amb la ciutadania.

A més, MedAID s’ha endinsat en el terreny del màrqueting per esbrinar com pescar més compradors. A partir d’un estudi de mercat, el consorci ha treballat en la reconceptualització dels productes piscícoles per adaptar-los a les expectatives dels distints nínxols de compradors. El sector buscarà una major varietat en l’oferta, amb nous processats i envasats més atractius i que realcin millor els beneficis del peix en termes de gust i qualitat.

Intel·ligència productiva

De cara a modernitzar i harmonitzar la piscicultura al Mediterrani, el projecte ha incidit també en la recol·lecció de dades com a base per a la presa de decisions estratègiques. D’aquesta manera, s’ha creat el MedAID DashBoard, un software per a la comparació tècnica del rendiment de les granges que recull els indicadors clau dels productors i facilita identificar potencials solucions.

Tot aquest coneixement, assolit des de la cooperació d’actors de diferents orígens i disciplines, ha de permetre donar a la piscicultura l’impuls necessari per ocupar un paper més rellevant en el mercat alimentari. «L’aqüicultura no és el futur, és el present, tal vegada encara silenciós, però necessari per garantir aliments sans, segurs, sostenibles i de proximitat”, conclou Furones.

El projecte MedAID ha estat finançat pel programa Horizon2020 de la Unió Europea, amb un pressupost de 7 milions d’euros i la participació de 34 organismes d’investigació, empreses i organitzacions internacionals com l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) i l’Institut Agronòmic Mediterrani de Saragossa (CIHEAM).

Redacció

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -