La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha obert comportes aquest dimarts per deixar anar 1.450 m3/s durant 24 hores. L’objectiu és mobilitzar sediments riu avall i estudiar-ne l’evolució. Fins dimecres a la tarda l’organisme de conca tindrà equips a Amposta i Deltebre per comprovar la terbolesa de l’aigua i quantificar quants sediments s’han arrossegat. Per ampliar l’impacte dels sediments que es moguin des de Riba-roja, s’ha coordinat el descens de la cota del pantà amb l’obertura de comportes també des de Mequinensa, per tal d’arrossegar els llots de la riba de l’embassament. L’acció, que ja es va fer l’any passat, es completa també amb l’obertura del pantà de Flix, per tal de completar la crescuda del riu fins al tram final.
La d’aquest dimarts és la cinquena crescuda controlada que es fa en el marc de l’estratègia GISDE (Gestió Integral de Sediments a la Demarcació Geogràfica de l’Ebre). En cadascuna es fan diferents estudis per analitzar el comportament dels sediments. Aquesta és la primera que es fa al març, tot aprofitant que “hi ha molta aigua“, fet que permet obrir comportes durant 24 hores. Els 1.450 m3/s que s’alliberaran faran rebaixar la cota del pantà de Riba-roja fins als 63 metres, dos metres per sota que en l’anterior crescuda. «Encara que no sembli gaire, dos metres en un pantà de 40 quilòmetres suposa emergir molts sediments i molts llots», ha apuntat el cap de l’oficina de planificació hidrològica de la CHE, Miguel Ángel García Vera. El tècnic ha afegit que poc després del primer alliberament d’aigua de Riba-roja, es fa el mateix a Mequinensa, amb un cabal de 1.200 m3/s. «La idea és que escombri aquests sediments i en puguem mobilitzar el màxim volum possible», ha detallat.
Un dels objectius és analitzar el trànsit dels sediments en un tram de 30 quilòmetres del canal de la dreta de l’Ebre, des de Xerta fins Amposta. Això es fa amb equips de la CHE on també hi participen investigadors d’universitats, i uns especialistes que també es mouen en barques per l’entorn de Riba-roja. Així mateix, des de la CHE volen saber quants sediments acaben arribant al delta i fins i tot quants acaben al mar. En la crescuda controlada que es va fer al maig de l’any passat, es va analitzar com els sediments entraven pels canals de reg. «Aquestes crescudes controlades per als investigadors són potents», ha indicat el cap de l’oficina de planificació hidrològica de la CHE, Miguel Ángel García Vera.
El tècnic també ha avançat que en el proper pla hidrològic que ha d’entrar en vigor a partir del 2027 “s’establiran cabals de crescudes controlades en 61 embassaments de la conca de l’Ebre” per tal que cada presa “tingui les seves crescudes, que s’hauran de monitoritzar, estudiar i avaluar“. Tot plegat ha afirmat que serà “una línia de treball molt pionera, amb visió integral” que està generant “molt interès a nivell mundial“.
García Vera ha exposat que hi ha dos proves que s’estan valorant si es poden dur a terme, que consisteixen en “agafar sediments de barrancs laterals de l’Ebre, com el del riu Siurana i el de la Galera” per després “deixar-los al curs del riu i, amb les crescudes controlades, que els empenyin aigües avall“.
ACN