La inacció als espais protegits, l’escàs mosaic agrícola i uns recursos de prevenció i extinció aprimats i amb menys experiència operativa converteixen els grans incendis forestals en escenaris devastadors, cada vegada més difícils de controlar i aturar, sobretot a l’Ebre. Professionals de la gestió forestal i la previsió i extinció d’incendis han compartit reflexions i reptes en la tercera edició de la jornada Climent Ferré del COPATE, que s’ha celebrat aquest dijous a Xerta i Tivenys. Com han alertat el cap de la regió d’emergències de l’Ebre, Ricard Expósito, i el tècnic forestal Eusebi Casanova, la situació al territori desafia la capacitat d’extinció dels Bombers i cal fer i executar plans de prevenció per reduir la vulnerabilitat.
El COPATE (Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre) ha destinat la tercera edició de la jornada Climent Ferré a compartir, debatre i analitzar els aprenentatges i els reptes que es poden extreure de l’incendi de Paüls del passat mes de juliol. Professionals de l’extinció, el cos de Bombers i tècnics de prevenció d’incendis, tècnics forestals i pagesos han estat els encarregats d’analitzar la situació al territori i començar a “posar les bases” per revertir la situació crítica de la gestió forestal, que va tornar a posar en evidència el foc del Baix Ebre, amb 3.300 hectàrees cremades a Paüls, Xerta, Tivenys, Aldover i Alfara de Carles.
«(L’incendi de) Paüls és simplement un símptoma d’una malaltia, que és que tenim una matriu agroforestal amb uns espais agrícoles que s’estan perdent i uns espais forestals que s’estan carregant de manera excessiva i tard o d’hora ha d’acabar passant el que va passar al juliol», ha dit el tècnic forestal del COPATE, Guillem Argelich. Argelich ha advertit que «no és gratuït que cremés sis vegades més de superfície que durant l’incendi que s’havia produït al mateix lloc fa trenta anys». «Hem de col·laborar entre molts sectors i ens hi hem de posar ara perquè, si no, l’alternativa és que el pròxim incendi no serà de 3.000, serà de 8.000 (ha), i això no és una opció», ha reclamat.
Sense pagesos:
L’abandonament agrari és un dels principals problemes que s’han posat sobre la taula. Als cinc pobles afectats per l’incendi de Paüls, pràcticament no queden pagesos professionals. En 38 anys, el nombre de pagesos a Catalunya s’ha reduït un 51,6%, un 51,9% a la comarca del Baix Ebre, on es va produir el foc. El cap de la regió d’emergències de les Terres de l’Ebre Ricard Expósito, també ha assenyalat que el 75% dels pagesos en actiu (dades de 2020) tenen més de 55 anys, i un 41%, més de 65 anys. Amb aquestes dades, la pèrdua de mosaic agrícola s’agreujarà en molt pocs anys i només espais com la plana de Lleida o el delta de l’Ebre –”si no s’inunda”-, aconseguiran mantenir un mosaic treballat que permeti una extinció eficaç en cas de grans incendis.
Capacitat d’extinció debilitada:
La capacitat d’extinció dels Bombers i els equips tècnics tampoc és l’adequada. Expósito ha assenyalat que els recursos humans disponibles en un gran incendi s’han reduït un 42% a les Terres de l’Ebre, respecte a l’any 1990, tot i que els focs “són més ràpids i més intensos”. Pel que fa a la capacitat de resposta, el cos de Bombers tenia aquest estiu una capacitat a l’Ebre de mobilitzar 7 camions amb un mínim de 5 efectius. S’havia arribat a disposar de 17 camions amb 5 efectius el 2011. També preocupa la falta d’experiència operativa. A final de 2023, el 59% dels efectius no havien fet mai cap campanya forestal, una xifra que es preveu que incrementi enguany. Un altre exemple de com s’ha debilitat la capacitat de resposta en l’extinció dels focs és la crisi de les ADF (Agrupació de Defensa Forestal) a l’Ebre, la xarxa de voluntariat local que ha de fer la primera intervenció en un incendi. L’inspector ha assenyalat que “només dos ADF funcionen adequadament” al territori, la del Perelló (Baix Ebre) i el Pinell de Brai (Terra Alta).
«Estem gestionant incendis de sisena generació amb recursos que teníem quan eren de quarta. Això els converteix en incendis de setena generació», ha lamentat el cap de la regió d’emergències ebrenca. Expósito ha assenyalat que la causa és que han passat molts anys sense que “es contrarestin” algunes decisions polítiques de retallades, i no s’han pres mesures a temps per evitar aquesta situació. En aquest sentit, a la jornada de Xerta s’han demanat polítiques de prevenció constant i transversal, que no depenguin del govern de torn.
Espais naturals polvorí:
Un altre dels reptes aparcats durant dècades sobre el qual ha posat el focus l’incendi de Paüls és la gestió dels espais naturals protegits. En la jornada Climent Ferré s’ha tornat a incidir en el fet que la inacció i la falta de prevenció en zones protegides, com els Ports, fa créixer el risc dels grans incendis i genera “la paradoxa” de convertir-los en vulnerables per la falta de mesures de manteniment i prevenció, tot i que són espais naturals que se suposen protegits.
Eusebi Casanova, tècnic de Boscos i Recursos Forestals, ha reivindicat el paper de la planificació i ha advertit que de les 34 zones de massissos a Catalunya amb gran risc d’incendi qualificats de perímetres de protecció prioritària (PPP), només 2 tenen un pla de prevenció d’incendis aprovat oficialment. 24 els tenen redactats tècnicament, però no han completat el tràmit d’aprovació que requereix una avaluació d’impacte ambiental estratègica. Aquests plans els exigeix la normativa des dels anys noranta.
A les Terres de l’Ebre de la serra del Montsià, Cardó-Boix, Pàndols i Cavalls, o les serres de Tivissa i Montsant, l’únic que no té el pla aprovat tècnicament i no està ni redactat és el dels Ports. Casanova ha defensat que aquests instruments tècnics de gestió i planificació haurien de ser prioritaris, sobretot en zones com el parc natural dels Ports, perquè defineixen les infraestructures d’extinció com vials, punts d’aigua i àrees de baixa càrrega de vegetació i són documents que permeten fer actuacions preventives i facilitar la intervenció dels Bombers en cas d’incendi.
Coll de Som preparat:
El debat s’ha acabat en una visita a camp, al coll de Som, entre Tivenys i Benifallet, on el foc va saltar el riu durant l’incendi de Paüls. Els Bombers van fer “un esforç ingent” en evitar que l’incendi s’estengués cap a la serra de Cardó-Boix, “alineada pel vent de dalt”, i on hauria pogut cremar 5.000 hectàrees més. Aquest escenari, que el foc travessés l’Ebre i s’estengués pel coll de Som, s’havia planificat. Des de 2014 els ajuntaments de Benifallet i Tivenys han fet treballs de prevenció, amb més de 200.000 euros invertits. «Amb la planificació i l’execució d’aquests treballs hi havia possibilitats d’èxit, d’aturar-lo aquí i tindre seguretat», ha explicat el tècnic del COPATE.
ACN