L’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs (ERC), alerta que el discurs “d’extrema dreta” i “racista” per part dels partits de l’oposició al voltant dels problemes de seguretat pública al municipi amenaça de “trencar la pau social” construïda els últims anys. En una entrevista amb l’ACN, retreu particularment a Junts per Amposta que utilitzi políticament la inseguretat vinculant-la a la immigració. Tomàs diu no donar l’esquena als problemes de seguretat del municipi, però apunta que és una qüestió que sobrepassa tots els ajuntaments catalans. Després de complir cent dies del seu tercer mandat amb majoria absoluta, anuncia canvis en la gestió de l’Hospital Comarcal per contrarestar la mala imatge del servei d’urgències entre els usuaris.
Mantenint per poc la majoria absoluta aconseguida de forma amplíssima fa quatre anys -malgrat perdre cinc regidors- i amb la resurrecció de Junts per Amposta com a principal força de l’oposició amb l’exalcalde Manel Ferré al capdavant, Tomàs ha vist com les eleccions han sacsejat l’ambient polític de la ciutat. La capital del Montsià, recorda l’alcalde, és actualment l’únic municipi més gran de 20.000 habitants governat per ERC sense necessitat d’acords o aliances amb altres partits. Però la pressió política, durant aquest primer tram de mandat habitualment tranquil, ha escalat sensiblement.
La baralla al carrer la matinada del dia 1 d’octubre al centre de la ciutat i la decisió del govern municipal de fer tancar, almenys provisionalment, la discoteca Legend per apaivagar les crítiques veïnals ha fet pujar un escaló més el ressò que genera el debat sobre la seguretat a la ciutat. Especialment a la zona de la plaça del Mercat, assenyalada per alguns veïns com un focus habitual de molèsties, conflictes i petits delictes.
Tomàs no nega aquesta preocupació, però retreu que s’atiï el foc per treure’n rèdit electoral. Acusa especialment el grup de Junts per Amposta, el principal grup de l’oposició i que situa ideològicament a “l’extrema dreta”, d'”alimentar” un discurs “racista”, “populista” i “irresponsable” amb la qüestió de la seguretat. Argumenta que s’estan sobredimensionant casos com el de la baralla del dia 1, quan anys enrere, sota el govern de CiU, se’n produïen també a l’antiga discoteca Metro, a més de casos d’apunyalaments, enfrontaments amb armes de foc i víctimes mortals.
“Te n’acabes adonant que la diferència és que, en aquell moment, havia responsabilitat de l’oposició i, ara, hi ha la voluntat d’utilitzar una situació que es dona a tot arreu. És cert que hi ha diversitat i un percentatge de gent, que no ho neguem, genera problemes i s’intenta traslladar un discurs racista. No podem a qualsevol preu trencar pau social q ha costat molt de construir”, ha declarat l’alcalde, per qui la ciutat ha esdevingut un “referent en gestió de la diversitat”.
Ciutat “segura”
Apel·la l’oposició a parlar de l'”Amposta positiva” i dels projectes pendents de ciutat des d’una òptica constructiva i sosté que, malgrat el creixement registrat del nombre de delictes, la ciutat “és segura”. Recorda que l’increment que reflecteixen les estadístiques és un problema que es repeteix a tot Catalunya i que ja ha trobat ressò en una comissió al Parlament. “Els municipis tenim molt limitades les competències i hi ha coses que no podem controlar”, addueix.
Entén Tomàs que en el cas concret de la plaça del Mercat hi conflueixen “molta diversitat de persones” perquè és un lloc “enorme”, construït “perquè hi hagués gent”, a més de concentrar moltes activitats de restauració i activitat nocturna. Assumeix que s’han detectat casos de venda d’alcohol per les nits per part d’alguns establiments que el consistori vol “controlar”. Però es mostra taxatiu a l’afirmar que “l’origen” de les persones que s’hi troben habitualment “no ha de generar inseguretat”. Amb tot, planeja reurbanitzar l’espai amb veles, espais verds, gronxadors i tancant-lo al trànsit per donar-li un altre caire més amable.
Reformar les urgències
Al marge de la carpeta de la seguretat ciutadana, Tomàs encara el tercer mandat consecutiu com a alcalde d’Amposta amb la voluntat de capgirar la percepció dels serveis sanitaris que presta l’Hospital Comarcal d’Amposta, de gestió municipal. “Reconec que, sobretot amb les urgències, tenim un problema”, ha assumit. Es mostra contrariat perquè, “si ho comparem amb altres centres del territori”, els comptes es tanquen amb superàvit i s’han invertit recursos en equipament els últims anys. “Les enquestes que fa la Generalitat diuen que és el segon millor de la província i l’opinió de la ciutadania és diferent. Alguna cosa hi hem de fer”, ha entomat.
En aquesta línia, el govern municipal ha sol·licitat l’assessorament del Consorci Hospitalari de Catalunya perquè els ajudi definir les mesures a emprendre: sigui “canviar estructures, canviar circuits o millorar urgències”. “Els hem demanat un cop de mà com a experts”, ha apuntat Tomàs. També es crearà un consell assessor amb el metge jubilat Ismael Piñas al capdavant per posar fil a l’agulla.
L’hospital de Tortosa com a “arma llancívola”
Sobre la polèmica que envolta la viabilitat dels terrenys per al projecte de futur nou hospital de les Terres de l’Ebre, l’alcalde d’Amposta qüestiona que s’hagi centrat únicament el debat en la seva ubicació a Tortosa -sense tenir en compte el seu àmbit territorial- i esdevenint una “eina d’atac” polític, en un context electoral, entre els diferents grups polítics de la ciutat veïna.
