El Memorial Democràtic, organisme adscrit a la direcció general de Memòria Històrica del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, “és qui té les competències en matèria de fosses”, segons recalquen fonts de l’ens, i qui autoritzarà l’exhumació del maqui aragonès enterrat als Reguers Francisco Serrano Iranzo, company del mític La Pastora i tirotejat en l’assalt al xalet dels Nomen l’estiu de 1954.
El govern d’Aragó, que busca repatriar els cossos de guerrillers antifranquistes enterrats fora del seu territori, havia demanat permís el 2018 a l’Ajuntament de Tortosa -abans i després de la recerca feta per esta publicació per tal d’acotar el lloc exacte on estaria enterrat Serrano- per a fer l’exhumació, però no va obtenir resposta oficial fins que el desembre passat el consistori es va obrir a donar llum verd a l’exhumació si esta es feia “amb totes les garanties” i es tenia en compte com a interlocutor el Memorial Democràtic. La nova directora general de Patrimoni d’Aragó, Marisancho Menjón, ha assumit esta premissa i s’ha posat en contacte tant amb el Memorial com amb l’Ajuntament de Tortosa, que segons fonts oficials del consistori romandrà a disposició del que li puga demanar el Memorial, des de la predisposició a col·laborar en el cas.
Les fonts consultades del Memorial sostenen que una de les opcions passaria per donar permís directament als equips arqueològics del govern autonòmic d’Aragó, disposat a assumir tot el cost de l’exhumació, tot i que avisen que en tractar-se d’un cementiri el procés d’autorització és “més complex, per la possible afectació a altres tombes”. El guerriller de Castellote estaria inhumat en terra en el racó nord-oest del cementiri municipal dels Reguers. També cabria la possibilitat que apareguen altres restes humanes en la mateixa fossa. Des del Memorial obren la porta que el cas de Serrano i altres es canalitzen a través d’un acord de col·laboració en matèria de fosses entre els governs català i aragonès, ja que “tenim molts espais de front de guerra en comú”. Siga com siga, el mateix Memorial ja ha començat a estudiar el cas Serrano; n’ha recepcionat documentació -en bona mesura facilitada per este setmanari- i ha validat com a interlocutora, a més a més de l’executiu aragonès, l’associació memorialista de familiars i amics d’assassinats i enterrats a Magallón (AFAAEM).
La presidenta d’AFAAEM, Pilar Gimeno, ja ha contactat tant amb la filla gran de Serrano, Lídia Serrano -resident a Castellote i a qui el govern aragonès vol retornar les restes del seu pare- com amb el banc d’ADN del Memorial Democràtic amb seu al laboratori genètic de l’hospital universitari de la Vall d’Hebron, a Barcelona. “En breu ens enviaran el kit per obtenir una mostra d’ADN de Lídia, que està molt i molt contenta amb esta oportunitat”, explica Gimeno en conversa amb el setmanari l’ebre.
Una volta es materialitzés l’exhumació, les restes de Serrano quedarien en guarda i custòdia del Memorial fins a determinar que l’ADN correspon amb el de Lídia Serrano i, si es confirma, tant Lídia com la seua germana Hortensia Serrano -resident a Vinyols i els Arcs, al Baix Camp- podrien enterrar el seu pare al cementiri de Castellote. Lídia Serrano té actualment 83 anys i va explicar a este periòdic que recuperar les restes del seu pare és el seu gran objectiu vital.
Font: Setmanari L’EBRE