14.3 C
Amposta

Més activitat, més CO₂

És probable que si es va mantenint l'escalfament global en 1,5 °C pel damunt de l'època preindustrial i poden haver-hi punts sense retorns

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

La disminució de l’ús dels combustibles fòssils ha estat impulsada amb la reducció dels viatges com a resposta a la propagació del coronavirus i es reflecteix en les lectures del Diòxid de carbó atmosfèric que formen el registre conegut com la corbà de Keeling, aquesta te més de seixanta-dos anys d’història inclosa la recessió econòmica mundial i el col·lapse de la Unió Soviètica han estat la causa d’aquesta baixada fins avui dia, la influència de l’ús dels combustibles fòssils són menys perceptibles a les variacions a curt termini que en tendències a llarg placistes. Encara que des de l’inici de la pandèmia la Xina ha informat que han disminuït un 26% les alliberacions de CO₂ des de l’inici de la pandèmia que representa una baixada d’un 7% de les emissions globals i sembla que en el Cop 26 que se celebra a Glasgow els països i posaran més interès perquè ser l’última oportunitat que per salvar el planeta.

Però està més que demostrat que els nivells de diòxid de carbó pugen ràpidament a mesura que es va recuperant l’activitat econòmica i és el motiu pel qual el coronavirus ha propiciat la disminució i ritme del canvi climàtic perquè ha fet canviar la rutina dels viatges i la feina de la gent fent que la despesa de combustibles fòssils es reduís i són les accions que poden canviar a llarg termini els nivells de diòxid de carbó a l’atmosfera. La limitació de l’escalfament a 2 °C requereix la reducció d’un 80% per damunt dels acords del clima de París que donaria al planeta un 50% de probabilitats d’estar per sota d’aquests 2 °C d’escalfament l’any 2100.

Els danys del canvi climàtic seran generalitzats i molt sorprenents, la gran majoria de problemes que tenen els ciutadans avui amb el temps i el clima provenen dels extrems, quan les temperatures mitjanes canvien una mica els extrems poden canviar molt, els estranys extrems de les temperatures tant a l’alça com a la baixa es converteixen en les pertorbacions regulars de demà pels extrems nous amb grans perjudicis que causaran aquests impactes en el benestar econòmic de les persones per la magnitud de l’escalfament i la capacitat d’adaptació d’aquestes, aspectes que avui encara els científics desconeixent.

Les onades de calor extrem son cada vegada més freqüents no pel fet que pugin les temperatures només sinó que els canvis induïts per aquest escalfament poden afeblir els processos que mouen normalment el temps i permeten l’estancament i fluctuacions del temps cap als extrems, per exemple una setmana pot fer molta calor i l’altre vent i fred o les estacions que coneixem es moguin amunt o avall del calendari, si tenim estius molt calorosos poden perjudicar els cultius tan directament com indirectament a través de l’estrès hídric, m’entres que els hiverns suaus permeten que les plagues sobrevisquin perjudicant totes les collites. Quan es donen aquestes condicions no agreuja’n només als agricultors augmenten també el risc incendis i la seva gravetat. Pensem-hi.

Joan Cunill, enginyer mediambiental 

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -