La Generalitat de Catalunya no traslladarà els residus de l’abocador de Vacamorta, situat a Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà), a l’abocador de Riba-roja d’Ebre o Tivissa (Ribera d’Ebre). Lídia Pino, directora dels serveis territorials del Departament de Territori i Sostenibilitat a les Terres de l’Ebre, ha explicat a Imagina Ràdio que entre les opcions, l’avantprojecte proposava portar les escombraries a Riba-roja d’Ebre o a Tivissa. Malgrat això, Pino diu que ja no era la millor de les opcions des de l’inici i finalment ha quedat desestimada, sobretot pel risc ambiental que suposava, ja que els residus haurien de creuar grans distàncies. “El cost de transportar els residus era ambientalment i econòmicament inviable”, explica Pino.
Per la seua banda, l’alcaldessa de Tivissa, Montse Perelló, celebra la notícia i assegura que “era inviable el peatge ambiental que costaria traslladar els residus tan lluny”. “Mediambientalment no es podia acceptar i, a més, tampoc hi caben, almenys al de Tivissa”, conclou.
Per altra banda, el batlle de Riba-roja d’Ebre, Antonio Suárez, assegura que ja se sap “des de l’any 2019 que aquests residus no baixarien a la comarca”. Suárez creu que aquesta notícia és utilitzada pel departament “per quedar bé amb el territori, quan sap que forma part d’un Govern en funcions”. En aquest sentit, l’alcalde diu que “qui haurà d’acabar de prendre una decisió sobre Vacamorta serà una conselleria que possiblement sofrirà una reestructuració en la formació del nou Govern”. Per tant, Suárez es mostra convençut que és “un intentar quedar bé de cara a la galeria”, però diu que ho valora positivament.
El Departament de Territori assegura que cal obrir un abocador nou perquè els existents no podran assumir els més de 2 milions de tones de deixalles que hi ha al subsòl de Vacamorta. Per això, l’Agència Catalana de Residus (ARC) ja ha encarregat un estudi per veure possibles emplaçaments on situar-hi aquest nou dipòsit.
La declaració d’impacte ambiental (DIA) ja alerta que el buidatge serà llarg i recomana que no s’allargui més de vint anys. D’entrada, la declaració deixa clar que el més sostenible seria decantar-se per l’alternativa 0, deixar els residus allà on són ara. Però davant la impossibilitat de fer-ho, perquè damunt Vacamorta hi pesen diferents sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i el Tribunal Suprem que obliguen a buidar-lo, de totes les altres alternatives que hi havia, la Generalitat ha optat “per aquella que és millor des del punt de vista ambiental”.
Redacció – Ll. S.
