Publicacions URV, el segell editorial de la Universitat Rovira i Virgili, presenta una selecció dels darrers llibres divulgatius amb motiu de la Diada de Sant Jordi per posar el coneixement al servei de la societat. Aquesta vegada en destaquen tres obres que recuperen la memòria de figures com Vicenç Riera i Llorca, escriptor i polític a l’exili, i Anna Maria Bel, ballarina en el context de la dictadura franquista i el procés de construcció democràtica, així com la de les dones antifeixistes durant la Guerra Civil.
Publicacions URV és la primera editorial universitària en l’àmbit de l’antropologia segons l’índex Scholarly Publishers Indicators (SPI), el rànquing que valora el prestigi de les editorials acadèmiques. Compta amb autors i investigadors com Joan Prat i Ángel Martínez-Hernáez, que acaben de publicar, respectivament, La seducció de l’antropologia i Elogio de la incertidumbre.
La reivindicació de Riera Llorca, clau a la literatura catalana de l’exili
Albert Ventura, professor del Departament de Filologia Catalana, posa llum a la trajectòria vital, professional i literària de l’escriptor Vicenç Riera Llorca (1903-1991) des d’òptiques interconnectades, atesa la seva adscripció estètica i la proposta d’un cicle novel·lístic amb tints de realitat i de rerefons històric. Va ser escriptor, periodista, traductor i polític, motiu pel qual s’exiliaria al 1939. Des de la seva ocupació a l’ambaixada del Regne Unit a Mèxic, va compaginar l’acció cultural i la del novel·lista que es desvelaria anys després.
A Vicenç Riera Llorca. Exili, memòria i classe obrera, Albert Ventura inicia la represa del coneixement de l’autor, que va tenir un paper clau a la literatura catalana de l’exili, bé fora del país, bé al retorn, perquè Riera Llorca forma part d’un patrimoni literari exiliat que cal reivindicar. Ventura ja havia publicat diversos articles de recerca filològica enfocats a traçar la correspondència de l’escriptor i polític amb alguns dels seus interlocutors.
Anna Maria Bel, una vida dedicada a la dansa
La història de la ballarina, docent i divulgadora d’Anna Maria Bel Curto (1938) neix a Tortosa sota els bombardejos de l’aviació franquista; transcorre a Barcelona, on desenvolupa la seva carrera com a intèrpret al Gran Teatre del Liceu, i torna a Tortosa, com a professora i difusora de la dansa, que la considera una eina pedagògica i un valor cultural. Maite Hernández Sahagún traça a Anna Maria Bel, una vida dedicada a la dansa l’etapa de formació i creixement professional de la ballarina, en paral·lel al rol de la dona en el context de la dictadura franquista i en el procés de construcció de la nova societat democràtica.
Entendre la contribució de les dones calanes antifeixistes a la Guerra Civil
Les dones van tenir un paper fonamental a la rereguarda del bàndol republicà a la Guerra Civil. Júlia Cuadrat, investigadora predoctoral de la URV, ha analitzat a fons Companya. Revista de la dona, la revista d’Unió de Dones de Catalunya, l’organització antifeixista catalana, que publicava relats, experiències i articles sobre la guerra. Dones antifeixistes explica que la recerca contribueix a escriure una història total de la Segona República per donar veu als col·lectius silenciats per les versions oficials escrites des del filtre masculí i la perspectiva del poder. L’obra és una coedició de Publicacions URV i Arola Editors i forma part de la col·lecció Atenea, especialitzada en estudis de dones, gènere i feminismes.
Joan Prat i la seducció de l’antropologia
El professor emèrit de la URV Joan Prat és una de les figures més respectades i admirades de l’antropologia catalana i espanyola, que, sovint ha abordat la realitat de manera provocadora però sempre lúcida i reveladora. Ara el darrer llibre editat per Publicacions URV, la primera editorial universitària en l’àmbit de l’Antropologia, redescobreix la manera de plantejar, de fer i d’explicar la recerca de Prat. Aquest referent de l’antropologia contraposa la recerca com a ofici gairebé artesanal a la voràgine d’una ciència cada vegada més tecnocràtica per poder seguir acomplint una de les fites a què aspira aquest àmbit de coneixement: el qüestionament de la realitat donada per descomptat. Per a Prat, aquesta és una de les raons que explica La seducció de l’antropologia.
La intersecció entre salut mental, ciències socials i drets humans
En el camp de l’antropologia també s’ha publicat el darrer llibre d’Ángel Martínez-Hernáez, catedràtic d’Antropologia social de la URV que ha centrat els més de trenta anys de carrera investigadora a examinar l’espai d’intersecció entre la salut mental, les ciències socials i els drets humans. En l’obra Elogio de la incertidumbre fa una reflexió teòrica, curosa i detallada sobre les limitacions epistemològiques, ètiques i institucionals que afecten el camp de la salut mental i cada capítol desgrana cadascuna de les diferents formes de coerció que el travessen.
Redacció
