Les continues emissions provocades pels humans, l’esgotament dels ecosistemes o els incendis estan darrere de la puja del CO2 a l’atmosfera a un nivell que no s’havia vist mai, lluny de reduir-se aquestes emissions de CO2 per la crema de petroli, carbó o gas han tornat a conquerir un màxim històric. El nivell planetari d’aquest gas ha arribat a les 423,9 parts per milió (ppm), molt lluny de la seguretat que està en 350 ppm. La situació actual és un cercle viciós, les emissions de l’activitat humana segueixen injectant GEH a l’atmosfera, mentre els boscos i oceans es queden la meitat d’aquest gas emès, ecosistemes que estan esgotats i, per tant, el que no es queden va directament a l’atmosfera fent més espessa la cuirassa que acumula la calor, a part de fer-ne més, provoca un gran perill per les persones i la seva salut, multiplica els fenòmens meteorològics extrems, per lo que reduir les emissions és vital pel clima, per les economies i el benestar de les persones.
Els estudis tècnics i científics fets sobre aquesta qüestió ens alerten que si no es fa un seguit d’accions a curt plaç es poden provocar molts danys sobre l’aigua de boca, la biodiversitat, el medi marí, les masses forestals o les costes. La manca d’actuacions al nostre país ens portarà greus riscos per les sequies o inundacions a causa dels canvis i distribucions de les precipitacions. Ho acabem de veure al Montsià no fa massa, en la quantitat i qualitat dels recursos hídrics disponibles, en la pèrdua de potencial de biodiversitat que pot suposar l’extinció local d’ecosistemes a més de la seva degradació que afectarà a processos bàsics com patrons de vida d’espècies, migracions o cadenes tròfiques.
En l’entorn forestal, l’alteració i la pèrdua de masses forestals provocats pel canvi climàtic i pels molts incendis que a la vegada implica processos derivats d’una major erosió del sòl, la disminució de captació de CO2 i el risc final de desertització pel canvi en les dinàmiques de les precipitacions o les modificacions que afecten a un augment generalitzat del nivell del mar que provoca la pèrdua de territori, costes, els canvis en les condicions marines, l’oleatge o la composició de la temperatura, alteren l’hàbitat, rutes migratòries de moltes espècies o infraestructures portuàries, ja siguin grans o petites.
Per últim, la salut de les persones, el seu benestar i habitat és amenaçada per increments de temperatura i contaminació, provocant la mort a persones vulnerables i treballadores. Altres sectors es veuen amenaçats per aquesta contaminació i puja de les temperatures, com el sector primari amb la manca d’aigua, el sector energètic amb la pèrdua d’eficiència a la xarxa elèctrica, la mobilitat tant per carretera com per tren, la indústria i serveis amb la disminució d’operativitat, el sector financer assegurador amb els pagaments de sinistralitats o en l’àmbit cultural per deteriorament del seu patrimoni, precipitacions i humitats. Ser negacionista del que s’ha exposat i està certificat científicament pot provocar morts, i si es desenvolupa una feina en què les decisions afecten a moltes persones, encara més.
No podem deixar de banda un altre gas que fins ara no se li ha donat el lloc que li toca com a integrant dels GEH i que és més contaminant que el CO2, el Meta, provinent bàsicament de mines de carbó, abocadors o indústries siderúrgiques. És un potent gas d’efecte hivernacle 80 vegades superior que el diòxid de carboni, i reduir-lo pot frenar ràpidament l’escalfament global, guanyant un temps per dedicar-lo als esforços de la descarbonització que marca l’agenda de la UE. S’han de fer més previsions d’agenda per acabar amb el Meta, segons la ONU, l’objectiu seria reduir un terç d’aquestes emissions pel 2030. Una mica apretada aquesta agenda, com sempre, una cosa són les intencions i l’altra les realitats, i la UE ens té acostumats en temes de Medi Ambient a dir una cosa i fer-ne una altra totalment contrària. Els que ens governen a la UE, en actuar d’aquesta manera tan contradictòria, deuen estar entre els negacionistes del Canvi Climàtic.
Properament es farà la COP30, on la UE només presentarà una declaració d’intencions en la reducció d’emissions del 2035, una vergonya i decepció total per l’organisme que amb aquestes accions deixarà de ser respectat mediambientalment a nivell mundial. Aquesta decisió de limitar-se a una declaració d’intencions sense cap acció ni a curt ni llarg termini amb objectius vinculants és un pas enrere en la lluita pel canvi climàtic. Aquesta declaració d’intencions només pot servir com a marc de referència sense cap mena de força ni obligació pels països a treballar amb mesures efectives per a la reducció de gasos d’efecte hivernacle. Els ministres de la UE a més han arribat a un acord per fixar un indicatiu de reducció d’emissions pel 2035, entre un 66% i un 72% respecte els nivells de l’any 1990, que entra dins de les contribucions nacionals exigides en l’Acord de París, una declaració no vinculant aprovada per consens que portaran a l’Assemblea General de les Nacions Unides i servirà per aplanar el camí cap a una nova llei del Canvi Climàtic que estableix un objectiu de reducció de gasos d’efecte hivernacle del 90% al 2040. Com sempre, una cosa és la teoria no vinculant i l’altra la realitat vinculant. Veurem com acaba aquesta llei. Reflexionem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental.