Mans Unides denúncia que el tràfic de persones no deixa d’augmentar en plena pandèmia. Així mateix, moltes de les víctimes potencials estan ara més lluny dels mecanismes de prevenció i suport, la qual cosa complica la seva identificació i rescat i ha facilitat l’auge del recent fenomen de la ciberprostitució.
Segons l’últim informe de la Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC), en 2018, 148 països van detectar al voltant de 50.000 víctimes de tràfic, encara que el nombre real de persones afectades és molt major, donada la naturalesa oculta d’aquest delicte. L’informe mostra que els traficants s’aprofiten especialment dels més vulnerables, com els migrants, les persones sense treball i els menors d’edat. En el cas dels nens i nenes, la seva presència entre les víctimes de tràfic s’ha triplicat en els últims 15 anys. Les nenes són tractades principalment amb finalitats d’explotació sexual i els nens són utilitzats per a treballs forçats.
«Mercaderies que es compren, venen i rebutgen»
La pobresa generalitzada i la persistència del conflicte armat en nombroses zones del país són factors que alimenten la tracta, ja que els traficants aprofiten el context per a oferir «sortides» a les famílies amb fills desatesos. Així mateix, altres causes són la discriminació de gènere, les seqüeles de la guerra, la falta d’informació i educació i la corrupció oficial.
«L’afebliment del sistema de valors i el consumisme ha convertit a les persones, deshumanitzades completament pels seus captors, en simples mercaderies que es compren, venen i utilitzen, per a després ser rebutjades, per “velles” o poc rendibles», contínua Carpizo.
Coronavirus i ciberprostitució
És probable que la pèrdua generalitzada de l’ocupació i ingressos i la inseguretat política i econòmica a causa de la pandèmia, facin créixer les taxes de treball infantil, explotació sexual, tràfic de nens i embarassos d’adolescents.
En aquests temps incerts de crisis, la ciberprostitució es consolida com una nova forma d’abús i un greu risc per als nens i nenes de famílies empobrides.
«Les escoles no acullen encara classes presencials i els nens, que es veuen obligats a seguir les classes per internet, se senten ansiosos o sols a causa de l’aïllament i el tancament», afirma Carpizo. «Aquesta connexió permanent facilita la tasca dels ciberdelinqüents, que tempten a famílies i nens amb sortides ràpides a la seva dura situació».
Redacció-
