L’agricultura sector primari del nostre territori i des de sempre un dels motors de la nostra societat tot i que per als canvis sociològics, econòmics i culturals ha començat un retrocés que ha estat rematat per la globalització, letal per totes les produccions agrícoles locals en aquest cas el sector de l’oli que és el més sensible a les variacions del clima per això és totalment incompatible amb el canvi climàtic.
La situació és preocupant per als agricultors de l’oliva, ja que aquest any esperaven una bona collita entre mitjana i alta però les prospeccions fetes els diuen que serà baixa. L’absència de precipitacions ha fet que no s’arribi al mínim de 600 mml perquè les plantes (arbres) treballin amb tota normalitat i juntament amb les altes temperatures, ha provocat que aquestes facin caure més fruit del normal i que tinguin moltes flors fetes malbé que no permetran collir cap fruit, és per aquesta qüestió que l’estimació de collita que fa el sector és del 50%.
L’afectació del canvi climàtic en la producció d’olives és molt alta deguda a les altes temperatures que en redueixen la quantitat de fruit accelerant la maduració, encara que el temps de la maduració total és més gran, reduint la polpa del fruit fent que s’obtingui menys oli. En relació a la part comestible significar que l’os del fruit no varia la que ho fa és la polpa que incideix de manera directa en la producció. En aquest procés quan la temperatura és 4 graus més alta que l’ambiental la planta creix tant horitzontal com vertical, també ho fan les podes que passen a ser per arbre de 10 kg, tot i que en condicions ambientals normals son de 5 kg. El canvi no afecta totes les collites per igual, depèn de l’any i les circumstàncies específiques del sol però si tenen unes pautes comunes totes.
Les pautes com factors determinants d’aquests canvis son la disminució de l’aigua, l’increment de la respiració del sol, la mineralització del sol i la sequera. La floració de les plantes i la germinació (canvis fenològics) fan que el període de creixement sigui abans i es redueixi el temps que necessita per completar el cercle vital de planta, fruits i canvis en la maduració i fecundació. Un altre impacte directe és l’augment de les malalties i plagues que son conseqüència de l’estrès hídric i la manca de nutrients en el sol.
La PAC política agrària comuna que depèn de la UE és la que vetlla per l’alimentació, el medi ambient i el camp. Per pal·liar aquestes variacions del clima que son tan nocives per als agricultors, posen al seu abast ajuts perquè aquests puguin ajustar els sistemes i mètodes per fer front a la manca de producció i sobretot que puguin salvar l’anyada. Hem de tenir present que son els agricultors que gestionen l’ús de la terra i que fan una gran aportació a la societat guardant la biodiversitat, l’entorn natural i que és molt dura la seva feina que tots hem de saber valorar. Pensem-hi.
