Investigadors de l’IRTA han trobat una nova població de nacra prop de la punta de la Banya de la badia del Fangar, al Delta de l’Ebre. Es tracta de diversos centenars d’individus sans, agrupats en densitats localment altes, de fins a 44 individus/100m2. Els exemplars trobats són petits, d’una edat màxima de tres o quatre anys, i en moltes zones són difícils d’observar ja que estan situats sota la praderia de Cymodocea nodosa, el que explica el per què no es tenia constància d’ells.
La nacra (Pinna nobilis) es troba en perill d’extinció a les costes de la Mediterrània occidental. Un protozou paràsit, Haplosporidium pinnae, possiblement amb l’ajuda d’un Micobacteri, està afectant de manera generalitzada a les poblacions provocant taxes de mortalitat de fins al 100%. Les costes d’Andalusia, Regió de Múrcia, Comunitat Valenciana, Illes Balears i Catalunya s’han vist greument afectades, i la malaltia comença a notar-se també a les costes d’altres països com ara Tunísia, França, Turquia i Grècia. Durant el passat estiu s’ha detectat també la presència del paràsit en la part més externa de la Badia dels Alfacs, al Delta de l’Ebre, que comptava amb més de 90.000 individus i densitats màximes de 20 individus/100m2, i que estava considerada una de les majors poblacions de la Mediterrània. No obstant això, la major part de la Badia no està afectada, i encara queden milers d’individus sans, així com nombrosos individus supervivents dins de la zona afectada. El temps dirà si la malaltia evoluciona cap a la resta de la badia, el que fa de la nova població de la badia del Fangar, fins al moment sana, un veritable santuari per a l’espècie. De moment, només aquesta població, conjuntament amb la del Mar Menor (estimada en diversos milers, segons Francisca Giménez, de la Universitat d’Alacant) està totalment lliure dels microorganismes.
El Ministeri d’Agricultura va assignar 495.000 € per a un pla de rescat de 215 individus i la seva estabulació en cinc institucions espanyoles (IFAPA, IMEDMAR, IEO, L’Oceangràfic de València i l’IRTA). En concret, l’IRTA, al seu centre de Sant Carles de la Ràpita, va acollir un total de 100 individus, essent la investigadora Patricia Prado qui coordina l’estudi a la zona del Delta de l’Ebre. Mai abans s’havien mantingut individus d’aquesta espècie durant tant de temps en captivitat, de manera que l’experiència suposa també un repte per a poder determinar les condicions idònies d’estabulació i evitar l’aparició de brots infecciosos. En particular, la nacra ha demostrat ser vulnerable a una espècie bacteriana (Vibrio mediterranei), que també ha causat baixes de fins el 66% dels individus en condicions d’estabulació.
La nacra és una espècie endèmica de la Mediterrània i la seva petxina pot superar el metre de longitud. És un dels bivalves més grans del món. Es desconeixen els efectes que pot provocar la seva desaparició, però es tracta d’una espècie que filtra l’aigua, en millora la seva qualitat, i la seva petxina proporciona un substrat dur on proliferen una gran diversitat d’invertebrats i algues. La recuperació de les seves poblacions depèn, en gran mesura, de la possibilitat de la cria de l’espècie en captivitat.
Font: EbreDigital
