A Catalunya tenim 1.442 polígons industrials on hi ha instal·lades 47.000 empreses amb una mitjana de 38 empreses per polígon i una ocupació global del 72%, encara que n’hi ha d’altres que no arriben al 50% d’ocupació. Els polígons han estat claus pel desenvolupament de certes economies, models d’estandardització i producció en massa que necessàriament comporten una externalitat de les matèries que es fan o valoritzen i que s’allunyen molt de l’economia circular i sostenible amb legislació vigent a Catalunya. A més, aquesta concentració d’indústries en els polígons en un mateix lloc fa que la concentració d’impactes negatius es concentri en un radi a prop dels polígons, fent que els ciutadans siguin els anys col·laterals d’aquestes activitats.
Entre l’Aldea i Tortosa, a pocs quilòmetres del Parc Natural del Delta de l’Ebre, es troba ubicat el polígon industrial Catalunya Sud, que ara es pretén ampliar per la demanda de Kronospan. Vol ampliar la seva activitat i, per seguir endavant, cal un nou Pla Director Urbanístic d’Activitat Econòmica (PDUAE) del polígon, que el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat va iniciar amb un procés participatiu el febrer de l’any passat. Aquesta ampliació suposarà una ampliació de 675 hectàrees, a més de la redacció d’un estudi per fer arribar un ramal ferroviari d’accés al polígon, que s’implementarà amb 92 hectàrees més per fer una terminal intermodal de mercaderies: un total de 767 hectàrees, més gran que la superfície de la petroquímica de Tarragona. Aquestes dades ens donen una visió de com quedarà aquest polígon industrial i la magnitud dels impactes que hi haurà a la zona i que rebran els ciutadans. La Generalitat encara no ha presentat el PDUAE i, tant és el color dels governants, l’inicia per dur una de les indústries més grans del polígon com és Kronospan, indústria catalogada de molt contaminant. La va impulsar el conseller Torrents d’ERC i ara donaran el vistiplau a l’ampliació els socialistes, multiplicant els impactes a la zona i restant benestar i salut als seus ciutadans. Cal dir que els plans directors urbanístics com aquests són instruments de rang superior depenents de la Generalitat en el planejament del territori, tot i que l’Ajuntament té eines per oposar-s’hi, cosa que no han fet. Va quedar clar quan la Generalitat va apujar deu vegades més la valorització de residus de la planta de Kronospan, encara que les administracions del territori podrien fer costat a tots els col·lectius que s’oposen a aquesta ampliació.
Els opositors al projecte d’ampliació, com Amevesaba, Aldacil, Associació Veïns Badó Masroig, Ecologistes en Acció, M’estimo Terres de l’Ebre o el Gepec, s’hi oposen al·legant que l’impacte ambiental serà molt gran pel territori i les persones. Diuen que el planejament ha de transformar 767 hectàrees de sòl agrícola en industrial, amb el que això implica per a la seva biodiversitat. La base del raonament dels col·lectius opositors rau en què la planta de Kronospan està catalogada dins els grups A i B del Catàleg d’Activitats Potencialment Molt Contaminants de l’Atmosfera (CAPCA), amb molts antecedents de contaminació tant a Espanya com fora, on hi tenen indústries. Aquesta ampliació crea un marc obert pels col·lectius i administracions per crear un debat amb una proposta clara i contundent sobre quin model de territori necessitem per prendre les decisions adequades sobre aquests tipus d’empreses potencialment contaminants que els ciutadans i el territori no necessiten.
Molt important l’ambientalització dels polígons industrials. No n’hi ha prou amb la gestió, cal considerar no només els impactes que generen les activitats sobre el medi, sinó també el potencial que té l’actuació sobre totes les que es desenvolupen en un polígon, perquè és quan es pot incrementar la capacitat de gestió definint uns paràmetres mínims a considerar pels diferents models d’activitats i sobretot les potencialment contaminants. Aquests paràmetres, com gestió d’aigües residuals, gestió del consum d’aigua, contaminació lumínica, gestió dels residus, gestió dels sorolls, senyalitzacions, manteniment d’instal·lacions, contaminació atmosfèrica, compres de productes amb requeriments ambientals, són aspectes que les empreses com Kronospan haurien de fer seus sense esperar la fiscalització de les administracions sobre la seva activitat. A més, aquest tipus d’empreses catalogades dins els grups A i B haurien de tenir plans de formació ambientals pels treballadors, plans per a la sostenibilitat energètica, minimització de contaminació atmosfèrica i de sòls, qüestions que haurien de supervisar les administracions abans d’atorgar els permisos corresponents.
Des del 2008, els polígons industrials han tingut l’atenció de les administracions, però no saben quina direcció han de prendre les actuacions en aquests espais i sobretot quines empreses n’han de formar part. Es parla d’economia circular i sostenibilitat. Economia circular que hauria de ser al centre de les renovacions dels polígons, fent de motor per a totes les activitats industrials. L’economia lineal —produir, utilitzar i llençar— arriba al límit i s’ha de substituir per la circular, que permet allargar la vida útil dels materials, reduint la generació de residus i fomentant la col·laboració entre empreses per aprofitar residus que sempre s’havien llençat. On conviuen moltes activitats és possible que es pugui produir aquesta simbiosi industrial. Aquesta economia circular és una gestió intel·ligent dels recursos dins un ecosistema col·laboratiu. El gran problema és que aquest marc és fantàstic sobre el paper, però la realitat és tossuda, i quan un ajuntament i la Generalitat projecten un polígon industrial com Catalunya Sud, ho fan de pressa només tenint en compte els llocs de treball que puguin aportar empreses com Kronospan i es deixa tot l’altre pel dia a dia, amb la qual cosa és una mala decisió si es vol aplicar l’economia circular i sostenibilitat dins un ecosistema col·laboratiu. No es pot: la macroempresa Kronospan valoritza amb autorització de l’ajuntament i Generalitat 800.000 tones de residus l’any, residus que les empreses del polígon no poden aportar perquè no els produeixen. És curiós que el Parlament va aprovar l’any 1993, el 15 de juliol, la llei reguladora de residus, la base de la llei d’economia circular i sostenibilitat aprovada el 2015. Doncs és la mateixa Generalitat que no la compleix, i l’exemple clar el tenim en Kronospan.
Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental.