«Més de 18 anys després, Cala Gestió segueix funcionant amb eficàcia». Amb aquesta afirmació al tribunal, l’exalcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, ha fet ús de l’última paraula en el judici pel cas Efial a l’Audiència Nacional, que ha quedat vist per sentència. Ha demanat la seva absolució, insistint que «sempre» va actuar «d’acord» amb el secretari i la interventora municipals. Cap al·lusió al patrimoni acumulat de més de 2,5 milions en comptes a Andorra, inclosos interessos en empreses de Panamà. L’advocat de Martí, Carles Mascort, ha intentat exculpar-lo del delicte de blanqueig de capitals, amb l’argument que no va intentar introduir-los a l’estat espanyol, però ha passat de llarg sobre l’origen dels diners als comptes andorrans.
La defensa ha volgut tractar específicament l’acusació de blanqueig de capitals (l’exalcalde està acusat també de prevaricació, malversació, suborn i frau a l’administració pública). Ha reiterat que Martí ja disposava de comptes a Andorra amb anterioritat a ocupar l’alcaldia i considera que no s’ha pogut establir cap «correlació temporal» entre les execucions de les obres i els seus ingressos.
«No es pot atribuir un origen delictiu als fons dipositats», ha remarcat, «per més que siguin desconeguts com quasi ho són, per definició, els que estan a Andorra», ha precisat seguidament. Ha adduït que l’exalcalde tampoc va intentar fer entrar els diners al «circuit legal» de l’estat espanyol. «Només es van pagar els honoraris del gestor i al llarg de 12 anys es van fer retirades en efectiu de 180.000 euros per raons d’utilitat personal», ha insistit.
Segons Mascort, no s’han acreditat els suposats pagaments de les empreses cap a l’entorn de Martí. Ha recordat que la seva dona, a qui s’acusava de vehicular aquests pagaments amb empreses de la seva titularitat, ha quedat exclosa del procediment. «No hi ha cap element per imputar o deduir pagaments», ha conclòs, tot assegurant que la nota trobada en un traster de l’exalcalde, amb una llista de comissions, es referiria realment al retorn de les garanties provisionals del 3 o el 5% que havien d’abonar les empreses adjudicatàries. «Hem escoltat algú de les constructores PH i Benito Arnó preguntar si els van pagar?», ha inquirit, contrariat perquè no s’hagi citat a les empreses.
Rebutja la responsabilitat civil:
En última instància, l’advocat no només ha demanat l’absolució dels càrrecs que pesen contra l’exalcalde de l’Ametlla de Mar, sinó també, en la línia de la defensa de l’acusat Antoni Martos, ha rebutjat la reclamació de responsabilitat civil amb l’argument que els treballs encarregats a Efial s’haurien executat i, per tant, retornar l’import pagat al consistori suposaria un «enriquiment injust».
La defensa de l’exalcalde ha repetit els arguments ja coneguts que la creació de l’empresa pública municipal La Cala Gestió partia d’un acord del ple municipal i que no va servir «per fugir del control públic» del secretari i la interventora municipal (que, per la seva condició, també ho eren de la societat). «És com si en època d’adolescent volia entrar a casa i fumar a la taula, pensava que perquè no em renyin em canvio a l’altre costat… Em controlaran igual! Si es pretén fugir del control del secretari i la interventora i, per aquest motiu, es crea aquest ens públic no té sentit», ha exemplificat Mascort, per assegurar que el control dels funcionaris de l’activitat era «palmari«.
Ha apuntat, novament, que la seva creació va resultar «eficient» davant la manca de mitjans municipals per poder tramitar projectes urbanístics i la possibilitat de recuperar l’IVA d’actuacions perquè les normes societàries de l’entitat no eren tan estrictes com les de les corporacions públiques en aquest aspecte.
Treballs encarregats i executats:
Abans de la defensa de l’exalcalde, l’advocat d’un dels cinc acusats que han arribat al final del procés, el propietari d’Efial, Antoni Martos, ha demanat també l’absolució per al seu client, a qui Fiscalia ja va anunciar una rebaixa de petició de pena. El lletrat José Miguel Rodríguez ha indicat que, en el cas de l’Ajuntament de Tortosa, no s’han valorat els treballs fets. «Es va signar un contracte i els treballs es van fer», ha remarcat, tot insistint que qualsevol reclamació de responsabilitat civil hauria de tenir en compte aquesta circumstància.
Igualment en el cas de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, que reclama a Martos més de 2,1 milions de forma solidària amb Martí, rebutja la petició i retreu que s’aplica una «duplicitat«. Reitera que els treballs encarregats pel consistori calero es van efectuar i que cap pericial els ha valorat. Ha assegurat que l’informe del seu client com a «consultor extern» no era requisit per a l’aprovació de les adjudicacions. En el moment de demanar l’absolució ha considerat que, en el cas d’haver de fer-se càrrec de la responsabilitat civil, això podria suposar un «enriquiment injust» per part del consistori.
Vidal i l’exsecretari:
També ha presentat les conclusions definitives la defensa de l’exalcalde d’Ascó, Rafael Vidal, qui en el torn de l’última paraula ha demanat també la seva absolució. «Sempre he confiat en els meus tècnics i funcionaris», ha declarat per demanar l’absolució, just abans de lloar la «genial capacitat» d’Efial per tràmits com recuperar l’IVA i consolidar el cobrament d’impostos.
El seu advocat defensor, Fernando Ambrós, ha explotat aquest mateix argument i ha carregat contra l’informe de l’exsecretari, Javier Requejo, que posava en dubte la legalitat de la contractació d’Efial al capdavant de la societat municipal Ascó Serveis. El lletrat l’ha acusat d’ocultar «intencionadament» que va exercir com a secretari entre els anys 2011 i 2012, informant retroactivament.
«Els contractes es van fer abans de 2011», ha assegurat Ambrós, tot argumentant que l’alcalde no podia tenir coneixement què es podia cometre una legalitat si no se l’avisava, encara menys prevaricació. Ha apuntat, d’acord amb les declaracions d’empleats d’Efial, que era Martos qui elegia, convidava i valorava les ofertes d’empreses i, en últim lloc, feia la proposta d’adjudicació. «Limitant-se l’alcalde a signar, que no podia negar-s’hi sense un informe avisant que hi havia perill o alteració, que no n’hi va haver cap», ha afegit.
Ha assegurat que cap dels quatre secretaris va emetre cap informe desfavorable als contractes, excepte Requejo, a qui l’alcalde li va sol·licitar. «Si a algú fa res il·legal sabent-ho, per què demana un informe algú amb qui l’alcalde discutia?», ha tancat.
El jutge talla Masagué:
En el torn final de l’última paraula ha intervingut també un tercer dels acusats, l’exalcalde de Torredembarra, Daniel Masagué, qui ha intentat evidenciar diferents situacions processals que al llarg de la instrucció l’haurien perjudicat. També ha intentat respondre la declaració de l’exsecretari municipal, amb qui mantenia discrepàncies i mala relació. El president del Tribunal, però, l’ha tallat de forma taxativa recordant-li que aquestes diferències no formaven part del procés.
ACN