La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) ha advertit que una reducció del cabal ambiental del tram final del riu en moments de sequera per blindar la concessió d’aigua de reg durant episodis de sequera perjudicaria greument el Delta i activitats econòmiques que en depenen. En un comunicat, el moviment antitransvasament ha retret que la Taula de Consens pel Delta hagi proposat a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) una rebaixa del 20%, dels 80 metres cúbics per segons actuals a 65 entre els mesos de maig i agost que s’aplicaria en períodes de sequera. La PDE creu que la mesura, si s’aprova, agreujaria l’entrada de la falca salina, afectaria la producció de marisc i les pesqueries, a més de dificultar l’accés al port de Deltebre.
La Taula de Consens, integrada per les comunitats de regants i ajuntaments del Delta, va trametre aquesta proposta a la CHE per integrar-la dins de l’Esquema de Temes Important del Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre, que es va publicar el mes de novembre passat. El debat sobre la necessitat d’integrar les concessions dels regants dins del cabal ambiental del tram final de l’Ebre s’arrossega ja des de fa temps però, fins aquest moment, sense cap concreció més enllà de l’àmbit intern territorial.
En aquest sentit, la PDE ha recordat que ja en anteriors processos d’al·legacions a la planificació hidrològica de la conca havia reclamat específicament que llacunes i badies tinguessin dotacions específiques de cabals ecològics a partir de la consideració de les dotacions de regadiu com a cabals ecològics. És a dir, l’aigua utilitzada per al conreu de l’arròs i que, en última instància, va a parar a les llacunes i badies.
L’episodi de sequera de 2023, però, va esdevenir el primer durant el qual la CHE decidia aplicar restriccions al regadiu de l’arròs del delta de l’Ebre per, sobre el paper, poder mantenir els usos de boca i ambientals. El moviment antitransvasament recorda, precisament, que reconèixer el paper ambiental de l’aigua de reg per als arrossars que acaba a les llacunes i les badies evitaria possibles retallades durant aquests episodis. També la seva predisposició a abordar la qüestió conjuntament amb regants i la Taula de Consens.
«La nostra sorpresa ha estat veure dins de les al·legacions la proposta d’aquesta reducció a la baixa del cabal que ha de passar des de Xerta -el punt d’on parteixen els dos canals de regadiu de l’Esquerra i la Dreta- a la desembocadura perquè no entenem que els cabals ecològics de llacunes i badies hagin de ser a costa del cabal ecològic que necessita el tram final de l’Ebre», ha declarat a l’ACN la portaveu de la PDE, Susanna Abella. Reclamen a regants i Taula de Consens que retirin la proposta i treballar consensuadament.
La portaveu de la PDE, Susanna Abella
El moviment antitransvasament ha avisat, precisament, que reduir el cabal del riu per garantir el regadiu durant èpoques de sequera serviria perquè la falca salina superés el “punt crític” del barranc de la Galera per escalar fins a les proximitats de Tortosa, provocant problemes de salinització en els pous propers. També, asseguren, afectaria negativament la producció de marisc i les pesqueries de la mar de l’Ebre, agreujaria el tancament de la sortida del port de Deltebre -a més de dificultar la navegació turística– i empitjoraria considerablement la qualitat ecològica de l’aigua del riu.
Alhora, creuen que la proposta presentada “dinamita” l’oportunitat de “consolidar” les dotacions de reg com a cabal ambiental obrint una “escletxa” per a futures reduccions en el cas que formacions estatals com PP o Vox puguin decidir apostar per transvasar aigua de l’Ebre. Una situació, recorden, que reobriria també “conflictes històrics” com el del minitransvasament a Tarragona o l’intent de fer arribar l’aigua a Barcelona.
Un escenari “delicat” segons Gonell:
Per la seva banda, el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Joan Castor Gonell, ha qualificat de “delicat” l’escenari obert per la gestió de l’episodi de sequera de 2023 i ha admès la necessitat de treballar per integrar, en el futur, les concessions dels regants dins del cabal ecològic del tram final del riu per garantir l’aigua de les llacunes i les badies, així com per a les activitats econòmiques que en depenen.
«Entenc la preocupació de tothom, però hem de mirar bé que vam fer, què va passar en aquests dos anys i ara estem en un moment que s’han de prendre noves decisions. És important que puguem garantir no només l’estat ecològic del riu sinó també l’estat ecològic de tots els espais naturals del delta de l’Ebre», ha assegurat, tot argumentant que respectar fil per randa el cabal del riu sense tenir-ne definit un de global, com en el cas de la sequera, podria posar en risc aquestes llacunes i badies.
Amb tot, Gonell ha assumit el plantejament de la Taula de Consens a l’hora de fer front a possibles nous episodis de sequera reduint el cabal del riu. «Si abans en teníem un de marcat al riu i no en teníem cap de definit per als canals per garantir la supervivència d’aquests espais naturals el que hem de fer és plantejar futurs escenaris complicats i veure com es reparteix aquesta aigua i prioritzar-se d’alguna forma.»
El delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Joan Castor Gonell
Considera, així, que “en determinades de l’any”, com els mesos d’estiu, i sobretot durant intervals “curts de temps” es podria assumir el “luxe” de rebaixar l’aigua que baixa pel tronc central de l’Ebre en funció de les necessitats.
ACN