La causa principal de la desacceleració de l’economia ebrenca es deu al declivi del 9% del PIB entre 2011 i 2014, tot i que els comportaments van ser diferenciats a les quatre comarques del territori. Per exemple, mentre en tot el període avaluat, a la Terra Alta el PIB creixia un 12,8%, a la Ribera d’Ebre descendia un 12,1% o al Montsià 4,1%. L’efecte capital i l’especialització en serveis va mantenir l’economia del Baix Ebre estable (-0,8%).
El PIB per càpita va arribar a baixar per sota dels 21.000 euros el 2014 però va incrementar als 22.626 euros el 2016. Tot i així són xifres molt inferiors a les dels territoris de referència. Per exemple, és un 11% menys que el PIB per càpita de Ponent. A més, com ha advertit el catedràtic Juan Antonio Duro, aquest increment està relacionat amb la davallada demogràfica que han experimentat les quatre comarques en els últims anys. La caiguda de la població ha estat superior a la baixada del PIB.
També el creixement del PIB per càpita s’atribueix a la pseudo-taxa d’ocupació que ha crescut, perquè la productivitat ha caigut “clarament”, com es remarca en l’estudi. “Creixem, però la productivitat no tira i tenim el problema demogràfic però s’ha compensat en la creació d’ocupació. Llums i ombres”, ha resumit Duro. “Tenim els elements qualitatius que no estan resolts”, ha afegit. Els experts de la Càtedra de la URV insisteixen que cal canviar el model econòmic ebrenc perquè té potencial i que cal convèncer la Generalitat resolgui la seva “problemàtica diferencial”. “Ens hem de posar mans a l’obra per treballar en la governança perquè en aquests moment no està preparada. El territori pot ser la punta de llança per fer-ho com es fa en altres territoris”, ha defensat el catedràtic.
Recuperació desaccelerada
El darrer butlletí trimestral, del primer trimestre d’enguany, certifica el creixement de l’economia de les Terres de l’Ebre però també una certa desacceleració respecte el trimestre anterior, donat en bona part per l’efecte estacional del sector serveis i la tardana Setmana Santa que farà comptabilitzar els nous contractes turístics en el segon trimestre. Així el nombre total d’afiliats a la Seguretat Social els tres primers mesos de l’any va ser de 52.670, és a dir, 490 afiliats més que el trimestre anterior, un 0,9% més i 1,5 punts percentuals menys respecte el període anterior.
Les Terres de l’Ebre acumulen ja 20 períodes consecutius amb creixements interanuals positius i en aquest últim període ha estat liderat per la construcció (5,9%) i la indústria (2,8%). Paral·lelament l’atur ha continuat baixant fins a una taxa del 9,3%. El nombre total d’aturats a les comarques de l’Ebre s’ha situat en 9.736, és a dir, 925 menys que en el primer trimestre del 2018.
Juan Antonio Duro, catedràtic d’economia de la URV, explica que les dades econòmiques del primer trimestre de 2019 a l’Ebre confirmen la recuperació
Juan Antonio Duro, catedràtic d’economia de la URV, resumeix que l’Ebre va viure un “drama” de decreixement econòmic els primer anys de la crisi i assenyala alguns elements que malgrat la recuperació encara no s’han resolt
Font: ACN
Redacció – V. Ll.