Infosa, l’empresa que gestiona les Salines de la Trinitat, ha explicat aquests darrers dies a representants de les administracions tot el procés de producció, transformació i expedició de la sal i, també, les conseqüències ambientals i socioeconòmiques. Les visites institucionals també han servit per comentar les conseqüències dels temporals i la preservació dels valors ambientals de les salines i els detalls de projectes de futur com l’expedició marítima de la sal.
El projecte de connexió per via marítima entre les Salines de la Trinitat i Sant Carles de la Ràpita ja compta amb el vistiplau de la Generalitat de Catalunya. L’estudi i l’avaluació d’impacte ambiental ja té la llum verda per part de l’administració catalana i ara serà Costes de l’Estat qui enviarà el projecte al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic amb l’objectiu d’aconseguir l’informe ambiental favorable i el vistiplau definitiu.
El projecte contempla la recuperació de la connexió tradicional via marítima que ja va haver-hi entre les salines i la Ràpita, mitjançant la construcció d’un nou pantalà i un embarcador fins on s’aconsegueix una profunditat de quatre metres, que permeti transportar a partir d’aquest punt els camions a través d’una embarcació de poc calat específica per a navegar en aigües poc profundes.
Aquesta connexió permetria no dependre de la barra del Trabucador, l’única connexió que existeix actualment entre les salines i la península, la qual, per la seua extrema fragilitat, cada vegada es trenca amb més freqüència per l’efecte de l’emergència climàtica.
Perquè els camions que transportin la sal puguin circular, la mateixa empresa aporta sorres per a poder comunicar-se amb la península. Malgrat que els terrenys son públics i que la seua conservació correspon a l’Estat, Infosa s’ha gastat ja més d’1,4 milions d’euros en moviment de sorres, mobilitzant més de 500.000 m³ (l’equivalent a 148 piscines olímpiques).
A més de deixar aïllades les salines posant en risc la seguretat dels treballadors, el trencament de la barra de sorra posa en perill les poblacions de nacres, les batees de musclos i el mateix port de la Ràpita.
La posada en marxa d’aquesta connexió suposaria un transport més ecològic, disminuint, segons dades de l’Agència Europea de Medi Ambient, les emissions d’uns 30.000 kg CO₂/any, la qual cosa és equivalent al CO₂ que emeten 25 cotxes a Catalunya a l’any o l’equivalent a recórrer la distància entre Barcelona i Tarragona 2.966 vegades.
Es mantindria l’antic pantalà declarat Bé d’interès Local, i se’n construiria un de nou amb un tracte més minuciós i quirúrgic dels hàbitats protegits i les espècies de fauna i flora, donat que l’espai es tracta d’una zona que compta amb el grau màxim de protecció del Parc Natural del Delta de l’Ebre.
Les primeres versions del projecte s’han anat millorant, tenint en compte les observacions de diverses entitats de la Generalitat (IRTA, Agència Catalana de l’Aigua, Parc Natural del Delta de l’Ebre, etc.). S’ha augmentat el Pla de Vigilància Ambiental i s’ha modificat el traçat, reduint al màxim l’ocupació del fons marí i assegurant la permeabilitat del pantalà.
El projecte contempla l’abalisament de les zones amb presència de nacres de cara a la navegació i si fos necessari, es traslladarien els exemplars en risc, tot i que el nou pantalà està dissenyat per a no afectar els corrents i evitar danyar la vegetació submarina, com la Cymodocea Nodosa. També se salvaguarden les batees de musclos, tant les del port de la Ràpita com les de l’extrem de l’antic pantalà.
Redacció – T. R.