La ventada del cap de setmana passat ha deixat un paisatge d’arbres caiguts i estructures agrícoles seriosament malmeses a les planes interiors del Baix Ebre i el Montsià. Les ràfegues de fins a 147 km/h registrades en punts com el Mas de Barberans (Montsià) han arrencat i trencat oliveres i garrofers, però també ha causat danys a hivernacles i granges. De moment, ni el sector ni l’administració han fet una valoració amb xifres dels danys ocasionats. Tot i això, els afectats alerten que els episodis de clima violent dels últims mesos -entre la sequera, els posteriors aiguats i les recents ventades- sense ajudes concretes per fer front a les reparacions posen al límit la subsistència i la pervivència futura de la seva activitat.
Més enllà dels danys a la costa i els arrossars del delta de l’Ebre, la ventada ha deixat un rastre important de danys a les finques de conreu situades entre la riba dreta de l’Ebre i la falda del massís dels Ports. Vora el traçat del canal Xerta-Sénia, al terme de Roquetes (Baix Ebre), la força de l’aire ha doblegat les estructures metàl·liques que sostenen les xarxes de protecció de finques de mandarines. Tot i que en alguns casos es tracta de suports reforçats amb formigó injectat a l’interior del tub, la ventada va ser capaç de doblegar i deixar les estructures tombades sobre els arbres.
A la zona dels Reguers, l’hivernacle de Joan Montesó ha patit també severament les conseqüències de l’episodi. «A banda dels danys estructurals i del plàstic, la plantació segurament morirà tota», ha assumit. A dins hi tenia tomateres -de diverses varietats-, que es trobaven en els primers estadis de creixement. La força del vent va fer arrencar bona part de la coberta de plàstic i va tombar les consistents portes laterals.
Ara, les plantes han quedat en bona part desprotegides i a la intempèrie. Aquest dilluns, relata, va tornar a fer vent. Aquest cop, apunta, amb cops entre 80 i 90 km/h, habituals a la zona, però amb l’estructura semioberta l’aire ha regolfat per l’interior. Encara no té clar quan ho podrà reparar. «Han hagut molts danys arreu d’Espanya, des d’Almeria a Huelva, i les empreses que es dediquen a reparar i fer hivernacles tenen la gent col·locada i a tu et pot tocar d’aquí a un mes o encara més», indica.
Successió d’episodis de temps violent:
«Per seguir treballant de pagès hem de tenir una xarxa de seguretat, amb assegurances agràries adients i que les puguem pagar. Perquè el canvi climàtic el tenim aquí a sobre i, enguany, a les Terres de l’Ebre, concretament al Baix Ebre i al Montsià, ho hem vist perfectament: hem tingut sequera, incendis, aiguats i ventades. Així no podem seguir», ha manifestat.
Uns quilòmetres més al sud, Valentí Altés, pagès i ramader del Mas de Barberans, mostra el paisatge d’una finca d’oliveres propera al poble. Són, en molts casos, oliveres fargues centenàries que ja havien patit els embats d’episodis de violència climàtica els últims mesos. Altés assegura, de fet, que recentment ha hagut d’actuar i reparar la seva finca en cinc ocasions. «La franja des d’aquí fins a la Galera ha fet molt de mal», constata.
Vora la seva finca, sobre la copa d’una olivera, reposa un pal de la llum tombat pel vent. A pocs metres, els bombers van delimitar amb cinta un cable elèctric que va quedar solt. Dissabte, relata, els propietaris de les set granges de la zona es van quedar durant hores sense subministrament, sense poder escalfar ni alimentar els animals tot i diverses trucades al 112. «Vam estar fins a les dotze de la nit que van venir a connectar per poder tenir corrent», recorda.
Uns dies després, Altés recorre els bancals assenyalant els colls dels arbres arrencats per la força de l’aire, amb els troncs i les branques escampats per terra. «Tot això és per a llenya: no pots plantar, ni pots fer res», lamenta. A la finca veïna del costat, diverses oliveres més joves van ser arrencades de soca-rel, i també garrofers. «Per recuperar un arbre són molts anys. N’hi ha de centenaris. Això ja mai més ho podrem veure», sentencia.
La successió d’episodis climàtics que han deixat tocades les explotacions, augura, tindran conseqüències més enllà dels anys concrets actuals. «Hi ha finques que es deixaran abandonades perquè no es poden recuperar», adverteix. El cost, en alguns casos, seria més alt que el valor de la mateixa propietat assegura. Després de l’experiència dels anteriors episodis d’aiguats, es mostra escèptic davant la possibilitat d’ajuts per part del Departament d’Agricultura. «Està tot perdut: no tindrem relleu generacional, darrere de mi no va ningú. Acabaré jo i acabarà tot», tanca.
ACN