A les Terres de l’Ebre, el dret a la dependència i a la discapacitat s’està convertint en una espera interminable. I esperar, quan parlem de persones grans, persones amb discapacitat o famílies que necessiten suport urgent, no és una simple qüestió administrativa: és una vulneració de drets fonamentals.
Quan Junts, amb la Consellera Cervera, vam impulsar una racionalització dels procediments, els terminis de valoració van experimentar una reducció perceptible i van millorar respecte a l’herència de terminis molt llargs amb la situació anterior.
En els darrers mesos, el termini mitjà per a la valoració de la dependència a les Terres de l’Ebre ha passat de 8 mesos a 10 mesos. En el cas de la discapacitat, l’espera ja frega límits absolutament inacceptables: de 20 mesos s’ha passat a 22 mesos. Gairebé dos anys. Aquest fet confirma que, després d’un període en què es van escurçar terminis, novament estan creixent, i l’administració està prenent decisions que, en lloc de millorar les llistes d’espera, les allarguen encara més. Tot això, paradoxalment, mentre el Govern anuncia millores del sistema.
Les Terres de l’Ebre no només no milloren, sinó que retrocedeixen, i el Govern no pot normalitzar esperes de gairebé dos anys per a un dret reconegut per llei.
La dependència i la discapacitat no són favors ni ajuts discrecionals. Són drets subjectius, reconeguts per llei, que obliguen l’administració a garantir una valoració en termini raonable, amb seguretat jurídica i amb respecte a la dignitat de les persones.
Quan una persona dependent espera deu mesos per ser valorada, no només perd temps: perd autonomia, qualitat de vida i, sovint, salut. Quan una persona amb discapacitat espera gairebé dos anys, es queda fora de recursos educatius, laborals, socials i sanitaris que depenen directament d’aquella resolució administrativa.
Darrere de cada expedient hi ha una família que esgota estalvis, cuidadors que es cremen, persones que veuen com el sistema arriba tard. Massa tard.
Davant aquesta realitat, el Govern té el deure de donar explicacions clares i assumibles. No n’hi ha prou amb anunciar plans genèrics o millores futures mentre, sobre el territori, els terminis continuen allargant-se.
Per això, cal preguntar-se obertament què pensa fer al respecte el Govern socialista, responsable directe de garantir aquests drets.
El temps també és una forma de justícia.
Quan l’administració triga, el dret s’afebleix. Quan el dret s’afebleix, la desigualtat creix. I quan això passa de manera sostinguda en un territori, no estem davant d’un problema puntual, sinó d’un fracàs de les polítiques públiques.
Des de les Terres de l’Ebre i arreu del País, on molts veuen com esperes administratives creixen en lloc de reduir-se, no demanem privilegis. Exigim drets efectius, en temps i forma.
Irene Negre i Estorach, diputada de Junts