El Teatre la Llanterna de Móra va acollir divendres la gala dels Premis Sirga d’Or, reunint gent d’arreu de la comarca i reivindicant una identitat riberenca compartida, fruit d’una història comuna al voltant del riu Ebre. El Consell Comarcal i el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) entreguen aquest premi, el més important de la Ribera, en una cita bianual que vol reconèixer el servei o els coneixements d’una persona i una entitat, escollides pels més de 400 socis que té avui el CERE, fundat el 1983 i apadrinat per riberencs de la talla d’Artur Bladé Desumvila, Carmel Biarnés i Dolors Cabré, destacats referents de la comarca.
Agafant-ne el relleu, els protagonistes d’aquesta edició han estat Pere Muñoz Hernández de Flix, Joan Pujol i Pedret de Móra d’Ebre i Julio Monfort i Tena nascut a Vilafranca dels Ports i resident a Móra d’Ebre; Lo Rascle de Móra d’Ebre, Ràdio Flix i el Museu del Ferrocarril de Móra la Nova. Quan els sis nominats van pujar a recollir el seu diploma, el públic aplaudia una representació del que és avui la Ribera d’Ebre: Cultura, història, política, patrimoni industrial, riu, periodisme, agricultura, pagesia, joves i gent gran… “La Ribera d’Ebre és la suma de totes aquestes voluntats i un tarannà que ens fa grans i particulars per fer de la ruralitat un valor”, va dir la presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Gemma Carim, remarcant que “el sol fet d’estar nominat, i que els teus veïns reconeguin la tasca i les aportacions que has fet per la comarca, ja és molt significatiu, i molt emotiu”.
Sirga d’Or per al Museu del Ferrocarril
La primera Sirga d’Or en anunciar-se va ser la d’entitats. En aquest cas, es compleix la dita la tercera és la bona i el Museu del Ferrocarril de Móra la Nova, ja nominat en altres edicions, va rebre la distinció pels seus 21 anys de trajectòria recuperant el patrimoni ferroviari de la Ribera, amb la particularitat que molts dels seus membres són originaris d’altres indrets del país i d’Europa. L’encarregat de pujar a l’escenari va ser el seu president, Jordi Sasplugues, molt satisfet amb la Sirga d’Or pel reconeixement al “treball desinteressat dels voluntaris de l’entitat per posar en valor un patrimoni que ens uneix i que busca noves fórmules com a revulsiu i dinamitzador cultural, econòmic i turístic de la comarca”. La Sirga d’Or demostra que “la nostra entitat ha arrelat a la comarca i és un orgull formar part d’aquest ADN de la Ribera”, ja que “sempre l’hem defensat i la defensarem com els que més per tirar endavant un projecte que en un futur portarà moltes satisfaccions”.
Sirga d’Or per a Pere Muñoz
La Sirga d’Or a la trajectòria personal va ser per a Pere Muñoz, que va voler compartir i fer extensiva amb la resta de nominats el premi que li va lliurar la presidenta del Consell Comarcal, càrrec que ell també va ocupar, en reconeixement de la seva trajectòria professional, política, també com a primer alcalde democràtic de Flix amb 24 anys, director i cap d’estudis de l’institut de la Ribera Nord, senador, membre actiu de la societat civil de Flix i la Ribera, amant de la Història i sirgador incansable; avui, ja jubilat, gaudeix fent d’avi i col·laborant en tot allò que li demanen. Muñoz va confessar sentir-se “molt afortunat”, ja que per ell la Sirga d’Or “no és fruit d’un treball individual, sinó dels molts amics i companys de viatge amb qui he tingut la sort de coincidir i que també treballen, incansables, al CERE, al Consell, a la Cana, a l’Ajuntament de Flix… arreu on he estat”.
El premiat va recordar com fa 30 anys, sent llavors president del CERE, va lliurar la primera Sirga d’Or l’any 1992 a Josep Laporte per construir l’hospital a Móra, mantenint, a més, la relació amb l’hospital de Reus. L’avui president del CERE, Josep S. Cid, era llavors el vicepresident d’aquella Junta de l’entitat que va reconèixer els serveis del conseller Laporte a la comarca.
Exemple i estímul de la consciència riberenca
La presidenta del Consell va destacar el paper d’entitats com el CERE i les tres nominades al premi, així com la implicació en la societat civil riberenca dels finalistes i de molts veïns d’una “comarca polièdrica, rica en valors i patrimoni material i immaterial”. Per a Gemma Carim, “som afortunats de pertànyer a un col·lectiu que fa de l’associacionisme un valor i dels coneixements bandera, per omplir de relats i continguts les històries dels nostres pobles i Comarca, donant notorietat a fets, comportaments i maneres de fer que ens fan particulars i singulars, i donen empremta a la Ribera d’Ebre”.
Paraules de reconeixement també per part del president del CERE, Josep S. Cid: “Sempre, però sobretot en moments difícils, ens fan falta referents i tots ells són exemple i estímul davant la necessitat de projecció i d’afirmació que té la Ribera d’Ebre avui. Ens ajuden a trobar el sentit a la comarca i a perfilar alternatives a la indústria efímera i la globalització, des del compromís i els valors més autèntics”. Cid va reivindicar el paper del CERE i dels sis nominats al Sirga d’Or 2022 com a “hereus dels nostres sirgadors, constants i esforçats, plantant cara als vents contraris, persistint en el nostre treball de fer comarca, poble a poble, gràcies a una complicitat mai no dita,
entre persones diverses, que suma”.
Una “consciència de comarca que no tots els territoris tenen i que és l’essència que ens permet tirar endavant”, va dir el president de l’IDECE i representant del Govern català a l’acte, Josep Maria Sáez, felicitant-los per “fer valdre el nostre passat, fer d’altaveu dels nostres pobles i projectar al futur la comarca”, contribuint a la consciència riberenca i sent “exemple de les persones de la Ribera que cada dia s’aixequen, cada dia treballen i cada dia s’arromanguen perquè estimen el seu poble, la seva comarca, la seva entitat i el seu projecte de vida”.
Per la seva banda, l’alcalde de Móra d’Ebre, Rubén Biarnés, va donar la benvinguda al públic del Teatre la Llanterna felicitant al CERE i al Consell Comarcal per la seva labor i la iniciativa dels premis Sirga d’Or, i destacant “el vincle i l’amor per la cultura” de la societat riberenca.
Redacció
