14.3 C
Amposta

Noemí Alquézar: “Els mitjans de comunicació haurien de crear noves fòrmules per innovar una mica més”

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

La nostra companya, Noemí Alquézar, directora del programa matinal “De Bon Matí” durant sis anys, ha aparcat la ràdio per dedicar-se a un altre de les seves passions, el ioga terapèutic. Avui, els seus companys hem volgut fer-li una petita entrevista per mostrar una mica de la seva essència:

Qui diries que és Noemí Alquézar?

És més fàcil respondre el que no sóc que no pas el que sóc. Inclús, si ens posem ”profunds”, dins el món del ioga, hi ha quelcom que es diu Neti Neti, que significa: no sóc ni això ni allò. Però, vaja, posant-nos a respondre la pregunta, diria que probablement sóc moltes coses que ja he descobert i que encara no sabia, i que espero descobrir-ne moltes que encara no conec.

Com vas començar al món de la comunicació?

Vaig començar per casualitat, si és que les casualitats existeixen. En realitat, tot va començar com un repte personal: jo tenia pànic escènic i, arran d’un seguit d’oportunitats, em vaig poder anar col·locant de manera molt ràpida dintre els mitjans de comunicació. Ho vaig voler fer per superar aquesta por, sempre intentant buscar una millor versió de mi mateixa. Això m’ha portat coses fantàstiques, ja que m’ha permès descobrir moltes coses boniques, entre elles el meu do amb la comunicació i que podia arribar a la gent.

Font: Imagina Ràdio

Recordes quan et van proposar presentar el “De Bon Mati”?

El programa De Bon Matí me’l van proposar per presentar quan jo estava en plena baixa maternal, dos mesos després de néixer el meu fill. Jo ja feia temps que col·laborava amb aquest programa i, un dia, em van trucar de la ràdio per preguntar-me si volia dirigir el programa. Això, per descomptat, va ser la meva gran oportunitat perquè, de fet, uns mesos abans, un dels meus desitjos personals era dedicar-me plenament al món de la ràdio.

Després de 6 anys segur que tens moltes anècdotes que explicar, me’n podries explicar alguna?

La primera que se m’acut és quan vaig entrevistar a Gerard Quintana. Jo, de petita, era fanàtica seva. Ell era un dels cantants que més em cridaven l’atenció. A més a més, jo tenia un casset seu i sempre escoltava les seves cançons en bucle. Quan em van dir que comptava amb l’oportunitat d’entrevistar-lo i, sobretot, quan em va cridar pel meu nom em vaig tornar a sentir com una adolescent. Aquesta vegada crec que va ser la que més nervis vaig sentir a l’hora de fer una entrevista.

Font: Imagina Ràdio

Que diries que ha sigut el millor i el pitjor de la teva feina?

El millor de la meva feina és que m’he sentit molt realitzada com a persona i he descobert una manera de conèixer un potencial meu que desconeixia. També he descobert que m’agrada matinar, la quantitat de gent que he arribat a conèixer i les seves històries.

Tinc molt poques sensacions dolentes pel que fa a aquesta feina, però podria dir que el pitjor sentiment que he experimentat és la monotonia. Penso que els mitjans de comunicació haurien de crear noves fórmules per innovar una mica més.

Font: Imagina Ràdio

Quines creus que són les mancances que tenen a nivell comunicatiu les Terres de l’Ebre?

Penso que seria bo crear més sinergies perquè, al cap i a la fi, les Terres de l’Ebre no és un territori gaire gran. Tot i que no se m’acut de quina manera, ja que preval l’economia i la capacitat de sostenir el mitjà, penso que si poguéssim crear més sinergies en els mitjans de comunicació, com la Xarxa, per exemple, en l’àmbit de Catalunya. Si poguéssim crear quelcom similar en l’àmbit de les Terres de l’Ebre, estic convençudíssima que es podrien fer moltes més coses amb més pressupost i evidentment, també en sortiria beneficiat el nostre territori.

Quin consell donaries a algú que comença a introduïr-se en els mitjans de comunicació?

Que no pretengui ser algú que no és realment. Perquè quan fas ràdio, si vols ser algú que realment no ets, al final es nota, i no arribes a la gent. El més important és mostrar-se tal com algú és, amb defectes i virtuts. i al final el que acaba guanyant el públic és que algú es vegi autèntic, natural i que sobretot s’ho passi d’allò més bé. Perquè, així, també faràs passar una bona estona als que t’escolten.

La gent que et coneixem sabem que l’interes pel yoga no et ve de nou, com va començar a sorgir-te l’interes per aquest món?

Sempre he estat introduïda en el món de ioga perquè la meva mare n’és professora. I, a banda de la influència familiar, quan algú crea sintonia amb una pràctica és molt difícil sortir-se’n. No només per l’activitat física, sinó per tota la filosofia que ens acompanya. A casa meva, sempre hem tingut un fons molt espiritual i sempre hem reflexionat molt tot el que se’ns ha presentat. Ser conscient de la importància del creixement personal va molt acompanyat a la pràctica del ioga.

Foto: Cedida

Quins són els teus objectius a nivell professional? I a nivell personal? 

Els objectius en l’àmbit personal i professional són els mateixos, acabar sent feliç amb el que faig i agafar el camí que més em convingui, que no té per què ser el més fàcil, però jo crec que una persona ha de ser feliç treballant i vivint. Per tant, ens hem d’esforçar per mantenir-nos en aquesta línia del camí de la felicitat.

Com vas decidir donar el pas?

El pas el vaig donar perquè sempre he dit que, en aquesta vida, m’agradaria fer moltes coses. Quan sento que no puc donar més en alguna etapa, crec que no hi ha res més noble cap a un mateix que fer un canvi.

Penso que l’experiència amb Imagina Ràdio ha estat fantàstica i he gaudit moltíssim durant aquestes sis temporades al De Bon Matí, i encara molt més en la resta d’anys que he estat en altres mitjans que, per descomptat, no els tanco la porta, perquè no se sap mai quan voldries fer una secció de ioga. Però, sí que tinc clar que ens hem de saber escoltar. Quan arriba el moment en què ja sents que s’ha perdut ”la màgia” per alguna cosa és per què la teva vida necessita un canvi. En el meu cas, jo pensava que era necessari per mi, i vaig acabar agafant la branca del ioga.

Foto: Cedida

Com som una ràdio músical, ens agradaria saber quina és la teva cançó preferida i perquè

Jo crec que les cançons les acabes triant perquè van relacionades a algun procés emocional: a un moment, un record… Ara que ho diu, m’ha vingut al pensament la cançó Con los años que me quedan de Gloria Stefan, que la relaciono amb una etapa de la meva vida en què vaig ser molt feliç, que arrencava en enamorar-me, i que més d’una vegada li he dedicat al meu amor. Així que, em quedo amb aquesta.

L’última pregunta no és ben bé una pregunta, però si que és una cosa que et volem dir: De part de tot l’equip d’Imagina Ràdio et volem donar el nostre agraïment públicament per haver fet part del nostre equip i haver pogut gaudir de la teva essència durant aquests 6 anys. Sempre et portarem amb nosaltres. T’estimem!

Jo encara ho estic molt més. Hem sigut un equip fantàstic, hem pogut gaudir durant molts anys a Imagina Ràdio i sempre ens hem tractat com una família, i això és el que fa que algú vagi a treballar al matí amb ganes, perquè si no fos així, em seria impossible. Així que, no només estic agraïda a la professió, sinó a totes les persones que m’han fet estimar-la, així que jo també us estimo moltíssim.

Redacció- Xavi Llambrich

 

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -