Les dades proporcionades pel Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic fan referència a les anàlisis fetes a les conques dels rius, entre ells l’Ebre, que mostren en un 29% la presència de Glifosat per damunt del límit i el 21% han superat el valor límit de 0,1 micrograms per litre (mg/l). Juntament amb els nitrats i sulfats procedents bàsicament de l’agricultura estan contaminant els 11 rius i 36 aqüífers de la conca de l’Ebre i afecta l’aigua de boca de petits municipis sent una de les zones més afectades la zona natural del Delta de l’Ebre. L’últim informe de control de masses d’aigua diu que més d’un terç dels rius i sistemes d’aigües soterrades tenen contaminació per nitrats superant els 40 m/m per litre, es considera que hi ha contaminació quan se superen els 50 m/m que suposa que la seva presencia a l’aigua és del 5%. El fenomen d’aquesta contaminació és cada vegada més gran per la producció intensiva de l’agricultura que es tradueix en concentració de nitrats i glifosat provocant l’Eutrofització, deteriorament de la qualitat de l’aigua per excés de nutrients en embassaments i estuaris. A les Terres de l’Ebre i tenim gairebé tres milions de terra llaurada amb nou-centes mil d’aquestes que són de regadiu que utilitzen aquest fitosanitari que es va filtrant fins a arribar al riu.
El glifosat és un herbicida d’ample espectre desenvolupat per l’eliminació de plantes que alteren els ecosistemes i per impedir el creixement de les males herbes, es fa servir en l’agricultura i silvicultura per controlar la malesa i el seu efecte no és selectiu i mata la gran majoria de plantes quan s’aplica. El seu us ha augmentat des de l’any 96 més de setze vegades per la gran acceptació de l’agricultura intensiva i per aquesta raó la UE ha prorrogat la seva llicència de venda i comercialització fins a l’any 21. Els agricultors l’apliquen als camps abans que brotin els cultius a la primavera i evita’n la mecanització que haurien de fer per matar les males herbes. Aquest producte agroquímic (glifosat) és el més utilitzat al món i des del 2015 és considerat per l’Agència Internacional per la Investigació del càncer integrada en l’OMS com a probable cancerigen i per aquest motiu totes les organitzacions ecologistes consideren la seva utilització un perill per la seva toxicitat.
La denúncia d’UP (Unides Podem) al Congrés dels Diputats per l’alta concentració de glifosat compost molt tòxic en rius i embassaments de 10 de les 17 conques que té el país, fent una proposta treballada conjuntament amb Ecologistes en Acció per prohibir-lo com han fet 17 països de la UE entre ells França, Alemanya o Àustria. De moment la resposta del govern de Sánchez ha estat que no existeixen raons jurídiques ni científiques per prohibir aquest producte, sabent que la multinacional que la fabrica i comercialitza, Montsant, exerceix una gran pressió sobre polítics i activistes que estan en contra del seu producte, amenaces en tota regla que s’obvien per la fortalesa d’aquest hòlding, ara de Bayern, que volen estar per damunt dels governs. És hora d’aplicar el principi de precaució, quan es tracta de la salut dels ciutadans com en aquest cas, i deixar d’utilitzar aquest producte que només beneficia a Bayer.
El govern de Sánchez hauria de fer cas d’aquestes recomanacions d’UP de retirar l’autorització per la comercialització de productes fitosanitaris que tinguin glifosat, de redactar normes per fer analítiques de plaguicides en les demarcacions hidrogràfiques que ara no s’estan fent, assegurar la informació sobre la seva presencia per protegir el nostre riu, el medi ambient, la biodiversitat i les persones de la contaminació del glifosat. Pensem-hi.
Joan Cunill, enginyer mediambiental
