L’actualització de dades que envia el Departament de Salut arreu del territori, han fet veure al diari El País que les Terres de l’Ebre pateixen, en menys mesura que la resta de comarques de Catalunya, el contagi. Tal com afirma l’article: “Montsià, Baix Ebre, Ribera d’Ebre i la Terra Alta o, el que és el mateix, les Terres de l’Ebre, han aconseguit mantenir millor que ningú els estralls de la fera covid-19”. Així ho explica amb més detall el següent article:
El recompte diari de morts i d’infectats per coronavirus que publica el departament de Salut de la Generalitat és aclaparador. Tot i el llarg confinament, les baixes se succeeixen i el nombre de persones que han emmalaltit continua multiplicant-se. Els contagis confirmats han superat el llistó dels 50.000 positius i els sospitosos no confirmats s’eleven fins als 100.000 casos. Segons els registres de les funeràries ja són 10.000 les defuncions que ha causat el virus. S’ha cobrat víctimes en totes les comarques de Catalunya però el mapa de danys mostra que hi ha una regió que pateix, en menor mesura que la resta, els estralls del contagi. Montsià, Baix Ebre, Ribera d’Ebre i Terra Alta o, cosa que és el mateix, les Terres de l’Ebre, han aconseguit contenir millor que ningú l’embranzida de la fera covid-19. Atesos les dades facilitades pel departament de Salut, el nombre de positius confirmats en aquestes quatre comarques frega els 200 i els sospitosos estan per sota de l’els 2.000 casos. En el que refereix a les defuncions, en gairebé dos mesos de pandèmia s’han registrat menys de 40 morts, sumant els decessos confirmats per coronavirus i aquells que, segons els metges, presentaven tots els signes de la infecció però mai se’ls va realitzar cap test.
Les quatre comarques meridionals sumen uns 200.000 veïns, un 2,5% de la població de Catalunya. Si es posa en relació amb l’impacte que ha tingut en aquesta zona el coronavirus, destaca el fet que les Terres de l’Ebre ben just concentren entre el 0,5% i l’1% de totes les morts i dels contagis que s’han registrat a Catalunya.
“És cert que la taxa d’incidència del coronavirus aquí és menor que en altres llocs”, admet Conrad Casas, subdirector de Salut Pública a la regió sanitària del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Les causes que ajudin a explicar aquesta baixa incidència són, ara com ara, una font d’especulacions. “Caldrà estudiar-ho amb calma però la nostra prioritat ara és una altra, bastant tenim amb donar resposta diària al que ens esdevé”, al·lega Casas. Concedeix que el departament de Salut ha posat la mirada en el sud per a tractar d’entendre si hi ha algun factor que ajudi a mantenir a ratlla el virus. “La densitat de població en aquestes zones és més baixa i és un fet constatat que, a menys població, la possibilitat de contagi baixa”, manifesta el subdirector de Salut Pública.
Es dona la circumstància, no obstant això, que per densitat de població les Terres de l’Ebre presenten similituds amb diverses comarques de la província de Lleida, on el nombre de contagis multiplica per deu els registres de les Terres de l’Ebre. La Terra Alta, comarca ebrenca menys poblada, doblega en densitat a l’Alta Ribagorça i també concentra més habitants per quilòmetre quadrat que el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. Fins i tot a la regió sanitària Alt Pirineu-Aran, menys de 80.000 veïns repartits per una àrea extensa i muntanyenca, el nombre de contagis és un 60% superior al que es registra en les Terres de l’Ebre. “Tot té a veure amb la mobilitat” afirma Àlex Arenas, investigador de la Universitat Rovira i Virgili que ha liderat el desenvolupament d’un model matemàtic capaç de predir per què zones anava a propagar-se el virus. El cas de les Terres de l’Ebre li serveix a Arenas per a exemplificar la seva teoria: “per què hi ha més infectats en una zona com la Vall d’Aran? Perquè el virus va arribar en plena temporada d’esquí i va estar actuant durant dies, abans fins i tot que es reportés el primer cas”. L’investigador avisa de la necessitat que, amb el desconfinamiento, “es preservi precisament aquelles zones que han sofert menys contagis”.
Dèficit infraestructural
Des de fa anys, els veïns de les Terres de l’Ebre denuncien un dèficit d’infraestructures i s’han organitzat entorn de diversos moviments socials que reivindiquen millores en la mobilitat, tant per carretera com en el ferrocarril. El col·lectiu Prou! va encadenar mobilitzacions i talls de carretera reclamant la gratuïtat de l’AP7 i la Plataforma Trens Dignis organitza periòdiques mobilitzacions per a criticar les pèssimes connexions per a arribar des d’Amposta o Tortosa a Barcelona amb tren. Conrad Casas admet que “si es produeixen menys desplaçaments cap a Barcelona i la seva àrea metropolitana, aquest és un factor que estic segur que ha de ser tingut en compte”. Salut té dades per a afirmar que Barcelona ha estat un dels principals focus de contagi a Catalunya.
L’època de l’any en la qual ha irromput el virus és un altre indici que analitzen els epidemiòlegs. En aquest cas, no tant per l’afectació del fred o la calor en la propagació de la infecció, sinó per la realitat social i econòmica de cada territori. El litoral de Tarragona és un potent captador de turisme però l’activació de l’estat d’alarma just abans de Setmana Santa va frenar en sec el desembarcament de visitants a hotels, apartaments i segones residències. La covid-19 va sepultar les expectatives del sector turístic i va frustrar l’estrena de la temporada de Port Aventura, un complex que congrega a 5 milions de visitants cada any. Què hauria passat si el tancament s’hagués decretat un parell de setmanes més tard? Qui sap. “Ens movem en el terreny de l’especulació, aquesta és una malaltia nova i no sabem com es comporta”, admet Conrad Casas.
Font: El País