Tomàs no oculta que, com altres municipis propers, va oferir Amposta per ubicar el centre públic sanitari de referència al territori i demana responsabilitat en el procés. “Entrar a la subhasta, segurament, no té massa sentit. Tindria més sentit que algú analitzés i digués que allò ideal per al territori seria dir on anés, posant una xinxeta sobre el mapa de les Terres de l’Ebre i que es clavi on fos: perquè hi hagi els terrenys idonis, comunicacions adequades o les condicions que sigui. Però el problema és que s’utilitzi com a arma llancívola”, ha declarat.
Crítiques al localisme industrial
En un context similar, l’alcalde ampostí celebra que implantacions industrials com Kronospan o Florette s’hagin instal·lat al polígon Catalunya Sud i rebat les crítiques a la manca de grans inversions industrials al municipi. Recorda que el Catalunya Sud és un polígon territorial de les Terres de l’Ebre, amb espai suficient i infraestructures adequades per a grans projectes.
“Això ajuda que hi hagi empreses tractores i auxiliars que se situïn als pobles perifèrics i ajudin al seu creixement. Jo tinc claríssim que Kronospan anava a Tortosa. O anava allí o a Sagunt”, afirma per rebatre el que considera retrets fets des de “la demagògia i el localisme”. “Ens n’hem d’alegrar i els municipis del costat que tenim polígons hem de treballar a la lliga que podem”, ha tancat, xifrant en 1.000 llocs de treballs creats les implantacions als polígons d’Amposta dels últims vuit anys.
Mantenir l’estructura municipal
Aquesta mateixa setmana, el govern municipal ha anunciat una pujada d’impostos -un 36% la taxa d’escombraries i un 10% l’IBI- amb l’objectiu de mantenir “l’estructura” del consistori i els serveis municipals. Una mesura, ha assegurat, de la qual assegura no haver-se’n amagat i que respon a l’augment de la inflació, salaris, costos energètics i interessos bancaris durant els últims anys. Segons els seus càlculs, els increments -residus al marge- deixen la càrrega fiscal a un nivell similar al que van trobar a l’accedir al govern al 2015.
Els comptes de l’any que ve, ha avançat, volen mantenir l’aposta per projectes subvencionats amb cofinançament en l’àmbit turístic, com el vaixell turístic fluvial elèctric o la via verda de la Vall de Safan que ha de donar continuïtat a l’actual que ve de la Terra Alta fins la Ràpita. Creu que el turisme, que de 2021 a 2022, va “triplicar” la recaptació de la taxa específica amb prop de 30.000 euros, ha de seguir promovent cicloturisme, grups familiars i l’entorn natural.
L’alcalde, a més, segueix reivindicant el model d’actuació en la via pública i les infraestructures municipals, que també ha estat objecte de retrets. Creu, però, que la revalidació de la majoria absoluta -sense la tensió de l’1-O que, admet, va afavorir els resultats republicans de fa quatre anys- avala la seva forma de fer, més lenta i pausada segons reconeix. “Ens encantaria asfaltar tot Amposta i canviar totes les voreres de cop: però el responsable és anar fer xarxa de pluvials, retirant les canonades de plom i fibrociment, canviar les clavegueres enfonsades i els nínxols”, insisteix.
La incògnita sobre el relleu
En clau política interna, Tomàs ha hagut de fer front també a les crítiques per la composició del nou govern municipal, d’on van acabar caient regidors elegits als últims comicis i que havien estat peces claus del seu equip durant els dos últims mandats. És el cas de la marxa de Ramon Bel, que havia encapçalat Festes i Governació. Una decisió que situa “dins del més estricte àmbit personal”. Partidari que els edils puguin mantenir-se al govern un mínim de vuit anys i, alhora, fomentar la renovació, reitera que aquest no era el cas. Assegura que “no comparteix” però respecta la decisió de Bel de no prendre possessió de l’acta. “Hi ha gent que va pensar que estava fet expressament. No hi va haver cap estratègia, va anar a la llista per sortir de regidor”, justifica.
L’alcalde, que fa quatre anys que va anunciar que no es presentaria, un fet que assegura haver assumit “de forma molt transparent”, assegura que va tornar a concórrer com a candidat per “garantir el projecte polític a l’Ajuntament”. “No em vaig equivocar, però és cert que si no m’hagués presentat ERC potser no hagués guanyat i llavors hi havia la intenció de fer un front comú per carregar-se’ns. No me’n penedeixo. Dit això, la meva prioritat és mantenir el projecte d’ERC i posaré el cap pel que faci falta. Això no vol dir que no estigui disposat a fer un pas al costat o enrere”, ha abundat.
Està preparant ja el relleu? Tomàs no es mulla. “Tenim persones que podrien agafar-lo i ningú és imprescindible. Els relleus no són fàcils i s’han de fer molt ben fets”, insisteix, tot recordant casos de municipis pròxims de l’òrbita del seu partit en els quals aquesta operació no va resultar exitosa. Però apel·la, novament, a les circumstàncies polítiques actuals per no concretar més enllà. “Em sabria molt de greu que tornés la Convergència que va governar 28 anys a Amposta”, adverteix. “No és que no valori positivament marxar de la política municipal, però el que no faré és que Amposta quedi en mans de la dreta i l’extrema dreta perquè jo marxi”, conclou.
ACN
