14.3 C
Amposta

Miquel Rullo: “Mare, pare, vull tocar la guitarra”

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Miquel Rullo Pérez, més conegut artísticament com a Miquel Rullo, és un jove cantautor de Sant Jaume d’Enveja (Montsià) que a poc a poc s’ha anat fent un camí al món de la música al territori ebrenc. A la seva curta edat ha realitzat dos videoclips i ha girat per molts locals d’oci del territori per poder amenitzar molts moments.

Avui, la redacció d’Imagina Ràdio hem pogut conèixer la part més personal d’aquest jove cantautor de Sant Jaume d’Enveja:

– Per qui no et conegui, qui diries que és Miquel Rullo?
Abans que qualsevol altra cosa, Miquel Rullo és un noi de 21 anys amb un caràcter, unes aficions i una il•lusió o un somni, com qualsevol persona. A banda, m’agrada tocar la guitarra i cantar, m’encanta la música, escoltar-la, interpretar-la i, sempre que es pugui, oferir-la al màxim de gent possible. Musicalment parlant podríem dir que Miquel Rullo és un músic/cantautor de Sant Jaume d’Enveja que fa poc que ha iniciat el seu camí musical, qui sap si llarg o curt, però aquí hi som per a gaudir-lo.

-Recordes els teus inicis a la música? Com van ser?
És clar! Sempre hi ha aquell primer contacte, a mínim que sigui, amb allò que t’apassiona, que guardes i recordes amb molta estima. Tot i això, si parlem del primer contacte amb la música tal i com la conec o tal i com forma part de mi ara per ara, va ser gràcies a una orquestra local. Ells em van donar l’oportunitat de poder tocar un parell de cançons a sobre d’un escenari per primera vegada.

-Com ha anat evolucionant la teva carrera musical?
A banda del que t’he respòs a la pregunta anterior, va haver-hi altres locals i amics que em van brindar l’oportunitat d’obrir-me al públic. Poc després d’aquella primera actuació vaig començar, quasi de forma simultània, a tocar en solitari per locals de pobles propers, com l’Ampolla, i a consolidar els primers assajos amb el que seria el primer dels grups amb els quals he estat.
La meva trajectòria en solitari, amb format acústic, ha seguit igual fins a dia d’avui. Puc dir que tinc la sort de tocar cada any a més locals i per a més actes, com festes majors o qualsevol tipus d’esdeveniment. És cert que últimament la pandèmia ens ho ha estat posant difícil, però, tot i això, no em puc queixar.
La meva branca musical amb grup ha estat bastant dinàmica. Vaig començar amb el grup Kilòmetre Zero, de Sant Jaume d’Enveja. El vam formar quatre amics, més o menys de la mateixa edat, uns 15/16 anys per aquell temps. Tocàvem clàssics del rock i ens ho passàvem pipa, però les circumstàncies em van portar a provar noves oportunitats amb diversos grups. Ara mateix, a banda d’altres petits projectes, em trobo com a guitarrista solista amb el grup X-Versions.

– El primer videoclip va ser “Sueños en barco”, que significa aquesta cançó? Com va ser el procés?
Més enllà del significat literal de la cançó i de la seva lletra, aquesta cançó té un significat més personal. Per a mi significa l’inici d’una etapa com a cantautor que espero que mai acabi. Significa el primer pas per obrir-me emocionalment encara més a la gent que m’escolta, ja que composar les teves pròpies cançons implica posar el teu cor, la teva ment o el teu estil propi sobre el paper.
El procés va ser relativament curt, però emocionant. Per a un noi de 16 anys (el videoclip va ser enregistrat dos anys després de composar la cançó) escriure qualsevol cosa, curta o llarga, bona o no tant bona, però pròpia, era tot un “mèrit”. No obstant li dec molta part d’aquest “mèrit” a David Roman, cantautor i amic, també del poble, que em va ajudar a fer de Sueños En Barco la realitat que és avui dia.

-L’any passat vas publicar un segon videoclip, aquest cop en català, “Deu Mil Gràcies”. Va ser en l’època de confinament, en plena pandèmia, com ho recordes? (que significa també)
Ho recordo com a una decisió molt fugaç. Vaig escriure la cançó com a mostra d’agraïment a les persones que em segueixen, a poques que siguin, però que hi estan sempre. La vaig composar en un sol dia, em vaig posar en contacte amb la productora encarregada d’enregistrar el videoclip i dit i fet, el vam enregistrar la primera tarda que vam poder coincidir. Poc després es va decretar l’estat d’alarma i vam estrenar el videoclip en ple confinament.
El més inesperat va ser que, durant el primer confinament, quan posaven cançons cada tarda per la megafonia del poble, l’últim dia van posar Deu Mil Gràcies. Sincerament, em va sorprendre. El dia anterior sonava l’Alfred García i a l’endemà Miquel Rullo. Recordo que vaig sortir a la terrassa per comprovar si realment era jo o no!

– Ets autodidacta i et produeixes tu mateix, com vas començar?
Quasi totes aquestes històries comencen igual; mare, pare, vull tocar la guitarra. I quasi totes comencen amb una mateixa guitarra, una de mig destrossada o molt incòmoda de tocar. Fa uns 13 anys que vaig començar a tocar la guitarra, òbviament amb professors que m’han anat guiant i ensenyant de la millor forma. A mesura que anava aprenent vaig anar descobrint coses pel meu compte, fins que vaig decidir seguir el camí jo sol. Fa poc vaig descobrir el món de la gravació, producció, etc. Tot i que no en sóc un expert, ni molt menys, crec que he adquirit els coneixements justos i necessaris per poder gravar les meves coses de forma més o menys decent.

– De les teves cançons quina és la teva cançó preferida i per què? Com recordes l’experiència gravant-la?
Tinc poc més de 10 cançons pròpies. La meva preferida no està publicada, així que em reservaré aquesta resposta per a una propera entrevista, quan hagi publicat el disc en el qual estic treballant actualment.

– Si poguessis fer una col•laboració en qualsevol artista/cantautor ebrenc en qui seria i perquè?
Miquel Rullo, com a músic i cantautor, té realment poc nom. Qualsevol artista ebrenc em podria oferir una col•laboració i jo assentiria gairebé sense mirar al davant!
A mi m’encanta tocar la guitarra elèctrica i sentir-me lliure mentre toco, parlar a través de l’instrument. Un dels músics ebrencs que m’inspira en aquest aspecte és l’Elias, guitarrista de Joan Rovira.
Les cançons de Joan rovira van formar part dels meus primers repertoris, i últimament me n’adono que té un gran grup i molt bons músics. Per a mi seria un goig!

– Com som una ràdio musical, ens agradaria saber quina és la teva cançó preferida i per què.
Tunnel Of Love, dels Dire Straits. Mark Knopfler és el principal responsable de la meva actual forma de tocar i aquesta mateixa cançó m’ha acompanyat durant molts moments, alegres i no tant alegres, i espero que em pugui acompanyar durant molts moments més. Té molts significats, i sigui quin sigui em posa la pell de gallina. Crec que musicalment és de les peces més emotives que s’han composat, inclús el solo de guitarra, sense lletra, diu més que la resta de la cançó.

 

Redacció- Xavi Llambrich

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -