L’abril ha estat excepcionalment plujós a les Terres de l’Ebre

El mes d’abril ha estat excepcionalment plujós al litoral i prelitoral català, amb registres de precipitació inèdits per a un mes d’abril en alguns sectors com és el cas el massís dels Ports, on s’han recollit més de 250 mm. L’abril s’ha caracteritzat per una configuració sinòptica marcada per l’anticicló situat al centre i nord del continent europeu obligant les baixes pressions a despenjar-se cap a les nostres latituds, les més actives amb un recorregut mediterrani, carregades d’humitat i un flux del segon quadrant. D’aquesta manera, la distribució de les anomalies de la precipitació a Catalunya mostra un clar gradient sud-est a nord-oest, amb precipitació per sota de la mitjana climàtica a gran part del Pirineu, sobretot al Pallars Sobirà, on els fluxos del segon quadrant arriben molt descarregats d’humitat.

Aquestes pertorbacions, malgrat tenir una temperatura baixa en el seu centre en els nivells mitjans de la troposfera (uns 5.500 metres d’altura), han comportat uns valors tèrmics suaus en els nivells baixos (uns 1.500 metres d’altura) i en superfície, com a conseqüència de la massa d’aire temperada procedent de baixes latituds.

Precipitació del 29 de març al 2 d’abril

Entre el 29 de març i el 2 d’abril Catalunya va patir un episodi de precipitació provocat per la formació d’una pertorbació freda a nivells mitjans i alts que es va ubicar al sud-oest de la península Ibèrica. A més a partir del dia 1 es va formar una petita baixa a les illes Balears i va comportar un flux de llevant en superfície.

• Les quantitats de precipitació acumulada van oscil·lar des de menys de 10 mm a alguns sectors de la Catalunya Central, l’Alt Empordà i la vall del Segre fins a més de 100 mm a les Terres de l’Ebre, superant els 200 a la serra dels Ports. Pel que fa a la neu, a banda de la que es va enregistrar al Pirineu i Prepirineu, el dia 31 es va deixar veure testimonialment fins a 300 m al sud del país.
• Els registres de precipitació més destacats a les estacions gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) van ser: 208,4 mm a PN dels Ports (el Baix Ebre); 170,4 mm a Amposta (el Montsià); 138,4 mm a Mas de Barberans (el Montsià); 123,3 mm a Alcanar (el Montsià).
• L’1 d’abril la pluja va persistir tota la jornada al sud de les Terres de l’Ebre, acumulant fins a 144,2 mm a Amposta. Aquesta estació amb 28 anys de dades no havia registrat mai tanta aigua en una sola jornada. Fins ara el dia més plujós havia estat el passat 22 d’octubre de 2019, amb 133,5 mm.
• La intensitat de la pluja va ser en general feble o moderada, si bé a Amposta es van recollir 27,9 mm en mitja hora, dels quals 1,6 mm en només un minut. La Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques no va registrar llamps a terra, si bé es van observar algunes tempestes prop del delta de l’Ebre.
• Al Pirineu la cota de neu es va situar els dies 30 i 31 de març entre els 800 m al Pirineu occidental i els 1.300-1.400 m a l’oriental. Va ser aleshores quan Vielha (Val d’Aran) va registrar la nevada més important de la temporada (11 cm segons l’estació automàtica). Posteriorment, els dies 1 i 2 la cota es va ubicar entre els 1.500 i els 1.800 m, aproximadament. Destacar els 35 cm a Ulldeter (2.410 m) al Ripollès, o els 22 cm a Espot (2.519 m) al Pallars Sobirà.
• El vent no va ser un dels aspectes més destacats de l’episodi, però el dia 1 es va deixar notar arran de mar, amb ratxes de fins a més de 70 km/h, com ara els 78,1 km/h del Port de Barcelona – Bocana Sud, 72,7 km/h a l’Observatori Fabra de Barcelona o bé els 72,4 km/h de l’Illa de Buda, al Delta de l’Ebre.
• Precipitació els dies 13 i 14 d’abril

Amb una depressió aïllada a nivells mitjans a l’oest de Portugal i un lleuger flux de llevant a Catalunya es van recollir més de 20 mm a la meitat nord del litoral i prelitoral i fins a més de 50 mm al litoral del Baix Empordà i la desembocadura de la Tordera.

Les quantitats més destacades a les estacions gestionades per l’SMC van ser: 62,1 mm a Torroella de Montgrí; 56,5 mm a Palafrugell (el Baix Empordà); 53,5 mm a Malgrat de Mar (el Maresme); 50,6 a Cadaqués (l’Alt Empordà).

Precipitació del 18 al 22 d’abril

Entre el 18 d’abril a la tarda i el 22 al matí Catalunya va patir l’episodi de precipitació més abundant d’aquesta plujosa primavera, amb màxims de més de 200 mm al litoral Central i més de 100 mm a bona part del litoral i prelitoral, així com al sud de la Catalunya Central. En general les quantitats de precipitació no van ser tan importants com les de l’excepcional temporal de finals de gener d’enguany, però es van tornar a produir crescudes importants als trams finals de rius com el Gaià, el Llobregat, el Besòs, la Tordera, l’Onyar, el Daró o el Ter.

• La precipitació va ser generalitzada i va superar els 20 mm pràcticament a tot el país, amb l’excepció de les parts més baixes del Segrià i algunes valls del Pirineu. Les quantitats més destacades registrades a les estacions gestionades per l’SMC van ser: 224,9 mm a PN del Garraf – el Rascler (el Baix Llobregat); 215,1 mm a Barcelona – el Raval (el Barcelonès); 213,7 mm a l’Observatori Fabra (el Barcelonès).
• Barcelona no registrava tanta pluja en un sol episodi des de fa gairebé 33 anys, l’octubre de 1987. A l’Observatori Fabra en aquella ocasió es van acumular 326,5 mm en 6 dies, del 30 de setembre al 5 d’octubre de 1987. Va ser l’episodi de pluja més important dels seus prop de 107 anys de dades. A banda, malgrat que aquests dies la pluja es va repartir temporalment de forma uniforme, el mateix observatori Fabra va registrar el dia més plujós en un mes d’abril, amb 75,6 mm el dia 19 (dia pluviomètric de 7 a 7 h UTC), superant els 74,0 mm del 2 d’abril de 2007.
• Tot i que en general la intensitat de la pluja va ser dèbil o moderada, localment es van produir alguns xàfecs intensos, amb quantitats properes a 1 mm per minut. Sobretot el dia 19 al matí, quan es va superar el llindar de Situació Meteorològica de Perill per pluja intensa (20 mm en 30 minuts) a punts de litoral Central. En mitja hora es van recollir 22,7 mm a Viladecans o 22,4 mm al PN del Garraf – el Rascler, ambdues al Baix Llobregat, així com  20,4 mm a Cunit (Baix Penedès). L’estació de Batea (Terra Alta) va mesurar fins a 2,3 mm en 1 minut.
• A més a més, entre el dia 18 i 19 es van observar tempestes a Catalunya, sobretot mar endins, però també disperses pel territori. La Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques va registrar un total de 3918 llamps núvol – terra, dels quals només 310 sobre territori català. Les comarques més afectades van ser el Berguedà (39), l’Alt Urgell (37) i la Segarra (34). El mapa següent mostra la distribució espacial i temporal dels llamps al llarg del 18 i 19 d’abril.
• Al llarg del dimarts 21 d’abril es va anar reforçant el temporal marítim i dimecres al matí es va observar maregassa a la Costa Brava, amb onades de 2,5 a 4 m d’alçària als sectors de la costa orientats a llevant. El vent no va ser especialment destacat, però el dia 21 a la tarda es van mesurar 74,5 km/h al Port de Barcelona – Bocana Sud i el dia 22 a primera hora del matí 68,0 km/h a l’Observatori Fabra de Barcelona. Abans, dia 18 al vespre el vent del sud-oest havia bufat amb una ratxa de 74,2 km a Montserrat – Sant Dimes (Bages).
• La massa d’aire càlid provinent del sud va provocar que al principi de l’episodi, la cota de neu fos alta, entre 2.600 i 2.800 m. Posteriorment, la situació de llevant la va fer baixar lleugerament fins als 2.200 – 2.400 m en alguns casos, tot i que per sota dels 2.500 m els gruixos van ser discrets. Les estacions meteorològiques automàtiques d’alta muntanya van mesurar fins a 11 cm a Espot (2.519 m, Pallars Sobirà), 9 cm a Ulldeter (2.410 m, Ripollès), 7 cm al Lac Redon (2.247 m, Val d’Aran) o Certascan (2.400 m, Pallars Sobirà) i 6 cm a Boí (2.535 m, Alta Ribagorça).
• La massa d’aire càlid provinent del sud que ens va afectar els primers dies va provocar un ambient molt suau per l’època arreu, sobretot de nit, quan la nuvolositat impedia el refredament. Així, entre els dies 22 i 23 de les 146 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades van mesurar la seva temperatura mínima diària (0-24 h UTC) més alta en un mes d’abril. Van ser estacions repartides per diferents punts del país, de la costa a les valls del Pirineu, però sobretot del litoral i prelitoral, on algunes mínimes van voltar els 15 ºC. Aquesta massa d’aire provinent del nord d’Àfrica també va provocar terbolesa atmosfèrica i pluja de fang.

Ruixats del 23 al 29 d’abril

Entre els dies 23 i 29 es va produir un episodi de ruixats que van ser més freqüents al nord del país, amb acumulacions de fins a més de 50 mm a punts aïllats del Pirineu.

Aquests tipus d’episodis són freqüents a la primavera, conseqüència de la temperatura elevada diürna i l’aire fred a capes altes de la troposfera. En aquest període, gairebé cada dia vam tenir tempesta en algun punt de Catalunya.

La pluja més extensa va ser la del dia 27, amb més de 10 mm a bona part de ponent. Alguns dies va nevar entre 2.000 i 2.500 m, sobretot el dia 28, quan es van mesurar 9 cm a Ulldeter (2.410 m, Ripollès) o 6 cm al Port del Comte (2.316 m, Solsonès).

Abril càlid a gran part de Catalunya

El mes es pot qualificar de càlid a gran part de Catalunya, i molt càlid a l’Aran (figura 1). Aquestes anomalies de temperatura han estat fruit d’una configuració sinòptica marcada per una inhibició de les masses fredes d’altes latituds en relació al flux de l’est o del sud-est associat a les pertorbacions que van visitar Catalunya a l’abril.

Figura 1:

Mapes de temperatura mitjana del mes d’abril del 2020 i de diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàtica

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA, gestionada per l’SMC. No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d’aquesta estació.

La taula següent mostra els valors d’anomalia positiva (diferències de la temperatura mitjana mensual d’abril respecte de la mitjana climàtica mensual del mes d’abril pel període de referència 1961-1990) que han estat iguals o superiors a +2,5 °C a les estacions de la XEMA.

Precipitació excepcional al litoral i al prelitoral

L’abril ha estat plujós o molt plujós a gran part de Catalunya, a excepció de bona part del Pirineu, on ha estat normal o sec (figura 2).

L’acumulació de pluja ha estat excepcional a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, molt especialment a la pròpia ciutat de Barcelona, al sud del Baix Llobregat i a l’entorn de Collserola, a més de punts del Baix Empordà, de la Selva i la serra dels Ports, on s’han recollit més de 250 mm. Les baixes pressions amb un recorregut mediterrani, carregades d’humitat i un flux del segon quadrant han estat les causants de la distribució de les anomalies de la precipitació a Catalunya amb un gradient sud-est a nord-oest, amb precipitació per sota de la mitjana climàtica a gran part del Pirineu, especialment al Pallars Sobirà.

La taula següent mostra les estacions gestionades per l’SMC que durant el mes d’abril van igualar o superar els 250 mm:

Figura 2:

Mapes de precipitació acumulada durant el mes d’abril del 2020 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica

 Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA i la XOM, gestionades per l’SMC. No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.

Cal remarcar l’anomalia de precipitació acumulada respecte la mitjana climàtica de l’abril que ha estat destacada a àmplies zones del litoral i el prelitoral, tal com s’assenyala a la taula següent:

Radiació solar molt baixa arreu de Catalunya

 L’anomalia de la mitjana mensual de la irradiació solar global diària ha estat negativa a Catalunya com a conseqüència de les condicions meteorològiques de tipus ciclònic que han predominat durant el mes d’abril d’enguany (figura 3).

Figura 3:

Mapa d’anomalia d’irradiació solar global del mes d’abril del 2020 respecte de la mitjana dels últims 10 anys

Mapes d’anomalia d’irradiació global elaborats amb les dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques). Les mitjanes contra les quals es comparen les dades del mes en curs s’han elaborat a partir de les dades de les estacions de la XEMA dels últims 10 anys (2010-2019).

Aquesta informació s’ampliarà a través de la publicació del butlletí mensual definitiu a partir del dia 15 del mes en curs. Totes aquestes informacions es publicaran a www.meteo.cat.

Redacció – E. C.