El Parc Natural del Delta de l’Ebre acull al voltant del 90% d’aus aquàtiques hivernals de Catalunya, però el passat mes de febrer es va fer públic el cens realitzat enguany i el descens general és del 28% respecte a la mitjana dels anys 2005-2010. Si tenim en compte la població d’anàtids (ànecs) aquest descens arriba al 44%. Aquestes dades permeten conèixer l’estat de conservació d’aquestes espècies i també avaluar la capacitat d’acollida d’aquest espai natural, que constitueix la principal zona humida de Catalunya i de les més importants del sud d’Europa.
El cens del Delta de l’Ebre ha registrat enguany 176.089 ocells aquàtics de 92 espècies, enfront dels 233.170 exemplars de l’any anterior. El grup més nombrós ha estat el dels anàtids (ànecs) que representen el 38% del total (66.930 exemplars). Sobretot s’ha detectat l’ànec collverd (33.132 exemplars), l’ànec cullerot (12.725 exemplars) i el xarxet comú (11.143 exemplars).
La causa general d’aquest descens, sobretot de les aus que busquen les zones humides, és la crisi climàtica. Segons explica Antoni Curcó Masip, d’Àrea de Protecció i Recerca del Parc Natural del Delta, la conseqüència de l’augment de la temperatura hivernal del planeta podria ocasionar que algunes aus ja no hivernessin i, per tant, no es moguessin dels països d’origen. Per altra banda, l’assecament dels arrossars, com a mesura per lluitar contar el cargol poma, que es va començar a implementar el 2011, també hauria comportat la pèrdua d’aus hivernals. Enguany, la superfície inundada d’arrossars ha assolit solament el 31,4% i ha fluctuat entre el 15,5 i el 47,5% en el període 2016-2020.
Globalment, el grup d’anàtids ha mostrat un valor molt inferior, de -44%, en comparació amb la mitjana del període de referència (2005-2010), moment en el qual la inundació hivernal dels arrossars era màxima. La gran majoria d’espècies han presentat contingents hivernals molt per sota de la mitjana: és el cas de l’ànec cuallarg (-85%), el xibec (-79%), l’ànec xiulador (-60%), el xarxet comú (-55%), l’ànec collverd (-42%) i ànec cullerot (-31%). La fotja vulgar, per la seua banda, amb 15.964 exemplars, ha presentat un valor força baix (-44%), molt allunyat de les 30.000 – 40.000 que es van registrar entre 2010 i 2017. No obstant això, altres espècies com l’ànec blanc han mostrat valors significativament per sobre d’aquesta mitjana (+63%), amb un màxim absolut de tot el registre històric (2.203 exemplars).
Les dades obtingudes a partir dels censos hivernals d’ocells aquàtics al Delta de l’Ebre suposen un bon indicador sobre la pèrdua de la capacitat d’acollida que ha patit el Delta de l’Ebre, com a zona humida, en aquests darrers anys i per extensió del seu impacte sobre l’avifauna hivernal de Catalunya en tant que principal zona d’acollida d’aquestes espècies al país. La sèrie temporal de dades entre el període d’inundació generalitzada (2005-2010) i el període amb limitacions de la inundació (2011-2021) comença a ser prou perllongada per a analitzar les conseqüències d’aquest canvi agronòmic.
Redacció – Ll. S.
