14.3 C
Amposta

L’energia funk de Nik West revoluciona la XXXI Mostra de Jazz de Tortosa

La gira europea de la baixista nord-americana, coneguda per haver tocat amb Prince, aterra a les Terres de l'Ebre

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Amb una posada en escena imponent i una proposta de funk electritzant, saltejada amb dosis de rock i altres estils, la baixista nord-americana Nik West ha fet pujar les pulsacions de la XXXI edició de la Mostra de Jazz de Tortosa, que encara aquesta setmana la seva recta final. Coneguda per haver treballat amb grans noms de la indústria com Prince, Quincy Jones, Santana, John Mayer, Lenny Kravitz o el cantant d’Eurythimcs, Dave Stewart, ha portat la seva gira europea fins el teatre auditori Felip Pedrell en l’únic concert programat a l’estat espanyol. Dins del repertori que ha ofert davant més de 400 persones no han faltat temes dels seus tres discos a versions dels seus grans referents, com el mateix Prince o The Beatles.

Més enllà de les versions, que han marcat el tram final d’un concert amb el públic completament bolcat, de peus i ballant, West no ha ocultat la seva influència i admiració, especialment, pel cantant de Minneapolis a qui va acompanyar ja de molt jove com a baixista. West ocupa l’espai escènic, es mou sense aturador i no dubta a l’hora de baixar a la platea per passejar-se entre el públic i fer-lo ballar.

Acompanyada d’una banda reduïda però eficient -guitarrista, bateria, teclat i una segona cantant i guitarra acústica- la proposta de West gira al voltant de la seva energia desbocada però vol deixar espai també a l’expressió dels seus músics amb interludis solistes que modulen el ritme global del concert. Des de registres estridents, propis del hard rock, a la sensualitat i la individualitat.

La intèrpret i compositora de Phoenix destil·la força difícilment deixa ningú indiferent. Parla obertament de l’amor i del desig sexual, del seu origen i de les seves emocions. Sobre l’escenari del Felip Pedrell, West ha descarregat temes dels seus tres àlbums en solitari, l’últim dels quals ‘Moody’, de l’any 2020. Després d’una hora i mitja ha tancat la seva actuació amb la seva interpretació de “Come Together” de The Beatles, per cloure amb l’apoteosi col·lectiva que ha acabat esdevenint “Kiss”, del seu mentor Prince.

La baixista i cantant nord-americana, Nik West, actuant a l’escenari del teatre auditori Felip Pedrell de Tortosa. Foto: ACN

“Toco rock, toca funk, toco soul, rock and blues. Tot ve del blues i del jazz. Crec que es pot tocar a tot arreu: fins i tot es pot tocar aquest material esbojarrat en un festival de jazz”, ha reflexionat la baixista i cantant poc abans del concert sobre la presència en el festival. Formaada des de molt jove com a guitarrista -instrument que domina- assegura que el baix la va triar a ella, i no a l’inrevés, com a instrument per expressar-se ella mateixa.

Popular també per haver passat per un concurs de talents musicals als Estats Units, West va saltar també a la fama per haver interpretat una versió dels incombustibles baluards del hard rock global AC/DC, la popular “Back in Black”. “Va ser xocant perquè la gent quan veu una dona negra tocant hard rock o, fins i tot, metal, és diferent, nou i únic. No ho veus sovint. No va passar per accident. Tenia un mànager que em va dir que estaria genial cantant la cançó. Vaig dir-li: ‘jo, no’. I em va respondre que ho hauria de fer. Així que ho vaig fer i vaig descobrir com m’agrada el hard rock”, ha remarcat. Ara, defensa obertament que més dones i de color puguin cantar, tocar i també liderar sense complexes bandes d’aquests estils.

Recta final de la Mostra

El concert de West i la seva banda ha estat un dels plats forts de la XXXI Mostra de Jazz de Tortosa, que arriba ja a la seva recta final aquesta setmana -acaba el pròxim dissabte, dia 13- després d’haver programat concerts també de noms com Paquito d’Rivera o Vicen Garcia al mateix Teatre Auditori Felip Pedrell.

El seu director, Albert Ormazábal, que enguany s’ha fet càrrec per primer cop en solitari de l’organització, s’ha mostrat satisfet pel nivell de les propostes i l’acollida de la ciutadania o del sector de la restauració, entre d’altres. Segons ha reflexionat, el gran objectiu és trencar el tòpic que defineix el jazz com un estil elitista, que no és per a tothom.

“El jazz té un ventall molt ampli al seu interior. Però té un contra: molta gent quan escolta la paraula jazz es frena i pensa que no és per ella. Amb els concerts d’aquesta mostra hem fet veure que sí, que tothom descobrirà que si això és jazz, li agrada”, ha tancat Ormazábal.

ACN

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -