La Maria Rodiño és propietària d’una finca de Paüls (Baix Ebre) que ha quedat parcialment calcinada per l’incendi. El seu terreny té 10 hectàrees, algunes de bosc i les altres de conreu. Aproximadament el 50% s’ha cremat. Explica a l’ACN que «arribar i veure que les cases hi eren, ens ha donat la vida. Pensàvem que ho havíem perdut tot». El paisatge que envolta les dues edificacions és negre, només unes oliveres d’una vall han resistit. Les cases s’han “salvat”, diu, gràcies a unes franges de seguretat que van fer l’any passat quan els Agents Rurals els van advertir del perill. «El bosc és una zona complicada, costa treballar-hi», confessa. Reconeix que el terreny estava “deixat”, però que han actuat amb els “recursos” que tenien.
La Maria s’enfila fins al punt més alt de la finca. Diu que encara no hi havia pujat. Des d’aquí es veu l’abast del foc que va començar dilluns al migdia i que ha arrasat des del Parc Natural dels Ports fins a tocar del riu Ebre. Ella és de Barcelona i la seva parella del Perú, viuen en aquest terreny des del 2023. «El foc ha estat selectiu, hi ha tota una vall que està més o menys bé i hi ha una altra vall que està calcinada», descriu.
Quan es va declarar l’incendi, la Maria just havia anat a Barcelona a sopar amb uns amics, i uns veïns van avisar a la seva parella que el fum s’apropava. Al final, el seu company va decidir fer la motxilla amb algunes pertinences i baixar cap als Reguers, a Tortosa. A la una de la matinada van veure per la càmera de seguretat com les flames entraven a la seva propietat. «Al principi, el que semblava que era un incendi que estava lluny, de sobte havia creuat la carretera i vèiem que estava completament sobre la nostra finca», recorda.
Des de la distància, explica que van passar “por”, però al mateix temps els “alegrava” que els quatre (la parella i les seves dues filles) estaven “sans i estalvis”. Apunta que ahir, quan van poder tornar, la “incertesa va ser terrible”. “Anar conduint des de Tortosa i trobar que està tot cremat… Pensava, a veure què em trobo. Va ser bastant dur, valora.
Quan van arribar i van veure que les dues cases estaven dempeus i “intactes”, “ens va donar la vida”, manifesta. «Pensàvem que ho havíem perdut tot». La finca té 10 hectàrees i hi ha pinedes i zones cultivades, majoritàriament amb oliveres centenàries, algunes han quedat calcinades, “partides en dues parts”, assenyala la propietària. El foc ha arribat a escassos metres de les dues cases que hi ha dins el terreny, inclús hi ha cendres a tocar de les taules i les cadires d’una zona que utilitzen com a terrassa.
La franja de seguretat “salva” les cases:
La Maria explica que l’any passat els Agents Rurals van dir-li que calia fer una franja de seguretat al voltant dels habitacles. Explica que van “podar, netejar i desbrossar” i que això, possiblement, ha “salvat” les cases. «Vam fer el que vam poder. No esperem que vingui ningú a netejar-nos-ho, però tampoc tenim unes eines que ens permetin fer massa», assenyala. «El bosc és bosc, és una zona complicada, costa d’entrar-hi i de treballar-hi», continua.
Quan van comprar la finca feia quinze anys que ningú la gestionava. «Sí que estava una mica deixat», confessa. «El camp és dur i no és fàcil», rebla. Amb la seva parella, a poc a poc, havien començat a treballar alguns bancals, a plantar-hi arbres fruiters i havien fet un galliner.
Ara encara estan revisant el terreny i fent balanç dels danys provocats pel foc. Calcula que la meitat del tros de terra està calcinat. «Era completament un projecte de vida i ho continua sent», defensa emocionada. «Hem de tirar-ho endavant, sigui com sigui». Explica que la gent és “increïble”. «Tot i que som de fora, ens han ajudat moltíssim des del primer moment», indica. «Jo he plorat quatre llàgrimes només, i sé que les tinc, però no surten. Tinc un dolor que també és considerable», expressa. «Necessitem uns dies per reposar-nos, però ens veiem aquí vivint d’aquí a poc un altre cop amb les nenes», acaba.
ACN